Ho sap tothom i ho confirmen un bon gruix de recerques fetes des de totes les òptiques. És una manera força absurda de valorar la competència professional dels mestres; és, a més, una prova redundant pel que fa als coneixements assolits en la formació inicial. Clar que és un sistema públic i transparent, només faltaria, però això no el fa pas ni adient, ni eficaç.
Convocades, doncs, oposicions, ens podem fer algunes preguntes, més enllà d’exigir d’una vegada per totes un canvi en el sistema de selecció del personal docent:
Una: amb el pla professional de la República i també amb alguns plans de formació de l’època franquista, hi havia un sistema que permetia l’accés directe des de la formació inicial, superada amb èxit, al centre educatiu per fer-hi una inserció supervisada i tutelada –és a dir, provisional- sense més entrebancs. En el primer cas, era per al 100% dels titulats, en el segon, per a un determinat percentatge en funció de l’expedient acadèmic. No valdria la pena considerar de nou una fórmula que dignifica i valora l’esforç fet durant la formació inicial (4 anys, en el cas dels mestres, amb un nombre d’hores de pràctiques significatiu) i que posa l’accent en la competència professional demostrada a l’escola, sota la mirada atenta de professionals acreditats i de la mateixa administració, que podrien acompanyar aquesta inserció?
És sorprenent que les oposicions d’aquest any 2018 es convoquin seguint unes especialitats que ja no es poden estudiar a les universitats
Dues: cal resoldre algunes incongruències que perverteixen algunes certeses. Per exemple: des de fa un quants anys, els candidats a estudiar magisteri han de superar unes proves addicionals a la selectivitat. És discutible que no tots els universitaris hagin de passar per unes proves equivalents. Però tot i això, han tingut uns efectes positius: els estudiants que actualment accedeixen als estudis de mestre tenen bons expedients, i això es nota al llarg de la carrera, i alguns que abans simplement provaven sort, ara ni tan solament s’hi inscriuen. Però, què passa amb els graduats que vénen d’altres Comunitats Autònomes espanyoles on no es fan aquestes proves addicionals? Tenen exactament els mateixos drets que els graduats en les universitats catalanes. És just o bé hi hauria d’haver algun sistema que reconegués aquesta diferència?
Un altre exemple: des de sempre, el Departament d’Ensenyament ha cregut que els estudis del grau de mestre s’han de fer únicament de manera presencial. Resulta, però, que algunes universitats privades de fora de Catalunya han vist aquí un gran forat per fer-hi negoci, de manera que, a hores d’ara, ja són molts els mestres catalans que han cursat el grau de magisteri de manera virtual a la Universidad Internacional de la Rioja, a la Universidad Internacional de Valencia o a la Universidad Pontificia de Salamanca… Tampoc no s’ha de tenir present aquest fet?
Oposicions? Millor aquestes que no pas el no-res, però…
I tres: des de la LOE, de 2006, que la LOMCE, de 2013 ha modificat, parcialment, les úniques especialitats que es contemplen dins del magisteri són les d’Educació infantil (0-5 anys) i Educació primària (6-11 anys), i aquestes són les que es poden seguir a les universitats catalanes i espanyoles. Així, doncs, van passar a millor vida les especialitats que havia portat la LOGSE, de 1990: Educació infantil, Educació Primària i, dins de l’Educació Primària: Educació física, Música, Llengua estrangera (anglès o francès), Educació especial i Audició i Llenguatge.
I encara més les especialitats derivades de la LGE, de 1970: Educació infantil i Educació primària i, dins de l’Educació primària: Matemàtiques i Ciències experimentals, Ciències Socials, Filologia (anglès o francès) i Educació especial. Passa però que les plantilles de les escoles encara es planifiquen i es cobreixen seguint les antigues especialitats; i és encara més sorprenent que les oposicions d’aquest any 2018 es convoquin seguint també unes especialitats que ja no es poden estudiar a les universitats. Ras i curt, es tracta d’una autèntica estafa mai prou ben explicada als estudiants actuals de magisteri, que mereixeria un aclariment i una rectificació públiques. Certament que se’ls ha ofert un succedani, les anomenades opcions que, ara per ara, no tenen cap reconeixement administratiu…
Oposicions? Millor aquestes que no pas el no-res, però…
