Autor: Ramon Plandiura

Tinc la sensació d’assistir a la banalització de les lleis, com si els redactors les omplissin com qui omple el carret del supermercat, de productes agafats d’aquí i d’allà, perquè sí, perquè han entrat pels ulls, productes que acaben morint sense encetar en un racó d’armari. Un exemple: la redacció originària de la LOE conté un article que diu que les Administracions educatives podran considerar centre educatiu, als efectes d’organització, gestió i administració, l’agrupació de centres públics ubicats en un àmbit territorial determinat. No cal ser un linx per adonar-se de les potencialitats d’aquesta previsió, que obre camins més enllà…