L’objectiu de fer teatre clàssic a l’escola és múltiple i divers: millorar l’autoestima i les emocions, treballar l’expressió oral, tenir un coneixement dels clàssics, practicar la memorització i potenciar el treball en equip. En definitiva, estem parlant d’un camí, d’un procés que hem de fer a poc a poc tots plegats, alumnes, mestres i a vegades també les famílies.
La nostra experiència ens diu que al principi els infants reaccionen incrèduls i sorpresos perquè l’empresa els sembla impossible: llegir una obra de cinquanta pàgines d’un autor que té més de quatre-cents anys, entendre-la, memoritzar-la i interpretar el seu paper.
A la nostra escola els ho proposem als infants de tercer i cinquè de primària, sempre escrivim les adaptacions per a cada nivell i procurem no repetir mai la mateixa adaptació, així que cada any les tornem a escriure adaptades a cada grup.
Comencem sempre presentant-los el teatre com una eina que ja fem servir habitualment a la vida, ja que tots fem teatre o interpretem diferents papers depenent dels rols que ens toca fer: el de nen o nena, el de mestre, el de pare o mare, el de fill, nebot, el d’infant a qui el «profe» té mania, i a mesura que ens fem grans fem molts altres papers.
I és que totes i tots en sabem, de fer teatre, i en fem; a l’escola la nostra tasca és ajudar-los a sistematitzar la feina
I és que totes i tots en sabem, de fer teatre, i en fem; a l’escola la nostra tasca és ajudar-los a sistematitzar la feina. Acompanyar-los en aquest procés serà la feina del mestre: acompanyar-los i encoratjar-los en l’aventura d’interpretar un paper que no és el que fan habitualment, i és a partir d’aquí també on treballem les emocions, l’empatia, l’assertivitat.
Aquesta és la part més difícil, la del perfil psicològic del personatge, perquè els representa una dificultat afegida, sortir del jo per ser un altre. És un moment idoni per endinsar-nos en l’alteritat i alhora practicar petites introspeccions a cada pas que fem per apropar-nos al personatge que ens ha tocat.
Molt a poc a poc i amb molta calma, acabem entenent el significat profund de cada obra i així eixamplem la base cultural i fem un exercici de ciutadania
I tot això sense oblidar que estem preparant un clàssic. M’encanta explicar a classe el que representa i veure les cares de sorpresa que fan els primers dies. Treballar els clàssics té sempre un valor afegit, des del punt de vista dels valors i cultural; a l’escola treballem Shakespeare, que és una font inesgotable de debats i recursos amb els infants.
Molt a poc a poc i amb molta calma, acabem entenent el significat profund de cada obra i així eixamplem la base cultural i fem un exercici de ciutadania.
Acostumen a iniciar el procés de familiarització amb alguna pel·lícula o fins i tot, amb els més petits, amb dibuixos animats, perquè els infants vagin entenent el sentit general i profund de l’obra que han d’interpretar, i d’aquesta manera treballem també les capacitats o competències digitals.
Al capdavall estem parlant d’un procés que comença amb l’inici del curs i que s’acaba cap al juny, quan representem l’obra al teatre de l’escola en presència de les famílies i d’altres alumnes del centre, i és en aquest procés que els infants van descobrint a poc a poc que són capaços de memoritzar moltes intervencions, d’entendre una obra de William Shakespeare, de parlar en públic davant de centenars de persones, i d’assumir el rol del personatge (canviant l’expressió del rostre o la veu quan cal). També descobreixen el treball en grup, i en molts casos representa una autèntica descoberta personal, ja que els demostra que són capaços de fer moltes coses que encara no sabien.
