Les persones arriben a aquesta edat amb major formació i experiències molt variades, sigui per la trajectòria professional o per interessos personals, i molt més vinculades a la vida, a les oportunitats i possibilitats de participació que no sols esperar el procés de l’envelliment, fet que exigeix un reconeixement social per obrir noves oportunitats per poder afavorir que es transmetin aquests sabers i experiències.
Això comporta que el canvi no es centri sols en la voluntat individual de cada persona jubilada, sinó que la societat no invisibilitzi aquests sabers i experiències acumulats al llarg de la vida i, a la vegada, no s’ignori la identitat que ha donat sentit a uns anys de la vida professional si la persona ho desitja: haver estat professional de l’educació, sanitat, pagesia, música o qualsevol altre camp pot perdurar tant si s’està en actiu laboral o en l’etapa de la jubilació.
Un altre factor que normalment no es considera és que hi ha persones que continuen aprenent, per allò d’aprendre al llarg de la vida, augmentant els coneixements fent accions amb les altres generacions: infància i joventut, la generació intermèdia i la generació sènior en un context d’interdependència i enfortint la seva voluntat de retornar a la societat (Generativitat) tot el que han rebut.
La manera de fer-ho és múltiple; pot ser individualment o de manera més organitzada en el marc de col·lectius per tal de millorar les oportunitats en que les persones poden coordinar-se. Seria el cas de l’Associació Rella, ben coneguda per les persones lectores del Diari de l’Educació, i també del projecte XEC3 (Xarxa d’Expertesa per a la Construcció del Coneixement Compartit), impulsat per la UAB i l’Associació Grode per promoure la mentoria de treballs de recerca de batxillerat, grau o postgrau, per part de persones que tenen expertesa en temes que poden ser d’interès per l’alumnat, sigui per la trajectòria professional o per interessos personals..
Aquesta mentoria és una forma d’actualitzar els propis coneixements, augmentar-los, i sobretot, col·laborar amb el professorat que tutoritza els treballs, tot ampliant els horitzons de l’alumnat perquè poden comptar amb l’acompanyament i l’experiència dels diferents camps professionals de les persones mentores.
Tot això fa que la revisió, evidentment, sigui necessària per evitar tots els estereotips associats, coneguts com “edatisme”, inapropiats perquè es mantenen, de manera generalitzada, les atribucions relacionades amb la vellesa de fa 50 anys quan la formació i les expectatives de vida eren molt menors. La societat ha canviat la forma de vida i les imatges de les persones de totes les generacions.
Cal reforçar el sentit d’aquesta etapa, també canviar la manera d’anomenar-la com a Generació sènior, en comptes de tercera edat, perquè és a través del llenguatge que comuniquem la nostra visió i interpretació del món i de tot el què passa.
1 comentari
Sols voila fer una aportació de cara a les persones que ho llegeixin. La foto no l’hem posat les escriptores i crec no està ben trobada.
Millor dona mentora i noi alumne. o homa mentor i alumna noia¡¡
no full pasa fer una crítica sinó un comentario per tal que hi hagi una visión més equilibrada.