Browsing: General

Dijous 29 d’octubre es va inaugurar a la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet, en el marc del seu 20è aniversari, l’exposició sobre Lluís López del Castillo, fill del barri de la Torrassa, on està ubicada la biblioteca, i nascut en una família d’origen murcià.

En aquest temps complex que ens toca viure hem d’adaptar la nostra activitat quotidiana a la realitat que l’administració ens va anunciant i reprogramant cada dos per tres. Per a molts dels docents jubilats que fem moltes activitats aquesta és una situació inèdita i hem de saber reconvertir les rutines que teníem interioritzades i que ara s’han trencat.

He treballat quaranta anys en el món educatiu, i ara en fa sis que estic jubilada. Mai m’hauria pensat que hagués de començar un curs amb aquestes condicions (com tampoc tancar escoles al març i no obrir-les fins setembre), però el món educatiu no és aliè al que passa a la societat.

Fa temps que es parla de la necessitat de revisar com la societat tracta a la generació de persones a partir del moment que entren a la jubilació i quin lloc han de poder ocupar per tal de fer d’aquest període de 20-40 anys de durada, segons la salut, una etapa que es pugui viure de forma satisfactòria d’acord amb els interessos personals.

Aquest estiu, en el context de la Covid19, la Junta de RELLA ha ofert la seva col·laboració voluntària per ajudar a atendre i acompanyar aquells més vulnerables, famílies i alumnes, que sabíem havien patit amb més contundència les conseqüències de la pandemia.

Hem d’unir esforços, crear plataformes de suport i mirar entre tots de fer projectes en positiu. El repte no és fàcil i si no estem tots units no ens en sortirem.

Fa pocs dies el curs es donava per acabat, ara diuen que ens retrobarem a les aules, però per grups petits, veurem què ens diuen en quinze dies. Només sabem que tot és incert, variable i un xic esfereïdor. En tot aquest desgavell, el que no podem oblidar és la raó de ser de l’escola i l’essència de l’educació: atendre l’infant i l’adolescent. Els adults hem pensat l’escola per servir-los, acompanyar-los i protegir-los.

És evident que la situació actual de la humanitat vivint sota l’amenaça de la pandèmia del coronavirus està obligant tothom a modificar totes les seves rutines, totes les seves activitats en funció del confinament que han decretat les autoritats de cada estat.

Aquests dies de confinament penso molt en les criatures; de fet no he deixat de pensar-hi. Serà que tant temps acompanyat-les no s’esborra fàcilment?

Quan puguem tornar a l’escola caldrà no només que el professorat tingui present que cada criatura arriba del confinament amb motxilles diferents, sinó que el sistema pensi en mesures concretes per minimitzar els seus efectes.