No descobrim res si diem que les noves tecnologies estan alterant el nostre comportament, ens obren possibilitats fins ara inexistents, modifiquen la nostra forma de comunicar-nos, de relacionar-nos, d’aprendre, de treballar, d’informar-nos o de divertir-nos.
En els darrers temps s’han popularitzat arreu els grups de whatsapps d’alumnes o pares i mares de les escoles i instituts creats d’una manera espontània per compartir informació de manera ràpida i resoldre dubtes. Alguns centres educatius, però, han observat amb preocupació com aquests grups degeneraven en dinàmiques de safareig, de confusió o bé magnificaven determinats problemes.
Els progressos en l’aprenentatge de les TIC en el nostre país han tingut sempre un taló d’Aquil·les: El menyspreu per la bona educació tecnològica, l’absència d’una ètica de les tecnologies de l’educació i comunicació en el currículum de l’alumnat. Tot fa pensar que ara cal també fer extensiva aquesta formació tecnològica als pares i mares, és a dir, cal unes pautes clares sobre com utilitzar els grups de whatsapp per treure’n profit i no generar problemes artificials.
Aquesta modalitat de xarxa social que es basa en la immediatesa té una peculiaritat evident: Un cop premuda la fletxeta, els textos escrits o les emoticones, ja no tenen marxa enrere, ja són llegits per tots els integrants del grup. Aquesta falta de reflexió prèvia és inherent al seu funcionament. El problema és no ser conscients que una manera d’actuar que es basa en comentaris a cop calent o en expressar criteris a vegades frívols o poc meditats, pot fer créixer rumors, inexactituds, calumnies o enormes mentides.
Des de l’educació en comunicació o des de l’ètica de la comunicació s’aconsella que quan als nois i a les noies els arribi una informació confusa o que assenyali l’existència d’un problema, el que resulta més lògic i raonable és parlar-ne en persona mai explicar-ho o fer judicis de valor a través del mòbil.
Afortunadament ja no fem aprendre de memòria els reis gots o perversions similars (això espero), però és indubtable que consumim molt temps a les nostres aules amb aprenentatges que poc tenen a veure amb el nostre segle, i en canvi, deixem de banda l’alfabetització mediàtica, l’educació en comunicació o les bones pràctiques tecnològiques. El mateix whatsapp s’ha transformat en no pocs casos en un instrument de domini i control sexista entre els nostres adolescents.
Les noves tecnologies ens han aportat beneficis impensables fa només dues dècades, però resulta depriment observar com acceptem els seus perjudicis, amb un conformisme i una submissió, com si penséssim que és el peatge que hem de pagar, com si fos una de les plagues d’Egipte.
Cal tractar i debatre en tots els àmbits educatius situacions en que tant joves com adults no es comuniquen cara a cara, on ens disfressem a internet per ser qui volem ser, on ser amic es comptabilitza en les xarxes socials. Nous hàbits on es substitueix la vida real per una de virtual.
Si Barcelona és seu del congrés mundial dels mòbils, i cada any rebem milers i milers de visitants, i es generen tants milers de milions i estem tots tan cofois de tan bé que s’ho passen els congressistes, i de tanta tecnologia punta que es desplega a la ciutat, no estaria malament que també poguéssim innovar ni que fos una mica en establir unes relacions equilibrades, ètiques i crítiques amb les tecnologies de la informació i la comunicació.
