En la primera part d’aquest article es va fer un recull de les dates i fets més rellevants que varen configurar la dinàmica reivindicativa de les escoles del col·lectiu CEPEPC (Col·lectiu d’Escoles Per l’Escola Publica Catalana) fins al seu pas a la xarxa pública. Però no menys important que aquesta cronologia històrica són els objectius educatius de fons que varen compartir totes les escoles del col·lectiu i que varen donar sentit a la lluita i a tot l’esforç que va comportar la seva trajectòria.
És important dir que les escoles que varen forma part del col·lectiu tenien ja un bagatge pedagògic i uns valors educatius comuns que les unia i que aquests objectius compartits són els que varen marcar una línia molt concreta de treball dins les aules de cadascuna d’aquestes escoles. Aquest bagatge va comportar sens dubte una millora de l’escola pública catalana malmesa per la dictadura franquista.
Comentarem alguns d’aquests valors eductius i pedagògics que encara ara són en la base de la línia pedagògica i educativa de les escoles públiques del nostre entorn.
El model educatiu que varen seguir les escoles del Col·lectiu situava l’alumnat en el centre de l’aprenentatge i de la vida de l’escola, es potenciava la gestió social de l’aula, la iniciativa personal dels infants i l’experimentació i observació com a mètode d’aprenentatge mitjançant un ensenyament actiu que partia dels interessos de l’alumnat.
Es volia desenvolupar una formació integral de l’alumnat i ajudar-lo a desenvolupar les competències necessàries per viure i conviure en una societat democràtica i plural. Es potenciava l’esperit crític i l’autonomia de pensament davant el món i la vida.
L’objectiu de crear escoles amb un clar valor democràtic va ser un dels més importants per a les escoles del Col·lectiu. Calia educar infants i joves que esdevinguessin ciutadans que amb llibertat i respecte formessin part d’una societat que cada cop va esdevenir culturalment més diversa. I és ara en la nostra actualitat del dia a dia que podem valorar aquest objectiu plenament aconseguit ja que s’ha afavorit la cohesió social des d’una perspectiva intercultural.
Es lluitava per una escola que potenciés la llengua i la cultura catalana i que el català fos la llengua de treball i de convivència. També s’apostava per la integració de l’alumnat amb una llengua d’origen que no fos el català. Actualment reconeixem l’èxit d’haver sabut desenvolupar aquest model lingüístic integrador àmpliament avalat i reconegut que ha fet possible la comunicació entre les persones i ha estat una eina molt valuosa en la socialització, en una sola escola, d’infants i joves vinguts d’arreu del món.
El laïcisme de l’escola va ser un punt important. Es varen respectar les creences de l’alumnat i de les seves famílies i es va establir un ensenyament laic basat en el coneixement científic.
A continuació enumerem, sense ordre de prioritats, alguns aspectes que varen dissenyar un perfil en les escoles del Col·lectiu:
- Feina a l’aula i molta feina de preparació fora de l’aula.
- Treball en equip dels mestres. Reunions preparades i acords vinculants : gestió democràtica
- Equip Directiu i altres càrrecs escollits pel claustre.
- Tria del nou professorat en funció del projecte d’escola.
- Formació permanent : seminaris, grups de treball, Escola d’Estiu.
- Avaluació global de l’alumne a partir d’un objectiu: la formació integral.
- Potenciació de la tutoria, l’assemblea de classe, els delegats dels alumnes, per aplicar l’esperit crític i l’autoavaluació.
- Organització d’activitats fora del centre per conèixer l’entorn i el país i l’estudi “de camp” del medi natural i social, amb especial intensitat durant les colònies escolars.
- Recuperar les festes tradicionals catalanes ( Castanyada, Nadal, Carnestoltes, Jocs Florals, Festes Majors…)
- Apropament de la realitat social i política a l’aula, segons l’edat, a través de la lectura del diari i de l’organització de xerrades de persones que podien aportar coneixements interessants a l’alumnat.
- Utilització crítica del llibre de text. Elaboració de nous materials. Recerca de informació complementària i redacció original dels resultats que potser s’exposarà a la resta d’alumnes.
- Contacte habitual amb les famílies per compartir la vida familiar i escolar a través de les entrevistes, les reunions generals de classe i d’escola, informes escrits i telèfon obert …
- Trobades amb les famílies per cercar complicitats i així poder desenvolupar el projecte educatiu de centre.
- Potenciació amb hores lectives de les matèries no reglades amb contractació d’especialistes: música, plàstica, expressió corporal i educació física.
- Iniciar la creació de Consells Escolars paritaris entre pares, mares i mestres i participació dels alumnes més grans.
- Biblioteca escolar: dotació de personal especialitzat, espai, coordinació amb la resta de mestres i ampliació i actualització dels llibres.
- Coeducació sobretot en les escoles de nova creació a partir del 66-67
- Laïcitat de l’ensenyament. La religió no es feina de l’escola.
- Sous dignes, i gairebé, sense diferències entre les persones que formaven part de la plantilla mestres i no mestres.
- Diferents tipus de seguretat social, cooperativistes o assalariats i adscripció a alguna assegurança mèdica privada.
- En moltes de les escoles del col·lectiu les quotes que pagaven les famílies per alumne, eren diferents entre elles i es calculaven en funció del nombre de fills i els ingressos globals de cada llar. Es feia així per garantir que cap família quedés fora de l’escola per qüestions econòmiques. D’aquest sistema de pagament se’n va dir «quota indicativa». Es basava en la solidaritat i la confiança entre les famílies. L’APA (es deia així en aquell temps l’Associació de Pares d’Alumnes) ajudava, amb discreció, que el procés fos segur i viable.
La reflexió i l’anàlisi de si tot això segueix vigent, útil, si s’ha generalitzat i com es va adaptant als temps actuals, queda pendent. La pregunta que ens fem és la mateixa que es feia en Carles Martínez uns mesos abans de deixar-nos, sobtadament: Ha valgut la pena?
En Carles juntament amb l’Anna Piguillem i la Carme Suaz i les diferents juntes del Col·lectiu, van engrescar i cohesionar les escoles gestionant la reivindicació fins a l’èxit.
Uns quants mestres jubilats integrats en el grup “Educació Avui” de RELLA, ens hem plantejat respondre aquesta qüestió per tal que la resposta pugui ser útil a l’escola d’avui.
És per aquest motiu que hem pensat fer una trobada inicial, organitzativa, amb persones de l’antic CEPEPC, per fer dues feines:
- Preparar pel primer trimestre del proper curs escolar una trobada-homenatge al Col·lectiu del CEPEPC i als qui n’han format part activa.
- Decidir què, com, amb qui i amb quins mitjans podem organitzar un recull de valoracions que serveixin per donar resposta a la pregunta inicial.
- També ens agradaria potenciar que algú pugui garantir que s’escriurà la història del CEPEPC, ara que encara hi ha molts testimonis vius que van protagonitzar l’aventura. I amb els materials dipositats a l’Arxiu General de Catalunya.
Convoquem doncs a una reunió amb tothom que hi estigui interessat el dia 26 de setembre a les 10.30 h. al Local de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Avinguda Drassanes 3, 3r pis.
