El darrer curs escolar va acabar amb les arribades de vaixells plens de persones immigrants als ports de València i Barcelona, i també amb la mort de moltes més ofegades al mar Mediterrani.
Vam viure el rescat de les dotze criatures i el seu monitor a una cova de Thailàndia: els mitjans de desinformació i les xarxes socials van estar molt pendents de la seva sort. Molta menys repercussió van tenir (i tenen) els infants morts al Mediterrani.
Continuem vivint en un món on creixen les desigualtats, els comportaments racistes, l’explotació de les persones i la hipocresia dels que tenen poder. Tot el contrari del que volem inculcar a les aules molts mestres i, des de casa, moltes famílies. Pot ocórrer que molts infants visquin com quelcom habitual l’ofegament sistemàtic de milers d’immigrants; o bé, veure tractat com il·legal o delinqüent a qui no ha comès cap altre delicte que intentar arribar a un altre país perquè al seu no hi té futur.
Col·laboració, cooperació, empatia… paraules i conceptes que comencen a estar buits a la vida quotidiana
Col·laboració, cooperació, empatia… paraules i conceptes que comencen a estar buits a la vida quotidiana. El que està passant al món és molt greu, i a casa nostra potser ens distraiem amb ruptures i discussions egoistes. Els que tenen el poder ens diuen que la civilització occidental és superior a altres cultures; però es comporta com depredadora, com assassina dels inferiors, dels que no necessita per augmentar els beneficis dels pocs que controlen l’economia. A aquests els interessa mà d’obra barata competent i sobre tot competitiva; qui no pot treballar no fa cap falta, no consumeix i no és útil al sistema.
Enmig d’aquesta ideologia dominant estan creixent infants i adolescents i hi ha qui s’estranya que augmentin els comportaments insolidaris, classistes, masclistes… que es donen contínuament als països europeus; el nostre no n’és una excepció. Perquè la ideologia dominant és neoliberal, vol privatitzar pensions, sanitat, ensenyament; proposa caritat i no justícia per compensar les enormes desigualtats.
A les aules no podem amagar el que passa, el nostre alumnat ho està vivint dia a dia com dèiem: cal parlar-ne, explicar-ho clarament, denunciar les situacions d’injustícia, sense por d’adoctrinar. Només diuen que adoctrinem els que promouen els ofegaments de tantes i tantes persones: aquests no volen que pensem, que critiquem, que ho coneguem. Prohibeixen ajudar les persones desvalgudes, amenacen en condemnar-nos com a còmplices de delinqüents.
Per ensenyar, per educar críticament cal fer-hi front, cal incidir en les competències que impliquen solidaritat, cooperació, ajuda mútua, treball en equip… Així ajudarem l’alumnat perquè pugui transformar aquesta societat, aquest sistema que mata sense pietat, que augmenta les desigualtats entre països i entre persones que es veuen obligades a pidolar habitatge o feina digna; que són víctimes de les guerres; unes guerres que només tenen per objectiu augmentar els beneficis, augmentar els negocis, augmentar les diferències de sous entre persones; i marginar, deixar morir de gana a les sobreres per als seus interessos.
Quantes criatures sense futur! Quantes persones que volen el millor per als seus infants han de veure com moren, o els hi prenen, o els perden… qui es fa càrrec de tanta angoixa, tanta por, tanta misèria, tanta ràbia?
Vam parlar dels atemptats a París i a Barcelona… de les violències del nostre país i hem vist conseqüències per l’educació futura de petits i grans… el que està passant a les portes d’Europa (portes blindades) ens fa ser més egoistes, més tancats en nosaltres, menys solidaris, més competitius… fins quan ho consentirem? fins quan ho haurem de comentar a les aules per aportar una mica de solidaritat, una mica d’empatia, d’estimació envers tantes persones abandonades, oblidades, marginades?… no podem parlar d’inclusió si col·laborem activament o per omissió a la marginació de persones humanes, tan humanes com nosaltres mateixos.
Hem denunciat l’existència de guetos escolars a casa nostra: hem de denunciar que hi ha guetos molt greus a la vora d’Europa, d’Espanya, de Catalunya. Hem denunciat i continuem denunciant els desnonaments que pateixen famílies senceres amb criatures incloses… i què és si no, el que pateixen les famílies desnonades dels seus països?
Quan segreguem alumnes amb desavantatges de qualsevol mena o classifiquem per nivells estem reproduint aquest món injust
Des del centres escolars podem lluitar contra les segregacions humanes: no segregant ningú a les escoles ni a les aules. Migrants de països pobres, gitanos amb pocs recursos, famílies empobrides… no estan en pla d’igualtat per escollir centre. Com qui vol entrar a Europa i no està en igualtat de condicions per fer-ho. Potser no podem anar al mar a salvar vides, potser no podem canviar del tot el sistema que ho permet i ho impulsa… però podem fer-ho a casa, al barri, a la ciutat i a l’Escola. Quan segreguem alumnes amb desavantatges de qualsevol mena o classifiquem per nivells estem reproduint aquest món injust. Estem col·laborant amb aquells que augmenten les desigualtats. En una escola només hi ha alumnat, a seques, sense adjectius.com va deixar escrit en Pere Pujolàs.
Perquè si hi ha persones que ploren quan el seu equip perd un campionat i no ploren en veure tantes persones i criatures ofegades, vol dir que no hem aconseguit que la solidaritat sigui un valor per a la majoria. Si exigim el respecte als drets humans al nostre país, hem de ser coherents i exigir el mateix respecte als drets de TOTES LES PERSONES. De les que són perseguides al Marroc i expulsades al desert amb el suport econòmic i polític dels governs europeus; de les criatures mortes, assassinades al Iemen o a Palestina davant la indiferència de molta gent.
Persones diferents en ètnia, color, llengua, gènere, religió… però iguals en drets i dignitats humanes. Evidentment les administracions que hi tenen competències i responsabilitats haurien de ser les primeres en actuar; però difícilment ho faran. Els interessos de classe o electorals fan que mantinguin les segregacions. Continuen separant-nos: escoles privades, concertades, públiques. Continuen no frenant les segregacions dins els centres escolars.
Continuen no impulsant decididament un ensenyament i una educació inclusives de debò. Ens toca al professorat i mestres que volem educar, el fer-ho en el nostre àmbit de treball i de responsabilitat.
