Avantatges i desavantatges de l’Escola Bressol per al desenvolupament dels infants

La consideració de la  maternitat com a funció específicament femenina ha estat, anys i anys, l’argumentació de pes per no dedicar-se a millorar les condicions de les Escoles Bressol al nostre país. A hores d’ara, en ple segle XXI, és més difícil de fer passar gat per llebre. El feminisme ens ha portat molta més llibertat i ara qui vol criar las criatures menors de 3 anys a casa, el màxim de temps possible, no necessita justificar-ho amb arguments tronats.  Les circumstàncies sociopolítiques han canviat  però els dubtes sobre la millor opció continuen vigents. En aquest article mirarem d’esbrinar els arguments de cada opció.

Dins de la polèmica una de les veus reconegudes per la seva autoritat professional és la Doctora Torres de Bea. Ella assenyala que cal evitar que els infants menors de 3 anys vagin a l’escola Bressol. Afirma que el millor per al desenvolupament físic i psicològic dels infants és que puguin ser criats a casa per pares amorosos com a mínim fins als 3 anys, quan als nens i nenes els cal, i demanen de forma manifesta, d’ampliar l’àmbit d’exploració i experimentació familiar.

La Doctora Bea renega de les polítiques populistes orientades a crear “Guarderies” en lloc de donar permisos de maternitat/paternitat més llargs com es fa a Finlàndia i diu que, fent aquestes polítiques d’institucionalització dels nadons, el sistema aconsegueix explotar els pares en perjudici de la salut dels nens. L’argument ideològic no és l’únic. Hi ha molts metges que tampoc veuen cap avantatge a institucionalitzar les criatures.

Hi ha professionals que creuen, per exemple, que el sistema immunològic dels més petits pateix per les invasions de gèrmens. I com més petits pitjor.

Més enllà dels aspectes negatius esmentats veiem quins serien idealment els avantatges per al desenvolupament si l’infant s’estava a casa amb pares/mares amorosos.

1) L’adequació a les necessitats dels infants, de cada criatura en particular

No hi ha dues criatures iguals i alhora totes s’assemblen. Així com els nens i nenes grans poden fer un esforç d’adequació a les institucions suportant  l’estrès, per als més petits és més difícil. El seu sistema neuronal està en construcció i no tenen els recursos de consciència que tenen els més grans.

Cada criatura interactua amb el seu entorn de forma pròpia i subtilment diferent de la de les altres. Ho fa en la manera de menjar, de dormir, de desplaçar-se, d’acarar-se amb  els canvis de bolquers i altres rutines d’higiene. Els temps que necessita cada infant per assumir la progressiva autonomia als diversos àmbits esmentats és pròpia i diferent en cada cas.  I és inútil voler accelerar-la.

Idealment, la llar sembla més adequada i tolerant amb els ritmes d’adaptació que progressivament exigim als infants

2) El control dels canvis en les rutines i escenaris de criança

Als nadons molt petits no els van bé els canvis recurrents: canvis d’espai, de rutines,  d’horaris, d’aliments i sobretot canvis de persones de referència. Els canvis s’han d’anar fent a poc a poc i amb flexibilitat, tot adequant-se als infants.

El manteniment de l’ordre i de l’estabilitat és un element molt important pel desenvolupament intel·lectual. Les escenes repetides, les rutines en un ordre establert permeten desenvolupar memòria, preveure el que passarà a continuació, elaborar expectatives, construir guions.  La importància de les interaccions repetitives fins a l’any és reconeguda científicament com a afavoridora de desenvolupament.

3) Tenir una mateixa persona com a figura d’aferrament

Els  infants els va bé que la persona d’aferrament sigui la mateixa amb qui interactua habitualment, la que coneix les seves reaccions davant dels estímuls a totes les rutines: menjar, jocs de falda, bany, etc.

