Browsing: General

Hem d’unir esforços, crear plataformes de suport i mirar entre tots de fer projectes en positiu. El repte no és fàcil i si no estem tots units no ens en sortirem.

Fa pocs dies el curs es donava per acabat, ara diuen que ens retrobarem a les aules, però per grups petits, veurem què ens diuen en quinze dies. Només sabem que tot és incert, variable i un xic esfereïdor. En tot aquest desgavell, el que no podem oblidar és la raó de ser de l’escola i l’essència de l’educació: atendre l’infant i l’adolescent. Els adults hem pensat l’escola per servir-los, acompanyar-los i protegir-los.

És evident que la situació actual de la humanitat vivint sota l’amenaça de la pandèmia del coronavirus està obligant tothom a modificar totes les seves rutines, totes les seves activitats en funció del confinament que han decretat les autoritats de cada estat.

Aquests dies de confinament penso molt en les criatures; de fet no he deixat de pensar-hi. Serà que tant temps acompanyat-les no s’esborra fàcilment?

Quan puguem tornar a l’escola caldrà no només que el professorat tingui present que cada criatura arriba del confinament amb motxilles diferents, sinó que el sistema pensi en mesures concretes per minimitzar els seus efectes.

Fa molts anys que els que hem denunciat la segregació escolar a Catalunya demanem un nou decret d’admissió que proporcioni més mecanismes per fer-hi front. I fa molts anys que denunciem que l’administració i el conjunt del país no es pren la segregació escolar seriosament.

Totes i tots els qui defensem els valors democràtics hem de posar els recursos necessaris perquè l’aberració del pin parental no sigui possible. Hem de barrar el pas als hereus del franquisme que continuen considerant l’escola i el sistema educatiu un camp de batalla.

Primavera del 2009. Un mestre jubilat i un avantprojecte de Llei d’Educació de Catalunya. Dues realitats que es troben en l’article 95.3, on es diu que “l’administració educativa ha d’afavorir l’aprofitament de l’experiència professional del professorat jubilat”. Tenim una primera idea teòrica del que podrien oferir els jubilats. Elaborem un document i truquem a la conselleria.

El Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, més conegut com a Wad-Ras, és l’última presó que queda a la ciutat. L’associació RELLA ha iniciat un projecte de voluntariat per ajudar a atendre les necessitats socioeducatives dels nens i nenes que viuen al departament de mares.

Fa un mes que ha començat el nou curs. Nou però amb problemes antics. Manca de pressupostos, segregació social segons els tipus de centres, treball en precari del professorat, dificultats per realitzar la inclusió de l’alumnat amb necessitats educatives en bones condicions.