Autor: Redacció

¿L’escola afavoreix la formació d’una ciutadania autònoma i pensadora capaç d’aplicar en el seu dia a dia el que ha aprés a l’aula? O, dit duna altra manera, ¿els coneixements i habilitats útils a la vida són els mateixos que avui s’utilitzen per a l’èxit acadèmic?

Estem formant a la canalla per entendre, reflexionar, qüestionar, modificar aquest món ple de desigualtats, insolidaritat i consumisme? Ah! però els deures són sagrats, oi?

Des de que estic jubilat que em dedico a repassar pausadament quines activitats m’han ajudat a mantenir les brases de la passió que sempre he necessitat per no defallir davant les dificultats de l’exercici del meu ofici d’aprenent de mestre.

El centre docent és un element més de la societat: està dins la societat, no s’ha d’obrir a l’entorn, perquè ja és part de l’entorn. És un membre més de la tribu educadora.

Les qüestions judicials relacionades amb l’educació em semblen especialment greus, perquè representen una judicialització de la relació entre membres de la comunitat educativa, que sempre s’haurien de basar en la col·laboració, el respecte i la confiança, pel bé de l’infant o el jove i representen, a més, un menysteniment del sistema educatiu i dels seus professionals.

M’ha preocupat que tant en les propostes de Marina com en el debat generat no apareixen o apareixen molt poc alguns aspectes per a mi fonamentals. No he trobat que es parli gaire d’EDUCACIÓ en majúscules, com correspon a la seva importància.

La creació de Rosa Sensat és un exemple de la neces­sitat de respondre a una si­tuació difícil, a l’asfixiant opressió del franquisme en el camp educatiu, i a la voluntat d’obrir espais de futur i esperança per al conjunt de la comunitat.

Si ho aconseguim, l’any 2016 podreu veure la pel·lícula acabada i treballar-la amb la guia didàctica. Us asseguro que us agradarà! Ens ajudeu a aconseguir-ho?

Si ens plantegem construir un nou país de democràcia social avançada, on no només les minories il·lustrades es puguin defensar de la dominació mediàtica, sinó que tota la ciutadania pugui disposar d’un instrumental crític, llavors cal bastir una política educativa relativa als mitjans de comunicació. Si no ho fem així, ens tornarem a equivocar.

L’escola del segle XXI hauria de ser concebuda com a espai de vida, on es respecti cada ritme, es doni espai a la identitat personal i es valori el pensament genuí (i, per tant, creatiu) dins la col•lectivitat que ens caracteritza com a éssers socials que som.