Trobades virtuals per seguir fent el que sempre fèiem

Molts de nosaltres hem vist com la nostra participació com a voluntaris a les escoles, en entitats educatives o de suport i reforç a activitats amb persones en situació més desfavorable, no es pot fer de forma presencial i només tenim dues solucions: o deixar-ho per més endavant o ens adaptem a les noves maneres de treballar online i reconvertim la nostra activitat de forma virtual. Per a molts dels que hem optat per aquesta segona opció no ens ha estat fàcil adaptar-nos, ens costa dominar el món virtual. Aquest esforç l’hem fet molts cops amb inseguretat i amb el suport d’altres companys que el dominen més o en contacte amb gent més jove que ens ha donat un cop de mà.

Dominar Zoom, Jitsi Meet, Teams o altres plataformes de vídeoconferències ens ha permès no perdre el contacte amb el grup de treball que teníem i seguir fent les activitats que abans fèiem de forma presencial. Trobem a faltar veure’ns, mirar-nos els ulls i compartir el contacte personal que tant necessitem els mediterranis; poder fer un cafè, una cerveseta o un petit mos en entrar o sortir de les trobades i començar-les informalment, explicant com estem o què ens ha passat recentment. Totes aquestes situacions hem d’intentar no perdre-les. Aquestes estones més informals formen part de la nostra relació amb el grup, creen cohesió social i lligams. Hem de reivindicar-les en les nostres trobades virtuals.

No és fàcil fer aquest canvi de xip. A alguns les dificultats tècniques els limiten, a altres no els agraden “les pantalles”, però no hi ha alternativa. O ens adaptem a la nova situació o hem de renunciar a la nostra activitat.

Pensem en el nombrós grup de docents jubilats que des de l’escola bressol fins al batxillerat i els cicles formatius van a les escoles i instituts a fer suport educatiu, com ara: explicar contes, ajudar a la biblioteca,  fent reforç a l’estudi assistit, cuidant l’hort… o bé ajuden en aquelles tasques que des de l’equip docent i, sempre acompanyats d’un docent, podem fer per millorar el funcionament del centres. Molts ho fem des de fa temps i ens agrada, perquè volem portar una vida molt activa. El Departament d’Educació ens cobreix la nostra responsabilitat civil i una assegurança d’accident. Però ara, com a persones de risc, no ho podem fer de manera presencial. És aquí quan hem de pensar noves formes de suport virtual per tal de no perdre el contacte amb les activitats que fèiem i ens enriquien mútuament.

A RELLA, com a associació de mestres i professorat jubilats, hem intentat adaptar-nos a aquesta nova realitat, fent les trobades dels nostres grups per Zoom, i totes les reunions, cursos i també el Voluntariat Educatiu que fèiem presencialment, ara les fem online. Fins i tot en el Grup de Passejades, que pensàvem que seria impossible d’adaptar-lo fent trobades virtuals, hem pensat alternatives i pengem a la nostra web petites passejades en grups reduïts on posem fotografies, vídeos i expliquem la ruta per si altres companys s’animen a fer-les en petits grups, i compartim totes aquestes activitats en una vídeotrobada de tot el grup, periòdicament. El que hem vist és que tenim moltes ganes de veure’ns i de no perdre el contacte que havíem creat..

Aquest estiu hem pogut experimentar el voluntariat educatiu virtual, i tant la nostra valoració com la dels alumnes que l’han utilitzat ha estat molt positiva. Permet el treball des de casa, sense haver-nos de desplaçar i permet que persones de territoris llunyans i de difícil comunicació es puguin trobar. També hem anat aprenent que les trobades i converses més informals també han de tenir el seu espai, potser han de ser trobades més curtes, més periòdiques i amb una estona a l’inici i al final de més informalitat, trencant la distància i rigidesa que generen les pantalles.

Us animem a fer un canvi de xip i a veure en aquesta nova proposta, una interessant oportunitat de seguir fent el que fèiem i obrir diferents maneres de trobar una nova relació virtual, ja que, tot i ser més distant, si trobem els espais d’informalitat també la podem convertir en propera, col·loquial i vivencial.

És un repte per a tothom, però per a les persones jubilades encara més. Ens hem d’adaptar als nous temps o deixarem de fer allò que tant ens agrada: compartir estones culturals, d’oci i esport, d’aprenentatge i de voluntariat que donen sentit al nostre dia a dia.