D’una provocació a un projecte
El 31 de Març de 2009 ens va rebre Francesc Vidal en nom del conseller Maragall. Ell ens va explicar que creien que era bo posar aquell article en l’avantprojecte de la LEC i nosaltres li deixarem un document on hi havia escrit una llista de possibilitats del que podrien fer els jubilats i jubilades d’àmbits educatius. Alguns exemples:
- Estimular als mestres i professorat a escriure les seves memòries, i recollir materials professionals.
- Aportacions regulars a l’escola: amb alumnes, als espais especialitzats, fent acompanyament de tutories i pràctiques. També col·laborar amb les AMPA i associacions d’alumnes.
- Aportacions a l’Ajuntament o Districte Municipal. IME’s
- Als Centres de Recursos.
- A les Universitats i Escoles de Formació del Professorat (Normals).
- A la conselleria d’Educació.
En la mateixa conversa ja van sortir dos temes clau: El voluntariat. La no ocupació d’un lloc de treball.
Inicis
Per fer l’Associació feien falta mestres. Les primeres llistes de jubilats les van proporcionar l’Anna Piguillem i en Ricard Aymeric. Per començar teníem una dotzena i mitja d’adreces electròniques.
Gràcies a això es va convocar una reunió. Hi assisteixen Montserrat Bastardas, Isabel Francesc, Jordi Maduell, Mercè Marimon, Antoni Poch i Montserrat Sala, per parlar de què els semblava la idea i si s’animarien a empènyer el projecte. Aquesta reunió va ser l’11 de juny de 2009. És molt remarcable que entre sis persones aportàvem experiències des de l’escola bressol fins al batxillerat, fent servir un llenguatge comú. De ganes d’aprofitar la nostra història docent.
En successives reunions, que començaven fent les presentacions individuals, ja vàrem descobrir que hom individualment, un cop acabada la seva etapa laboral, s’havia buscat activitats en el camp de l’educació. El nostre projecte podia coordinar-les i potenciar-les.
Algunes de les activitats que ja feien els jubilats que ens vàrem trobar en els inicis:
- Participació de la gestió de la Coordinadora 3-18 Horta-Guinardó, conjuntament amb el CRP.
- Col·laboració com a traductor de documents del català al castellà per al grup APS (Aprenentatge Servei).
- Organitzar i mantenir viu un hort a l’escola de primària amb alumnes de 4t, 5è i 6è.
- Ajudar als mestres per a les reunions de pares
- Història de l’educació a l’Hospitalet a partir de les escoles. Casalet del Mestre.
- Portar avis i àvies a l’escola per ensenyar sardanes, jocs, costums…
En aquestes primeres trobades es notava l’interès per repassar la història professional i fer-ho servir com a material de reflexió sobre el present i futur de l’educació.
Cal anar concretant
A una associació li calen uns objectius, un nom, una seu, una quota. També més endavant uns estatuts.
Aquestes coses les vam anar treballant durant les reunions mensuals i es resolen el primer trimestre del 2010. Simultàniament es consolida el grup dinamitzador format per Pilar Closas, Montserrat Company, Núria Figuerola, Maria Guilera, Enric Lahoz, Jordi Maduell, Ma Victòria Maduell, Lluïsa Salvador, Albert Solà i Hermínia Villa, els quals es reuneix més sovint, greixen l’organització interna, es reparteixen les feines i representen a la futura associació en els contactes amb l’exterior.
Objectius
Remarquem que va ser fàcil posar-nos d’acord i es van aprovar per assentiment el gener del 2010. El procés va cohesionar el grup. La majoria d’objectius enfocats en com a partir de les nostres experiències podríem ajudar a millorar el sistema, retornant a la societat part del que havíem rebut mentre treballàvem. Alguns exemples dels objectius aprovats el gener de 2010:
- Acollir els i les mestres que creuen que amb el seu criteri i experiència poden ajudar a millorar l’escola catalana, sobretot la pública.
- Fomentar la col·laboració de l’associació en actuacions singulars o continuades als centres educatius per infants i joves (0-18), en àmbits de formació i inicial i continuada i en altres entitats. Atendre i canalitzar les demandes que ens arribin.
