Autor: Redacció

Si posem en mans dels infants bons llibres il·lustrats per bons artistes, segur que ajudarem a emplenar el seu cervell de referents diversos i variats que els ajudaran i que els faran anar una mica més enllà, atiaran el pensament plural i la possibilitat de raonar i discutir.

Cal solidaritat amb tota la infància. La propera i la llunyana. Amb els infants del món, els infants refugiats, que en cada escola i en cada poble, barri, ciutat, haurien de tenir un espai, una veu, una denúncia, i un compromís.

Tots som persones amb necessitats educatives específiques. En alguna activitat, tots mostrem algun nivell d’incompetència per desenvolupar segons quines feines. Caldria que féssim l’exercici de saber quines són les nostres, i reflexionar més sobre aquesta terminologia que no deixa de ser una manera d’exercir un cert poder i una certa exclusió. Evitem, doncs, deixar-nos arrossegar per aquest corrent tan actual d’etiquetar-ho tot. Una etiqueta sovint és perillosa perquè amaga tot un món.

Quan la persona no és el centre de totes les actuacions, quan els beneficis econòmics d’uns quants passen per davant de les necessitats de la majoria de la població, per educar cal anar clarament contra corrent. Quan s’ofereixen classes d’economia a instituts impartides per iniciativa d’entitats bancàries, responsables de la greu situació econòmica i social que viu la gran majoria de la nostra societat, es fa obligatori plantar cara. Dir no.

Si els nostres alumnes estan immersos en el món digital cada cop d’una manera més freqüent i intensa en la seva vida extraescolar i en contacte permanent amb aquestes noves maneres de comunicar-se, d’accedir a productes d’oci, de llegir i d’escriure, què ha de canviar a l’escola? En realitat no ha de canviar res però alhora ha de canviar tot.

Mestres, escoltem-ho tot. Llegim-ho tot, perquè és la millor manera d’aprendre. Però que sigui a condició de no convertir-nos en seguidors integristes de cap pedagogia, de cap corrent educativa que pot acabar per difuminar la nostra identitat.

«Una de cada quatre persones té o tindrà problemes de salut mental». El pronòstic és el mateix que fa l’OMS, que assevera que «una de cada quatre persones desenvoluparà un trastorn mental en la seva vida». A Espanya, el 50 per cent de tots els infants “normals” estan classificats com a “hiperactius” pels seus pares i professors. Aquests infants i joves, a l’etiqueta de TDAH, que sovint s’utilitza per a un grup heterogeni de problemes conductuals, hi afegeixen la de «problema de salut mental». Confiem en la seva resiliència.

Capacitant els alumnes només en l’ús de les tecnologies, sense càrrega analítica i crítica, no es garanteix que les facin servir de manera creativa o educativa.

Ser mare et canvia la vida, et fa connectar amb una part de tu mateixa que potser desconeixies, ampliant la teva visió com a persona. Cal reequilibrar de nou on quedes tu a dins d’aquesta nova unitat familiar. És, doncs, un moment en què compartir resulta bàsic. Però més enllà de tota la riquesa que suposa, encara hi ha molts entrebancs que repercuteixen en com acollim l’infant els primers mesos de vida.

L’encobriment dels abusos a menors en diversos centres educatius dels Maristes exigeix una resposta contundent i clara en favor de la infància. Així, per raons de protecció a la infància i respecte als seus drets, la fraternitat marista hauria de ser inhabilitada per a tota activitat que estigui relacionada amb infants i joves, tant si es tracta d’escoles com d’instituts, esplais, activitats de lleure o campaments.