Autor: Redacció

Cal treballar per posar fi a l’escola com una estructura tan tancada que al final s’acaba creient que el que està a les nostres mans és ben poc, quan és el més important.

Després de patir les conseqüències d’aquesta crisi tan virulenta que ha malmès tantes energies, que ha escapçat tantes potencialitats, que ha expulsat del país a tants joves, si alguna cosa hem de fer és no voler saber res de l’avidesa individualista empresarial o emprenedora, i educar per saber treballar en col·laboració, amb consciència i responsabilitat social, en un món que només té sortida si és activament compartit.

Si gaudim d’una convivència tranquil·la a l’escola i d’una societat cohesionada, per què tants despropòsits? Per què no es té en compte en aquest tema l’interès superior de l’infant? Algú ha tingut en compte els infants? Ells tenen dret a opinar sobre tot allò que els afecta.

Les persones que es dediquen a ensenyar als instituts tenen el poder que els atorga el seu càrrec, però l’autoritat davant el seu alumnat se l’han de guanyar cada dia amb una actuació adulta, imparcial i equilibrada.

Fa pocs dies un mestre amic i company de les Illes ens va fer arribar un nou llibre per a la biblioteca de l’Associació “Els tentacles de les tenebres” de Marcel·lí Guerrero. És un llibret petit, de lectura fàcil, moderat en el llenguatge, però en el fons és la descripció d’una realitat, un quadern de trinxera, escrit sota la urgència d’un setge sense treva, enfront de l’ofensiva d’una infanteria de grups ultradretans que utilitzen totes les seves armes per generar por amb amenaces i expedients disciplinaris. Aquest, serà un curs inoblidable per als mestres, professors i famílies de les Illes,…

Com penseu que caldria reaccionar com a societat si hi hagués un hospital que s’ocupés només dels sans, i deixés els malalts de banda? Això és el que denunciava el mestre toscà Lorenzo Milani, Don Milani, des de la seva petita escola parroquial de Barbiana cap als anys seixanta del segle passat, amb una metàfora molt clara del que segons ell era l’escola pública de la Itàlia d’aleshores. Avui, quaranta anys més tard, Rosa Sensat edita de manera molt oportuna el segon llibre en català d’aquest mestre italià, mort massa jove als 44 anys. El primer llibre va ser, i…

Entre els Drets dels Infants s’hauria de formular explícitament: tot infant té dret a no ser ensinistrat. Entenent per ensinistrament respondre allò que l’altre espera davant d’una pregunta donada.  Aleshores, quan això passa, l’infant resta pendent de com reacciona l’adult davant el que diu. Somriu? S’enfada? Fa expressió de decebut? Les converses esdevenen interrogatoris. Del temps que estem amb l’infant, l’adult n’espera un benefici, que no és tant el plaer de compartir, com aconseguir que reprodueixi aquelles conductes que desitgem vers nosaltres i –sovint, sobretot- vers els altres. Per això li preguntem el que ja ens ha respost desenes de…

Els qui des de fa anys, dècades, estem treballant per la implementació dels aprenentatges de l’educació en comunicació audiovisual en l’educació obligatòria, vam saludar amb satisfacció i orgull que el Departament d’Ensenyament incorporés com a primera de les competències bàsiques dels nostres escolars la competència comunicativa lingüística i audiovisual. A diferència d’altres administracions educatives, finalment es reconeixia la transcendència d’incorporar en el dia a dia de les aules l’alfabetització mediàtica, tal com recomana la UNESCO i el Parlament Europeu, o tal com des de fa anys diferents països de l’àmbit anglosaxó estan duent a terme. Però hem anat observant, primer…

Fa uns dies apareixia en un diari un article sobre la conciliació laboral i familiar. Per exemplificar-ho es mostrava un centre (privat) dins d’una gran empresa, i es lloaven totes les avantatges que això suposava. Quines són les raons de crear una “escola bressol” dins d’una empresa? Si tenim en compte que al tenir un fill les absències a la feina poden augmentar perquè el nostre fill o filla es posa malalt, la puntualitat es pot veure afectada perquè tots coneixem les rutines del matí,  etc,… és fàcil pensar que més que conciliar el que es  vol és controlar i…

A finals d’abril es va celebrar la segona trobada de l’any de la Xarxa Territorial d’Educació Infantil de Catalunya. La xarxa és un grup de mestres, d’arreu de Catalunya, que ens trobem per debatre sobre el 0-6; és un espai de reflexió i d’enriquiment, d’intercanvi i de creixement. Enguany la Xarxa fa 10 anys. Va sorgir de la iniciativa de la Coordinadora d’escoles Bressol i de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Ens movien uns objectius comuns: fer visible la realitat de les escoles d’arreu de Catalunya i lluitar per una educació de qualitat; la qualitat que es mereixen els nostres…