Vivim un moment de canvi profund. La intel·ligència artificial (IA) ha passat de ser un concepte de ciència-ficció a una realitat quotidiana que ja és present a les llars, als mòbils i, cada vegada més, a les aules. Per als nostres i les nostres mestres i professores que hem dedicat la vida a l’educació, aquest fenomen genera preguntes legítimes: com incorporem aquesta eina sense perdre de vista els valors pedagògics que ens han guiat? Com preparem les nostres i els nostres alumnes per a un món que canvia més ràpidament del que havíem imaginat?
Des de RELLA, associació de mestres i professorat jubilats de Catalunya, volem aportar una reflexió serena i fonamentada sobre dos aspectes clau: com treballar la IA de forma ètica i didàctica amb l’alumnat de cicle superior de primària i de l’ESO, i per què no totes les eines d’intel·ligència artificial són iguals des del punt de vista dels valors educatius.
1. La IA a l’aula: una eina, no una drecera
Quan parlem d’incorporar la intel·ligència artificial a l’educació, el primer error que hem d’evitar és tractar-la com un fi en si mateixa. La IA és una eina —potent, sí, però una eina— i com a tal, el seu valor depèn completament de com l’utilitzem i amb quina intenció pedagògica. Abans fèiem servir llibres de consulta, atles i enciclopèdies que trobàvem a les biblioteques i als prestatges de l’aula. Cercadors a internet, webs Wikipedia, vídeos didàctics i pissarres digitals que teníem a l’abast en els ordinadors personals o de l’aula i que amb el temps han anat evolucionant, fins a arribar a la IA, que suposa un canvi profund en la manera i forma de cercar informació. Com totes les novetats ens costa assimilar-les i fer-ne un bon ús.
Tots aquests suports, en el seu inici no van ser ben rebuts, recordeu la lluita contra la impremta, la ràdio, la tele i els portàtils, les tauletes i els mòbils, que com tot en la vida, s’ha de fer un ús responsable i ponderat, acompanyat en els seus inicis, del suport d’un adult, família, mestra o tutor.
Ara ens enfrontem a l’aparició imparable de la IA, que és una revolució, que canviarà, no només la manera de cercar informació, sinó que transformarà el món, tal com el coneixem ara. No és un canvi més, és un canvi global i radical de la manera com entenem el món i no podem viure d’esquena a aquesta nova realitat, que ens toca viure, però com sempre, hem d’educar i ensenyar a fer-ne un ús responsable i a saber veure les seves parts fosques i les seves parts bones.
2. L’objectiu central de l’educació obligatòria
Hi ha un debat de fons que travessa tota la discussió sobre la IA a l’aula, i que val la pena plantejar obertament: per a què serveix l’escola?
Per a molts, l’escola és el lloc on s’aprenen continguts: matemàtiques, llengua, història, ciències. Però hi ha una altra manera d’entendre l’educació obligatòria — una manera que compartim moltes mestres i professors que hem dedicat la vida a aquesta feina — que va més enllà dels continguts de cada matèria.
L’escola és l’únic espai on coincideixen tots els nens, nenes i adolescents d’una societat, independentment de la seva família, el seu origen o els seus recursos. Per això, és l’espai igualador per excel·lència. I precisament per això, el seu objectiu central no pot ser només transmetre coneixements compartimentats per matèries, sinó educar persones: ensenyar a pensar, a ser crítiques, a ser responsables, a col·laborar i treballar en equip, a respectar les diferències i els ritmes de cadascú, a participar activament en la vida col·lectiva, i a construir els valors ètics — la pau, la solidaritat, el respecte, els drets humans — que fan possible una societat justa.
En un món on la IA pot generar en segons qualsevol contingut, aquesta visió de l’educació no és només desitjable: és imprescindible. Perquè el que cap màquina pot substituir és el pensament crític, la consciència ètica i la capacitat de ser bones persones i bons ciutadans i bones ciutadanes.
I en el centre de tot això hi ha la mestra i el mestre. No com a transmissors de continguts, sinó com a guies, referents i fars per a molts nens, nenes i adolescents — sovint el referent adult més constant i fiable que tenen. El paper del mestre és indiscutible i irreemplaçable: és qui pensa, qui decideix, qui tria com i per a què s’usa cada eina. La IA pot ser un instrument de treball valuós, però qui té el timó és sempre la mestra o el mestre. Cap algoritme no pot substituir la mirada atenta d’un educador que coneix els seus alumnes, els seus dubtes, les seves fortaleses i les seves fragilitats. La IA fa; el mestre és.
3. Com introduir la IA al Cicle superior de primària i a l’ESO: dues etapes de l’educació obligatòria. Tothom ho hauria de treballar, saber i aprendre
3.1. Cicle superior de primària (10-12 anys): descobrir i explorar
En aquesta etapa, l’objectiu no és que les i els alumnes dominin cap programa concret, sinó que comencin a comprendre de manera crítica i curiosa el món digital que els envolta. La IA pot ser una porta d’entrada meravellosa a preguntes filosòfiques i ètiques accessibles per a la seva edat:
- D’on venen les respostes que dóna una màquina?
