No deixem de valorar (tot i el desconcert que pateix avui encara el món educatiu, amb les incerteses de com serà el pròxim començament de curs), la feina feta des de casa per moltes mestres i professionals de l´educació, però també calia abordar aquest final de curs d´una manera immediata amb caràcter d’urgència, després que s´acabés el confinament. Complicat en un context de possibles rebrots i de missatges poc clars i canviants des del Departament d´Educació i des d’alguns sectors del mateix professorat, que en comptes de donar confiança i defensar l´escola pública, sense embuts, han creat confusió i desànim entre un sector de la ciutadania, per no arribar a acords amplis o de vegades ser excessivament corporativistes, oblidant que l´educació és fonamentalment un servei públic i que és un dret bàsic dels nostres infants i joves.
Així doncs, ens vàrem posar en contacte amb les entitats que ens varen contestar a la nostra oferta per fer tasques durant aquest estiu (sempre en la mesura de les nostres possibilitats, no deixem de ser una entitat petita, tot i que amb molta vida dins els sectors del món educatiu):
- L’Associació Educativa Integral del Raval (AEIRaval), on ja teníem sòcies nostres col·laborant-hi, i on hem fet un voluntariat amb alumnes de 2n de batxillerat per ajudar-los a preparar la selectivitat.
- Èxit Estiu 2020 del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), on hem fet col·laborat en un projecte de voluntariat educatiu durant el juliol de 2020, que després us explicarem.
De cara al proper curs dins aquesta “emergencia educativa”, tenim 3 projectes enfilats per poder fer durant tot el proper curs escolar. Un de mentoria educativa amb el Departament d’Educació, el projecte Lecxit de promoció de la lectura de la Fundació Bofill, i un projecte amb l’Ajuntament de Barcelona, gestionat pel Consell Educatiu Municipal conjuntament amb Rosa Sensat, per impulsar un voluntariat educatiu a la ciutat per barris o districtes.
Totes aquestes reunions, evidentment per videoconferències, ho vàrem fer des de la Comissó d´Educació i Voluntariat Estiu 2020, que la junta de RELLA havia impulsat, per endegar tota aquesta feina, on participaven el grup de voluntariat de RELLA i gent de la junta a títol personal. Ha estat una experiència molt interessant i fructífera, que ens ha permés situar-nos com a entitat i situar RELLA –des de les nostres posicions modestes– en el món de l’educació en el país. Hem sortit als mitjans de comunicació i ens han fet algunes entrevistes per donar la nostra opinió sobre l’educació en aquests moments complicats i difícils.
Val a dir que des del primer momento, i en la línia de la FMRPC (Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya), varem fer un comunicat “RELLA ESTIU 2020”. Volíem, com a ciutadans i mestres jubilades, donar la nostra opinió, intentant ser positius, buscar el consens i, això sí, defensar com sempre hem fet l´educació com a servei públic i manifestar la nostra preocupació pels sectors més desfavorits i vulnerables, famílies i alumnes, i on creiem que aquest final de curs s’havien de fer acccions i posar més èmfasi d´atenció en aquest sector més vulnerable,
El Projecte Èxit Estiu
Creiem que ens n’hem sortit prou bé, hem estat allà on calia i podíem. Ara ens tocarà fer un balanç de cara a setembre, perquè les col·laboracions i la feina continuaran. Deixeu que en aquest context us expliquem l’experiència que hem dut a terme amb Èxit Estiu 2020, del CEM, com un exemple clar que resumiria tot el que fins ara us hem dit.
El Projecte Èxit el va endegar fa uns quinze anys el Consorci d’Educació de Barcelona, a fi de col·laborar amb escoles i instituts públics de la ciutat (han arribat a ser 56) per treballar amb alumnes vulnerables i nouvinguts diferents aspectes competencials, lingüístics, emocionals i habilitats socials. Aquest treball es fa al llarg del curs i darrerament s’ha fet també l’Èxit Estiu durant el juliol.
Aquest curs, condicionats per les circumstàncies de la Covid19, ha estat especial i complicat. Hem començat tard i hem acabat més d’hora. Però l´experiència ha estat profitosa per tothom, també pels nois i noies que hi han participat. Us en fem cinc cèntims
Amb nosaltres han estat tres trobades, hora i mitja, per videoconferència, amb alumnes de diferents escoles i instituts i on bàsicament hem fet conversa en català, a proposta dels mateixos coordinadors, perquè són alumnes que tenen, com us podeu imaginar, moltes dificultats amb la llengua catalana.
Com diu l’Artur Vidal, un dels responsables del projecte juntament amb la Neus Tormo, “hem fet un tastet”. Era una experiència nova, calia afegir-nos a una dinàmica que ja fa anys que està en dansa. Cada escola i institut té un coordinador/a i cada grup d´alumnes té un amic-gran (estudiants universitaris) que és qui els acompanya a fer les diferents activitats durant tots els dies. Nosaltres aquest any érem la novetat i pensem que ens hem sortit prou bé.
El darrer dia amb els organitzadors i responsables vàrem fer balanç de la nostra tasca i vam arribar a aquestes conclusions:
1.- Ressaltar i remarcar la bona acollida, per part de tothom: coordinadors, amics-grans i els mateixos alumnes. Ens sentíem com a casa, abans i després de les sessions, sempre en contacte amb el coordinador i comentant com havia anat la jornada, vam notar empatia i respecte pel que fèiem. Els alumnes també varen quedar molt contents.
2.- Havíem tingut que improvisar, per les circunstàncies, i organitzar les sessions sobre la marxa, calia conèixer els alumnes, partir de les seves necessitats, quedava clar que una part de nosaltres actuava com si estiguéssim a l´escola i volíem que l´alumnat treiés el màxim profit. Tot i que sí que creiem que van ser sessions útils i que ells van aprendre, garantir això al cent per cent era imposible. Massa pocs dies, però els suficients, això sí, per comentar amb els responsables que de cara a començament de curs calia estar força coordinats amb l´escola o institut per treballar allò que realment necessitaven els alumnes, sense perdre de vista que el nostre rol i perfil era el de conversadors-es, que acompanyen a un alumnat, vital i emocionalment, ja que no deixem de ser gent gran i en aquest aspecte el contacte intergeneracional pot ser molt interessant.
3.- Els alumnes i les famílies han de donar el seu consentiment, han de voler fer això que han fet amb nosaltres, amb objectius per part de tothom més clars, però ells han de participar activament de l´experiència. Ja sigui a través d´una carta compromís o un contracte didàctic, ja trobarem la solució adient.
4.- La necessitat d´explorar, sobretot per part nostre, la videoconferència, com a eina pedagògica. Una mica més d´informació i formació sobre aquest mitjà nou.
5.- La darrera qüestió (ja ho havíem dit al començament) era fer-lis arribar la idea que nosaltres teníem ganes de continuar (ells també volien que així fos i així ens ho van manifestar) i que estaria bé signar un conveni d´entitat amb entitat. Fer-ho formalment ho veiem necessari i important per ambdues parts. Necessari, ja que iniciàvem una experiència nova, important precisament perquè és nova i volem que funcioni bé.
Es van recollir aquestes propostes, coincidint l’Artur i la Neus en la majoria de les nostres observacions. Hi ha bona sintonia. Aquest curs es preveu que comencem a mitjans de novembre i el nostre voluntariat seria fins a finals de maig. Estarem atents i preparats, us anirem informant.
No voldríem deixar passar l’ocasió per agrair i encoratjar a totes les sòcies que des de diferents llocs i àmbits, i ja fa temps, estan fent una tasca de voluntariat a diferents entitats. Sapigueu que no esteu soles.