La persona d’aferrament dóna seguretat i permet que la criatura vagi incorporant i elaborant informació alhora que aprèn la llengua materna, la psicologia de la persona que l’atén i també les regles no escrites de la cultura a la qual és immers.

L’adequació de totes aquestes necessitats requereix la presència d’una persona que en tingui cura, centrada en les seves reaccions i conductes amb una actitud serena i empàtica cap a ells, allò que la Doctora Bea diu sobre els avantatges de ser cuidat per pares amorosos

Per tot això exposat, és evident que hem de reivindicar un permís de maternitat/paternitat que com més s’acosti als 3 anys millor. Cada família ha de poder decidir lliurement sobre aquesta etapa de la vida. Recordem que la immaduresa humana en el moment del naixement és radical. Cap nen sobreviu sense la cura d’un adult durant  la primera infància. Totes les famílies han de tenir llibertat per poder vetllar pels infants mentre són tan vulnerables.

L’escola Bressol com a Llar d’Infants

Estem d’acord que és molt convenient per a les criatures romandre a la llar si poden ser cuidades per mares i pares amorosos fins als 3 anys, però això no sempre és possible. Llavors s’obren diferents opcions: restar a casa a càrrec d’una cangur, portar-los  en un grup de nens a casa d’una mare, deixar-los a ca l’àvia, o dur-los a una Escola Bressol.

La Mira Stambak, una psicòloga investigadora molt important als anys 80 deia que per decidir on convenia portar els nens petits no valia discutir si escola Bressol o família en abstracte, sinó preguntar-se primer de tot de quina família i de quina escola Bressol parlàvem.

Una bona escola Bressol rabiosament moderna, molt del segle XXI, és aquella que acull els nens i nenes i les seves famílies com si fos una segona llar. Sense pantalles, sense Bits d’Intel·ligència (1), sense activitats en anglès. Amb aules lluminoses, un jardí assolellat o pati exterior, àrees silencioses de descans, alimentació curosa i cuinada a la mateixa escola, amb una ràtio generosa, amb organització d’activitats ben planificades, emfasitzant el respecte pels processos d’aprenentatge i autonomia dels infants.

Coneixedora de les necessitats dels infants, una bona Escola Bressol adequa els seus programes al benestar dels nens i nenes sense proposar-se d’instruir-los ni de preparar-los per a la futura escolarització (aquesta no n’ha de ser la fita).

Virtuts de l’Escola Bressol, enfront d’altres modalitats de cura dels infants

Alternatives com cangurs, àvies o mares acollidores no poden competir amb la formació de les educadores i educadors de les EB. És important una bona formació i experiència per aquesta etapa? Més que a cap altre.  Ha de vetllar per assegurar que els infants tinguin una bona entrada al món, que puguin confiar en els adults i aprendre a socialitzar-se.

La immaduresa de la primera infància no permet una comunicació verbal com la que s’obté dels nens més grans. Els petits no poden explicar què els passa, però sí que poden manifestar-ho, cal ser sensible i conèixer el significat dels indicis. Cal saber llegir la conducta dels infants. Això no s’improvisa. La formació i experiència dels professionals els fa sensibles a fer un seguiment dels progressos que se n’esperen i a descobrir i preveure dificultats de desenvolupament

A) Prevenció

Qui es dedica a educar a l’Escola Bressol té moltes possibilitats de detectar i captar problemes de desenvolupament. És a la primera infància on la prevenció i tractament tenen un efecte més determinant. El millor moment per fer tractament precoç i prevenció de problemes tant psicològics com de salut. Per exemple: infants que no juguen, o que refusen la mirada de l’educador, que fan accions mecàniques i repetitives.

