Opinió

No en el nostre nom

Cada dia, en obrir els ulls, la seguretat de la nostra habitació, no impedeix que l’horror ens entri a casa. Guerres, morts, atacs a hospitals, a escoles, a la cua de distribució d’aliments…

La majoria de la gent de Rella, que ens vam incorporar fa molts anys al món educatiu, sempre hem treballat en la nostra vida professional a favor dels valors democràtics, de la participació, de la resolució pactada dels conflictes; hem educat en la cultura de la PAU, hem explicat a classe el valor de la Declaració dels Drets Humans i dels organismes internacionals i, per sobre de tot, sempre hem defensat els drets dels infants. Algunes i alguns ho van fer dins un projecte d’escola, d’altres en les classes de socials o de llengua o de matemàtiques, de plàstica… La nostra activitat educativa ha anat dirigida a què, per descomptat, l’alumnat assolís uns objectius acadèmics, però sobretot, educar infants i adolescents per viure en un món contradictori i dotar-lo d’eines per ser ciutadanes i ciutadans responsables.

I ara, nosaltres som persones grans, estem jubilades del món educatiu però no de la nostra responsabilitat com a ciutadanes i ciutadans. No podem restar indiferents davant tantes atrocitats. Sabem que al món hi ha moltes guerres, que es poden explicar per interessos geoestratègics (en diuen). “Les guerres s’emporten vides mentre tallen de socarrell les esperances de futur de pobles sencers. Vivim en temps de desmesura, violència i danys irreparables cap a les persones i al planeta.es sencers. Unes guerres amb interessos colonials, negoci, racisme i menyspreu cap als “altres”, afany de poder i conquesta, control dels recursos naturals, tan habituals que a vegades oblidem que tenen motivacions amagades” (Centre Delàs). Ens manifestem en contra de totes. Gandhi va dir “Ull per ull i el món quedarà cec”. Ens manifestem en contra de la cursa d’armaments; no és cert que la seguretat s’obtingui per invertir en armament (segons l’Índex Global de la Pau): al món necessitem que arribi aigua potable arreu, que tothom tingui accés a la sanitat, a l’educació, a l’alimentació necessària, que es garanteixin drets laborals…

Però en el cas de Gaza hem de parlar de genocidi i de neteja ètnica. És una de les actuacions més cruels i dures, des de l’holocaust de la II Guerra Mundial, que hem vist. Semblava que després de la II Guerra Mundial, s’havien establert unes normes de joc comunes; un “cert” ordre internacional. I tot això ha volat pels aires. Les imatges i les notícies de cada dia són esgarrifoses; un horror que no acaba. I mentre els països occidentals tenen respostes tèbies, veiem com el pla d’extermini de l’estat sionista d’Israel avança. I al mig de tot això, patint aquesta situació, els infants.

En el cas de Gaza hem de parlar de genocidi i de neteja ètnica. És una de les actuacions més cruels i dures

Des de diverses instàncies se’ns explica que molts joves, especialment nois, estan abraçant les idees de l’extrema dreta. Ens alegra que molts centres educatius i grups de professorat es posicioni obertament sobre els temes socials: Manifest per Gaza, plataforma 080… Perquè el jovent entengui que el que està passant no és fruit de l’atzar sinó d’interessos ben estructurats que van en contra dels seus propis interessos (malgrat que els venguin el contrari). Des dels centres educatius no canviem el món, però dotem el nostre alumnat de les eines per entendre’l i canviar-lo.

I tornem al tema més sagnant: No volem que el nostre silenci ens converteixi en còmplices del que està passant a Gaza. Per això, des de RELLA, Associació de Mestres i Professorat Jubilat, ens sumem a la iniciativa de diverses entitats educatives, centres educatius, associacions de mares i pares i entitats del lleure educatiu amb un comunicat propi. En aquest comunicat exigim al Govern de l’Estat:

Que exigeixi l’aturada del genocidi i que promogui el mateix posicionament en l’àmbit europeu.

Que trenqui totes les relacions amb l’estat d’Israel: ruptura de relacions diplomàtiques, amb suspensió de relacions consulars, comercials i militars.

Que insti el Parlament Europeu i el Consell de la UE a o Trencar l’acord d’Associació de la Unió Europea amb Israel immediatament: l’article 2 de l’acord diu que “les relacions entre les parts es basen en el respecte als drets humans i als principis democràtics”. O Proposar sancions dins de la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC): sancions individuals a dirigents, sancions econòmiques i de cooperació i finançament amb l’estat d’Israel.

També instem el Govern de la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments dels nostres municipis i les institucions públiques, com les universitats, a trencar tota mena de relacions amb l’Estat d’Israel i les seves institucions i empreses públiques i privades. Celebrem que l’Ajuntament de Barcelona ja hagi pres postura, fruit de moltes mobilitzacions.

També demanem a la societat catalana que es posicioni obertament per acabar amb l’extermini del poble palestí i participi activament en la defensa dels Drets Humans. Moltes gotes d’aigua es converteixen en un oceà.

I per acabar, un fragment de “La insubmisa de Gaza” de Asmaa Alghoul i Sélim Nassib:
“Som a l’escola, sentim els cotxes que frenen violentament, la corredissa dels soldats que envaeixen el barri, després trets. Plorem, rodegem la mestra… Està desemparada, se sent responsable dels infants, els soldats són arreu. Ens demana que ens quedem al pati, però no l’escoltem, sortim al carrer entre plors de terror. Camino, veig ferits prostrats a terra, crec que s’ha acabat tot, que em moriré. Busco algun lloc on amagar-me, però és difícil: tota la ciutat s’ha enclaustrat en un tancar i obrir d’ull”.

No en el nostre nom!