Les lleis poden orientar l’educació, poden obligar a l’escolarització, però no poden interferir en l’emoció que suposa veure com aprèn un infant, amb la llibertat de fer el que vol al ritme i en el moment que ho necessita, un fet que únicament està en mans de qui viu directament amb els infants.
L’infant té dret a emocionar-se i a gaudir d’un tempteig experimental per anar adquirint coneixement, en una escola on pugui trobar-se amb adults que tinguin la voluntat d’acompanyar l’infant en el seu procés, en el seu caminar per la vida; en una escola en què els infants puguin ser tractats com es mereixen, on puguin decidir, participar de la seva pròpia vida des que són infants i que se’ls tracti amb respecte, partint de la idea fonamental que l’infant és de la mateixa naturalesa que l’adult, només que li falta experiència, com des de fa segles ens han estat demostrant els grans pedagogs i com a mestres tenim l’oportunitat de veure cada dia.
Encara avui es perpetuen unes altres idees caduques i reaccionàries, reforçades per les «noves lleis», i així hi ha qui accepta les limitacions que la mateixa escola ha generat. S’accepta que no es respectin les necessitats bàsiques dels infants, s’accepta que la mestra dirigeixi el grup d’infants, s’accepta que els infants produeixin àlbums plens de fitxes. S’accepta que any rere any la programació sigui la mateixa, deixant de banda totalment la individualització, ni tan sols del grup, de l’aprenentatge. S’accepta que són molts infants per una mestra sola, etc.
Es responsabilitza de tot això les lleis, les polítiques educatives que es fan des dels despatxos, mentre els mestres tradicionals o obedients només es mouen per exigir, sense autoexigir-se i sense ser conscients que la transformació comença per nosaltres mateixos.
Cal treballar per posar fi a l’escola com una estructura tan tancada que al final s’acaba creient que el que està a les nostres mans és ben poc, quan és el més important. Però això demana comprometre’s, ser conscients de la importància de l’educació, i poder reflexionar des del dia a dia, amb els companys, des dels moviments socials, al barri, amb altres companys mestres per seguir progressant.
Treballar amb altres contribuirà a fer que cada escola recuperi l’essència, i que els projectes posin la infància, de nou, en el centre de la seva preocupació i acció.