Com que em faig vell -i d’un vell se n’espera consell perquè si alguna cosa té és experiència, una experiència reflexionada i, no ens enganyem, plena de forats, perquè la memòria es va deteriorant-, em perdonareu si us dono un consell: assistiu a les Escoles d’Estiu organitzades pels Moviments de Renovació Pedagògica i que s’escampen per tota la geografia catalana.
Jo em considero fill dels moviments, fill de Rosa Sensat i de la Federació. Em considero fill d’aquelles sessions de formació, de debat, de reflexió que s’iniciaven just acabar el curs escolar i que em permetien relacionar-me amb gent amb qui compartia problemes semblants, passió per l’ofici, ganes d’influir a la política educativa, desig d’innovar, de construir una escola millor per als nostres i per a les nostres alumnes.
Un espai i un temps per anar posant en comú tot el que ens amoïnava, per trobar respostes noves a velles preguntes, per saber que es coïa a altres llocs del món i per reunir-me les estones del migdia i cantar asseguts al costat d’Oriol Martorell o escoltar les lectures de poetes que venien a fer-nos una estona de companyia o les conferències, per exemple, de Jesús Alonso Montero, un professor gallec que defensava la bellíssima –totes ho són- llengua del seu país i en recuperava la literatura més popular per fer-la entrar per la porta gran a les escoles. I per fer amics i amigues, amistats que encara em duren, que encara m’omplen els ulls d’una llum que em reconforta dels mals dels present i que m’empeny a continuar lluitant per tot allò que creiem i que ara ens volen prendre.
Rebeu aquest escrit com el que és: un consell apassionat d’un home, d’un aprenent de mestre que es va fent vell i que vol deixar en herència alguna cosa de profit com per exemple aquest article que es pot resumir molt breument: aneu a les Escoles d’Estiu
Les Escoles d’Estiu tenien una continuació natural en els cursos d’hivern, en els seminaris i en els grups de treball i no us podeu imaginar el que dec a gent com en Juli Palou, la Mariona Escobar, l’Anna Ribas i la Rosa M Ramírez amb qui formava el grup de llengua i literatura al cicle superior de l’EGB . Hores i hores parlant, debatent, triant textos, repassant les bondats i els errors de les didàctiques sobre l’ensenyament de les llengües i de la literatura, compartint esmorzars on ens explicàvem les novetats de tenir fills i filles, estones de riure, d’anar trenant aquelles amistats que perduren i es fan sòlides com els grans ponts… vaja, tot un seguit de moments, un seguit de temes que encara cuegen, perquè hi ha molt poques coses noves del tot sota el sol que crema, sobretot els dies d’Escoles d’Estiu.
Pet tant, rebeu aquest escrit com el que és: un consell apassionat d’un home, d’un aprenent de mestre que es va fent vell i que vol deixar en herència alguna cosa de profit com per exemple aquest article que es pot resumir molt breument: aneu a les Escoles d’Estiu, ompliu aquests dies de formació amb els vostres dubtes i neguits, compartiu el que feu i continueu compartint sense descans. I estimeu, estimeu aquests nens, nenes i joves que teniu al costat i que us miren i que esperen alguna cosa de vosaltres. Feu-vos el regal d’assistir a les Escoles d’Estiu. Feu-me cas, que un vell poques vegades enganya.
