Crec que aquests dies més que mai, donem valor a aquella frase que tantes vegades devem haver repetit molts mestres amb allò de: “sort que entro a l’escola i se’m passen tots els mals”.
Els infants tenen aquest do. Sense saber-ho, i sense ser-ne massa conscients; ens transporten al seu món, al món de la meravella, de la imaginació. I en ell podem ser feliços.
Els infants gaudeixen veient escolar la sorra entre els seus dits, destruint una torre molt alta o bressolant una nina entre els seus braços mentre demanen silenci als adults.
Les seves converses imaginàries amb un telèfon a la mà, els porten a inventar mons paral·lels. Per ells tot pren una realitat molt màgica, que sovint els ajuda a superar les pors o inseguretats que la vida ens regala.
Viuen en un món on també hi ha conflictes i això els ajuda a aprendre els valors reals de la vida, però és un món on no hi ha rancor, ni bàndols radicalitzats. Un món on no tot és blanc o negre, on és possible la negociació i el diàleg amb escolta; on es pot compartir i, sobretot, entendre a l’altre.
Un món on els somriures i les abraçades ho curen tot.
Aquest és el món que vull, per mi, pels meus fills, per la meva família, pels meus amics i vull poder-ho compartir amb els qui estimo.
L’actualitat ens esgota, així que ni que sigui per moments, deixem-nos portar al món dels infants. Un món per ara irreal, però qui sap si un dia serà real?
Per ara, no deixem de somiar-hi!