- Afavorir la continuïtat de la culturalització dels associats informant, difonent i organitzant conferències, lectures, exposicions, pel·lícules, concerts, teatre i dansa, i també excursions, sortides, viatges i altres descobertes.
- Mantenir-nos independents ideològicament i econòmica. Autoimposar-nos les obligacions derivades de la primera part d’aquest objectiu.
El nom
RELLA va sorgir després de diverses alternatives que no varen quallar. El seu significat (“part fixada al dental de l’arada, penetra a la terra fent solcs”) va satisfer tothom. Cal dir que ara ja hi estem identificats plenament. Ens diem RELLA, Associació de Mestres i Professorat Jubilats.
Seu, territori i quota
La qüestió de la seu social o local de l’associació no era només una qüestió geogràfica. Necessitàvem llocs de trobada i connexions ideològiques. Converses i reunions diverses varen concretar-se en cercar aixopluc en la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (nosaltres encara no teníem entitat jurídica). Per a la pràctica quotidiana de reunions i trobades vàrem acollir-nos a Centres de Recursos, IMEB… els quals oferien els seus locals gratuïtament a RELLA. La nostra il·lusió és ser una associació de tot Catalunya. Hi ha dificultats pràctiques insuperables de moment. Estem oberts a fer xarxa des del primer moment.
Totes aquestes qüestions organitzatives no gaire divertides i poc engrescadores (com organitzar el fitxer de socis i les seves adreces electròniques i disposar d’un lloc virtual o informar, un web corporatiu) ens van prendre molt de temps i gestions. També cal dir que si ens haguéssim decidit per una associació independent legalitzada, el temps s’hauria esmerçat en fer els estatuts i seguir el procés per votar els càrrecs corresponents.
La quota es va fixar sense discrepàncies. Quantitat necessitaria i no discriminatòria: 20€ anuals.
Vida incipient pròpia
En paral·lel i amb poca intensitat, i a partir del boca a orella, anàvem engruixint la llista d’interessats, els quals a partir del seu ingrés rebien totes les convocatòries i altres materials. El més important era poder participar en les reunions generals mensuals.
Teníem contactes amb mestres i professors de Lleida, Santa Coloma de Gramenet, Granollers i Mataró. Ens varem inventar un sistema per créixer: anar a una localitat catalana per conèixer-la i presentar RELLA. La primera va ser Cervera, amb resultats desiguals però globalment positius per l’associació.
El primer any de l’associació
Quan feia un any de la creació de RELLA vam passar llista a tot el que havíem fet:
- Hem començat a treballar col·laborant amb el Programa “Èxit” que impulsa el Consorci d’Educació de Barcelona.
- També en el grup de treball sobre El Codi Deontològic, Codi Ètic, de la nostra professió que organitza la Federació.
- Ens hem proposat fer un grup de treball que porta per títol “Invariants Pedagògiques 2009” i que es relacionarà amb el que impulsa la Federació “Cap on va l’educació?”.
- Hem muntat dues comissions: una per debatre “Temes d’actualitat educativa”, com per exemple el “Decret d’Autonomia de Centres” o el tema de les “Sortides i Colònies“ i l’altra per organitzar “Actes i sortides culturals”.
- Des de la DGACE, Isabel Darder ens ha ofert la possibilitat de participar amb d’altres grups o associacions semblants, en una “Taula de Jubilats”.
- Hem fet ja dues reunions: La primera, constitutiva, va ser presidida per l’honorable conseller Maragall. En la segona, ja ens va donar respostes (per exemple, que entrem en la pòlissa d’assegurança que la Generalitat té contractada per cobrir la responsabilitat civil dels mestres quan fan activitats amb alumnes en els centres).
- Hem connectat amb Fundació Propedagògic
- També amb el Consorci d’Educació de Barcelona
- Hem iniciat converses amb la Diputació de Barcelona
- Hi ha bona entesa amb Abacus Cooperativa
- Ens obrirem a mida de les nostres possibilitats
- Hem organitzat aquesta Jornada del dia 24 de novembre de 2010
Ara fa deu anys. Celebrem-ho!!!