- Pot una màquina equivocar-se? Pot mentir?
- Qui és responsable del que fa una IA?
- Com podem verificar si el que ens diu és cert?
Per veure com funciona la IA, i de quina manera ens pot ajudar, és clau saber fer bones preguntes, clares, concretes i precises, tots els resultats que ens doni la IA depenen de com formulem les preguntes i de com acotem la seva resposta perquè ens digui el que de veritat volem saber i no ens bomberdegi amb massa informació que ens farà perdre l’objectiu de la cerca. Hem d’aprendre a fer bones preguntes.
Activitats concretes per a aquesta etapa podrien ser: demanar a una IA que expliqui un tema estudiat a classe i comparar la resposta amb el que saben, escriure un petit conte i demanar a la IA que en faci una versió alternativa —analitzant les diferències—, o experimentar amb errors deliberats per aprendre a detectar-los.
El missatge central ha de ser: la IA no sap, processa. I nosaltres som els qui hem de pensar.
3.2. ESO (12-16 anys): usar, qüestionar i crear de forma responsable
A l’etapa secundària, l’alumnat ja té la maduresa cognitiva per fer un ús més complex de la IA. Però precisament per això el risc pedagògic és també major: la comoditat de “demanar a la IA” pot substituir l’esforç del pensament propi.
L’enfocament didàctic hauria de tenir tres eixos:
- Ús creatiu i productiu: la IA com a col·laborador en projectes (redaccions, recerques, presentacions), sempre amb l’alumne com a autor real del procés de pensament.
- Pensament crític sobre els resultats: contrastar la informació obtinguda, identificar biaixos, detectar errors factuals. La IA com a detonador d’investigació, no com a font definitiva.
- Reflexió ètica continuada: privacitat de les dades, impacte ambiental dels servidors d’IA, drets d’autoria, el risc de la desinformació i els biaixos algorítmics.
Cal normalitzar una pràctica que en altres àmbits ja tenim assumida: citar les fonts. Quan un alumne utilitza una IA, ha d’aprendre a dir-ho, a mostrar quin ha estat el seu procés i a fer explícit quina ha estat la seva aportació personal. No és trampa usar la IA; és trampa no reconèixer-ho i no pensar.
Un element fonamental és establir acords de classe: quan es pot usar la IA, per a quines tasques, i de quina manera s’ha de documentar l’ús. Aquests acords, pactats entre mestres i professores, les i els alumnes, eduquen en responsabilitat i autonomia, que és exactament el que l’escola ha de fer.
4. A manera de conclusió d’aquesta primera part
La intel·ligència artificial ha arribat a les nostres vides i a les nostres aules, i no té marxa enrere. Però la seva presència no canvia allò que és essencial: l’escola continua sent l’espai on tots els nens, nenes i adolescents d’una societat aprenen a pensar, a ser crítics, a ser responsables i a conviure. I la mestra i el mestre continuen sent el cor d’aquest procés.
Els tres punts que hem desenvolupat en aquesta primera part es poden resumir així:
- La IA és una eina més — poderosa i nova, però una eina — que s’inscriu en una llarga tradició d’innovacions que l’escola ha anat integrant al llarg del temps, des de la impremta fins a internet. Cal incorporar-la sense por, però amb criteri.
- L’objectiu de l’educació obligatòria no és transmetre continguts compartimentats, sinó formar persones: que pensin, que siguin crítiques, responsables i solidàries, que sàpiguen conviure i col·laborar. En aquest procés, la mestra i el mestre són insubstituïbles. La IA fa; el mestre és.
- Introduir la IA a primària i a l’ESO requereix enfocaments adaptats a cada edat: explorar i preguntar amb els més petits, i usar, qüestionar i crear de forma responsable amb els adolescents. En tots els casos, l’alumne ha de ser l’autor real del seu pensament.
La IA és una eina poderosa que cal aprendre a usar bé: amb criteri pedagògic, amb consciència ètica i amb la certesa que qui pensa, qui decideix i qui educa és sempre la persona — la mestra, el professor, la família — i mai la màquina. Incorporar-la a l’aula de primària i de secundària no és una opció: és una responsabilitat. I la manera de fer-ho bé és exactament la que l’escola sempre ha sabut: amb curiositat, amb esperit crític i amb els valors al centre.
A la segona part d’aquest article, analitzarem per què no totes les eines d’IA són iguals des del punt de vista ètic, i ens centrarem en el cas de Claude i el seu codi de valors. [1]
Notes
[1] Ja heu vist al llegir aquest article el que es pot fer amb el suport de Claude i com ens ajuda a clarificar, explicar i analitzar tots els dubtes i suggeriments que sorgeixen a l’hora de fer l’article, i com de didàctica pot arribar a ser, si saps fer les preguntes pertinents, per donar més informació sobre el tema a tractar. El que ens costaria fer-ho amb un cercador tradicional com per exemple el Google, o altres cercadors actuals, és incomparablement més alt en temps i esforç.
El Diari de l’Educació, 2026