Fa anys, quan l’EGB incloïa l’alumnat de tretze i catorze anys (7è i 8è), en el moment de treballar la formació de la Terra i l’aparició dels humans, un noi em va venir a explicar que la seva família pertanyia a una religió que explicava que Déu era l’autor de la terra i la vida. Vaig poder parlar amb ell sobre el paper de les religions i el paper de la ciència. I li vaig explicar que, com que estàvem en el marc de l’escola, el que a mi em tocava era fer-los arribar els arguments científics. I que d’adult, amb coneixement, decidiria com harmonitzava la fe i la ciència (si és que ho volia fer). No vaig tenir cap més problema ni amb ell ni amb la família.
I aquests dies m’ha vingut al cap aquesta anècdota a partir del debat sobre el pin parental que Vox defensa i al qual els seus aliats (PP i Cs) donen suport en part perquè els està bé, però sobretot per tirar endavant els pressupostos a les comunitats on governen.
Podríem pensar que és una ximpleria, una manera d’aparèixer als mitjans, però darrere aquestes propostes, aquest partit aconsegueix situar-se en el primer pla mediàtic i obrir uns debats que, tot i que a la majoria de la població no interessen, fan molt soroll. I, per altra banda, com va passar a Catalunya amb les denúncies a molt professorat per adoctrinament (que a molts llocs de l’Estat van creure), aconsegueix crear un sentiment de por entre una part important del professorat. I la por sabem que porta a la inacció. No volem mestres i claustres heroics, només volem que puguin desenvolupar la seva feina sense saber-se en el centre dels focus. L’educació necessita calma, observació, diàleg, discreció, il·lusió, complicitat, silenci i paraula… Educar en la societat del segle XXI ha esdevingut una activitat complexa i a voltes difícil. Però també aprofundeixen amb la idea de l’anomenat “dret dels pares a seleccionar l’educació pels seus fills”, que és el principi bàsic de la defensa de la doble xarxa.
Deia la pedagoga Marta Mata que “una educació de qualitat és la que dóna a cada nen allò que necessita tal com és”.
I més enllà de consideracions pedagògiques –que sabem que no interessen a aquest tipus de gent perquè són dels qui creuen que la letra con sangre entra–, les diverses lleis i tractats internacionals, com la declaració dels Drets dels Infants, en l’apartat Dret a ser ciutadà, ens diuen: “Tot infant té el dret intrínsec a la vida, a ser ciutadà i és obligació de l’Estat de garantir la seva supervivència i el seu desenvolupament. Cada infant ha de tenir totes les eines necessàries per a créixer correctament, com ara tenir una bona alimentació, bona salut i han de tenir l’ajuda suficient per a conèixer el món en què vivim”. O en els objectius de l’educació: “Els estats convenen que l’educació ha d’orientar-se al desplegament de la persona i les aptituds de l’infant, a fi de preparar-lo per una vida adulta activa; i que ha d’infondre-li el respecte als drets humans fonamentals, el respecte envers els seus pares, la seva llengua i el seu entorn natural, i el respecte als seus valors culturals i nacionals tant com els de les altres civilitzacions”.
I com que també sabem que estan en contra dels tractats internacionals i només reconeixen la Constitució Espanyola, que defensen com una, grande y libre, recordem que en l’article 27.2 se’ns diu: “L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals”.
I l’article 10: “La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social. Les normes relatives als drets fonamentals i les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya”
És evident que d’arguments per defensar que els infants i joves han de rebre una educació integral, en valors, per prevenir violències i per acceptar a tothom com, no ens en falten; en tenim de pedagògics, dels tractats internacionals, lleis de l’Estat, de les diverses comunitats i fins i tot la mateixa sacrosanta Constitució.
I ens crida l’atenció que aquests partits que fan de la unitat d’Espanya i la no diferenciació per cap motiu entre pobles, decideixin que l’educació no sigui igual per a tots nens i nenes. No ens estranya perquè per aquesta gent (Vox, PP i Cs) les necessitats de les persones, la seva llibertat i felicitat o els drets bàsics no els importa gens. I si no els importa els drets de les persones adultes, tampoc els pot interessar els dels infants.
L’educació en valors, en la igualtat de gènere, el reconeixement de la diversitat afectivo-sexual, la lluita contra tot tipus de discriminació, el reconeixement de drets i llibertats, són imprescindibles per construir una societat democràtica, i en aquests aspectes, anem lents i tard respecte a altres països de la mateixa Europa. Però també hem de defensar una educació científica. Es tracta, en definitiva, d’educar per formar persones lliures i felices, amb coneixements sobre el món al segle XXI, compromeses amb la societat.
El cop d’estat feixista i la repressió quan es va acabar la guerra va castigar especialment el professorat: tancats a la presó, afusellats, inhabilitats per seguir treballant… I els que més sort van tenir, van marxar a l’exili. Els hereus d’aquells feixistes continuen considerant l’escola i el sistema educatiu un camp de batalla. I el professorat, un enemic a batre.
El Govern ja s’ha manifestat en contra de la mesura. Totes i tots els qui defensem els valors democràtics hem de posar els recursos necessaris perquè aquesta aberració no sigui possible.
2 comentaris
Molt bé Adelina. Un dia, n’hauríem de parla al grup d’educació. Felicitats. Una abraçada. Montserrat Bastardes.
La vostra concepció de democràcia no la comparteixo en absolut. Els de Vox estan tronats, perquè no s’ha de permetre als pares opinar: cada centre té un projecte educatiu i si no els convé, doncs que no matriculin als seus fills.
No es poden fer escoles i instituts a la carta. És del tot impossible.
Ara bé, Sra. Escandell quan enganyada està o ens que ens vol enganyar, perquè la concepcció actual de l’ensenyament públic català no universitari, és tot el que vulgui menys democràtic.
Cert que es viu millor que amb Franco, però inhabilitacions es donen en forma d’incoació d’expedients disciplinaris no contradictoris o bé en forma de no et proposo.
Tot l’arc parlamentari amb la LEC vàreu atorgar un poder omnipotent a les Directores i Directors, deixant muts i a la gàbia, als Claustes.
En això no anem lents ni tard, simplement no anem i cap on anem és una involució, si un canvi, però cap enrere.
D’acord amb vostè, de ben segur que considera que la democràcia té moltes facetes, com la justícia, com la forma de gobernar i d’administrar – zasca per dir una cosa a l’oposició i amb els tripartits i ara amb JxCat fer negre el blanc o blanc el negre, en relació a l’ensenyament concertat. Sí, sí, el consideren servei públic ofert des de l’esfera privada, per estalviar diners.
No sé si aquesta doble xarxa la va consolidar Convergència i Unió, amb Pujol o abans ja hi era.
Així que ni Vox es el dimoni ni ERC els angelests del cèl, pel que fa a les llibertats i respecte per l’Estat del Benestar.
No sé si és pitjor morir d’una bala o morir d’un atropellament per una empenta, en relació a Vox i ERC. D’acord que la resta de formacions també tenen la seva alíquota responsabilitat.
El pitjor és anar de demòcreta i després NO volen negociar res, si es coneixen il·legalitats dir a la gent que denunciï al jutjat (és un cas hipotètic o pressumpte, vagi per endavant tot i que no acuso a ningú, perquè no tinc les proves, ni disposo de temps ni de diners per anar al Jutjat al no ser persona amb un interès directa ja que a mi no m’ha passat res i parlo d’oïdes, no he vist l’escrit adreçat al Jutjat, en el cas que fos, en un pressumpte cas).
És com estimar al país i el que an és “timar”. A Barcelona i allà on més vulgui/n.