És força fàcil de veure en quin sentit una criatura s’aparta de la mitjana, del que faria qualsevol nena o nen de la seva edat. Això també ho pot veure una mare experimentada, no la mare primerenca. Potser allò que caracteritza una bona educadora d’EB és que  coneix els canvis psicològics, mentals i socials que produeix el desenvolupament intel·lectual social i afectiu, i sap veure si hi ha un retard o una dificultat específica

Posarem un exemple per a il·lustrar-ho i que passaria  desapercebut  a una mare, una àvia o un cangur

Activitats de ficció i canvis en el significat dels objectes.

Si observem què fan els infants abans dels 2 anys amb els objectes veiem que les accions que hi apliquen van canviant  a mida que es fan grans.

• Als 7 mesos, actuen sobre els objectes d’una manera que mai han vist fer als adults: una pinta, el telèfon, una nina són tot de coses per a posar-se a la boca i mossegar, per tirar a terra i sacsejar. Si l’educador/a els posa la pinta al cap, ells se la treuen per posar-se-la un altre cop a la boca.
• Entorn dels 10 mesos un nen/a ja es posa el telèfon a l’orella, o si els hi posa un adult ells li ho deixen fer, tot i que encara no parlen per l’auricular.
• Als 13 mesos no solament es posen tots sols l’auricular a l’orella sinó que a més a més hi parlen.

Podem veure que molt abans de l’aparició del llenguatge (entre els 7 i els 18 mesos) els objectes canvien el seu significat.

Sembla que a l‘inici  els nens atribueixen als objectes un estatut físic: son materials, ocupen un espai i posseeixen propietats; posteriorment els atribueixen un estatut cultural: serveixen per alguna cosa, tenen un nom, s’utilitzen i comparteixen en la comunicació. Però no s’acaba aquí, en aquest aprenentatge del significat dels objectes hem d’afegir una nova habilitat que s’adquireix a continuació, com és la possibilitat d’atribuir-los un significat diferent del canònic. Ara, l’auricular del telèfon a més de ser un objecte físic i cultural, pot ser imaginat i emprat com una pinta, un plàtan o un cotxe. En aquest cas l’objecte adopta un significat  com a símbol, que no té res a veure amb el que el nen rep de la realitat pròxima, es tracta d’una construcció del mateix nen que el situa en l’àmbit de l’imaginari i de l’abstracció.

És important que els infants facin aquest recorregut? És molt important: el fet de substituir el significat d’un objecte per un altre constitueix la base de la funció simbòlica, que al seu torn és la base del llenguatge i l’escriptura i la lectura  i de qualsevol activitat d’abstracció.

És important que qui educa reconegui aquests processos d’aprenentatge?: Sí, molt important. Si els coneixen, poden adaptar l’entorn a les necessitats de desenvolupament de l’infant.

B) Professionalitat dels educadors

Ha de ser educativa la funció de l’Escola Bressol? Sí, en el sentit d’afavorir l’adaptació social i cultural de l’infant al seu entorn, però no ha  de fer aprenentatges instructius. Tampoc preparar el terreny als aprenentatges escolars. La funció específica que pot desenvolupar l’EB és la d’acompanyar i observar de forma activa els seus progressos, tant psicològics com socioculturals. Això no s’improvisa. Estudis de 4 anys de carrera i algun màster afegit no es poden comparar amb una formació poc definida que tenen les Mares acollidores o Mares de dia.

La formació dels educadors d’EB els habilita per desplegar tot tipus de recursos pedagògics adaptats a les edats dels infants. Però també els serveix com a antídot per a desemmascarar els cants de sirena del consum de joguines -sobretot de plàstic-, el consum de programes pedagògics miraculosos tipus Bits, les meravelles que la robòtica ens prepara per atendre i vigilar  els més petits, així com programes informàtics que segons els experts els preparen per ser més competents que ningú a l’era digital. L’Associació Americana de Pediatria, fa uns quants anys feia com a recomanació per a la salut dels més petits no exposar-los a les pantalles abans dels 4 anys, el 2017 ha rebaixat els plantejaments, com es pot veure en el aquest article, fins als 18 mesos.

