Autor: Àngela Bosch

De l’art rupestre al graffiti actual ens podríem perdre entre una infinitat de traços, lletres, imatges, rascades i moments a les parets de les ciutats, i és que els carrers pertanyen a qui els habita. Malgrat els espais buits. Malgrat els murs que ens limiten la visió i ens prenen l’horitzó. Malgrat la publicitat salvatge que ocupa tot allò que abasta la mirada i els nostres espais i empenyent-nos a consumir.   L’art urbà no neix (només) com a resposta a aquestes imposicions. Perquè l’art sempre té alguna motivació més neta, més pura. És la reivindicació de l’espai. És l’expressió d’allò…