Amb el període de les preinscripcions arriba un moment important per a les famílies que han fet un gran procés de reflexió sobre quina educació i quin ensenyament volen per als seus fills i filles. Un moment delicat en el qual cal observar, analitzar, posar a la balança, i fer un procés de reflexió profunda sobre quines escoles es trien i en quin ordre es posen. Un període que també és important per als mestres i per a les escoles.
Amb la preinscripció comença un procés educatiu que exigeix de la cooperació de mestres i famílies per poder oferir la millor qualitat pedagògica, per demostrar el valor humà i lluitar des del coneixement, i des del convenciment que és des de la pedagogia i l’educació que es pot vèncer el malestar i la crisi, l’individualisme i la competitivitat.
Però hi ha el perill que com a mestres seguim fent com sempre hem fet, oblidant el procés reflexiu que ens permet créixer i avançar. Hi ha el perill de seguir parcel·lant els nostres espais, parcel·lació que faci que conceptes com autonomia, procés d’aprenentatge, respecte per la descoberta personal, esdevinguin paper mullat malgrat estar, avui, en boca de tothom i en totes les presentacions de projectes d’escola malgrat que no es tradueixin en quelcom tangible i real.
Perquè les famílies ens confien els seus fills i filles pensant que, a l’escola, l’infant serà protagonista. Però és així a l’hora de la veritat? És una realitat que cada cop hi ha més famílies que demanen a les escoles projectes on el contingut passi a segon terme. Demanen una educació compartida, una escola del poble on la participació de l’entorn esdevingui un eix bàsic. No obstant això, permetem realment que la societat sigui present a les escoles?
És hora doncs d’avançar. De recuperar el punt en el que ens van deixar els companys i les companyes de la República per continuar vetllant pels drets dels infants, fent política educativa i recordant sempre que l’escola és, o ha de ser, el reflex de la societat on està ubicada. Serem capaços d’aconseguir-ho?