Un pensament analític i crític per part dels educadors no s’aconsegueix en solitari. Aquí les Llars d’Infants tenen molts més recursos que les Mares de dia: cursos i seminaris de formació, hores pagades de coordinació al mateix centre, pressupostos per a material, normes que han de complir els establiments, els aliments, les cuines, formació de les cuineres, etc.

Saber planificar activitats per a les criatures tenint en compte el seu moment psicològic, les seves característiques personals i les seves necessitats d’autonomia requereix recursos que molt sovint sorgeixen a les sessions de formació permanent. La riquesa que pot generar un grup, que pensa sobre els mateixos infants que coneix tan bé, és una de les virtuts que ofereix l’Escola Bressol enfront d’altres formes de cura.

EN RESUM

Sobre la decisió de portar als infants a l’Escola Bressol direm en quins casos no ens sembla convenient exposar-los a una institució: és el cas dels que pateixen malalties reincidents, de les criatures adoptades, i dels nens i nenes prematurs.

Recordem que no ha de fer una bona EB: no exposar als nens a pantalles. No  esperar que els nens aprenguin res per a tenir èxit escolar posteriorment. No jutjar els nens amb patrons, ni morals, ni de rendiment.

En positiu

• Respectar i flexibilitzar al màxim possible la comunicació amb les famílies permetent, tant com sigui possible, la participació d’aquestes en la integració de l’infant.
• Respectar els cicles de les funcions vegetatives: dormir, menjar….
• Ser com una llar on els nens se sentin a casa.
• Afavorir el ritme d’aprenentatges de cada nen i potenciar-ne
• la curiositat,  adaptant espais, materials i activitats.
• Pel que fa al desenvolupament psicològic: estimular el seu interès natural per conèixer com funciona el món i les persones
• Pel que fa al desenvolupament social: propiciant situacions de col·laboració entre nens.
• En relació al desenvolupament cultural: plantejant l’adquisició d’hàbits: menjar, rentar mans, fer pipí al vàter, etc.

(1) Benlloch, M. (2002) “D’il·lusió també s’ensenya”. Infància 124 (Pp 7-12)

Epíleg

Des del Grup d’Educació Avui de RELLA vam estar valorant els diferents espais existents, a hores d’ara, per a infants de 0 a 3 anys, als quals poden optar les famílies quan han de treballar i no poden fer-se càrrec de la criatura durant l’horari laboral.

En primer lloc, allò més important que volem destacar és que s’haurien d’ampliar les baixes de maternitat/paternitat.  És dir, assolir la igualtat de condicions d’ambdós cònjuges.  I assegurar l’atenció cap a l’infant de l’un i de l’altre.

Respecte al debat dels diferents espais, estaríem d’acord amb les Escoles Bressol de qualitat, aquelles que s’adaptin a les necessitats dels infants : ràtios baixos, horaris flexibles, professionals universitaris. Entenem que les Escoles Bressol, enteses com a centres educatius i socials, poden ajudar les famílies a socialitzar-se, a ampliar perspectives familiars, a introduir-les al món teòric i pràctic de la cura infantil i a atendre d’una manera continuada  les necessitats de l’infant  tot  i seguint el seu desenvolupament.  I és clar,  permetre que mares i pares puguin treballar amb la tranquil·litat que la seva criatura és ben atesa.

Els espais familiars, en aquest moment, són també una altra opció educativa  per  a aquelles famílies que no volen o que no han pogut portar la seva criatura a  L’Escola Bressol. Un espai on mares i pares comparteixen el joc de l’infant amb altres infants i amb altres famílies. I amb una coordinadora. Un nou espai de cohesió social que no depèn d’un horari laboral.

Les mares de dia, els espais de criança… són noves opcions que poden triar les famílies. Alternatives  més simples i amb objectius  i  qualitat diferents a  les anteriors.

L’article de la Montse Benlloch ens ajuda a reflexionar sobre aquest tema