Autor: Redacció

No soc filòloga, ni experta en llengua, només m’agraden molt les llengües, em serveixen per pensar, recordar, parlar, comunicar-me, aprendre, escriure i llegir… Quan vaig començar a veure tants desdoblaments, que entorpien l’expressió, que em recordaven els contes de Jannes Finn, no ho entenia, no hi estava d’acord. Molta gent ho utilitzava, i ho utilitza, fins i tot en esferes com universitats, administracions, escoles… Els escriptors catalans, però, almenys els que jo llegeixo, no ho fan. En el meu cas, quan havia de publicar alguna cosa, sempre remarcava que no em desdoblessin nens i nenes, pares i mares… Que el…

Observo de quina manera la demanda de canvis, el treball de futur i les aliances troben encaix en un món cada vegada més individualista i menys corporatiu.  Aquesta tendència ja es feia evident l’any 2016, expressada i recollida al document redactat i lliurat al conseller durant el tema general debatut el 8 de juliol, a la 51a Escola d’Estiu de Rosa Sensat: «Hem de passar de l’individualisme a la cooperació, del jo al nosaltres, assumint la solidaritat i la cooperació com a motor imprescindible per assolir els compromisos que vinculen la vida social de les persones. Assumir la responsabilitat individual…

Portar el Monopoly a l’aula no és gamificar, tampoc ho és organitzar un campionat de “Pedra, paper i tisora”, encara que sigui amb 500 persones… Com a professionals de l’educació, seria convenient parlar amb propietat. En aquest article m’agradaria ajudar-vos a diferenciar un parell de conceptes que durant la darrera dècada s’han anat repetint als ambients educatius: l’aprenentatge basat en joc i la gamificació o ludificació (tal com ens recomanen que s’hauria de dir). Abans, però, cal tenir clares algunes definicions… Jugar? Els humans no som els únics que juguem. Jugar és un comportament que ha evolucionat durant milions d’anys…

Potser sembla que ho tenim tot fet perquè les nenes ja no s’identifiquen amb la princesa vulnerable que espera ser rescatada i els nens ja han après el discurs que ells també poden plorar “- jo he plorat alguna vegada – jo vaig plorar més aquell dia”. Però és això suficient? Ha acabat el conte? Les conseqüències del masclisme a la nostra societat són terribles i, a aquestes alçades, les coneixem sobradament: falta d’oportunitats, abús, discriminació, agressions psicològiques, físiques, sexuals, feminicidis. També sabem que l’educació reglada a les escoles i instituts és la millor oportunitat per treballar en la detecció i,…

Segurament deveu pensar, com nosaltres, que seria fantàstic trobar la fórmula que ens fes prologar aquesta sensació de connexió amb nosaltres mateixes. No sabem la fórmula exacta, però fa temps que estem a la recerca i us volem compartir la nostra experiència. Mantenir l’esperit del joc durant tota l’edat adulta Diu el David Bueno, doctor en biologia i expert en neurociència, que els humans no juguem per divertir-nos, sinó que juguem per aprendre i que és el cervell el que fa que sigui una activitat plaent o divertida, i ho fa amb totes les nostres necessitats vitals: menjar, dormir, etc.…

“I have a dream” , Martin Luther King Es tracta de reflexions que, per primera vegada en molt temps, no penso acompanyar de cap cita ni dada que les recolzi, perquè entenc que aquest text no és un informe d’investigació, ni vol ser un article científic, sinó que és un text que el que pretén és provocar, interpel·lar, promoure la reflexió i fins i tot moviment a les persones que el llegeixin. La voluntat o necessitat de recollir i compartir aquestes reflexions, tot i que sigui de forma no massa ordenada, sorgeix quan una associació de famílies per la…

De l’art rupestre al graffiti actual ens podríem perdre entre una infinitat de traços, lletres, imatges, rascades i moments a les parets de les ciutats, i és que els carrers pertanyen a qui els habita. Malgrat els espais buits. Malgrat els murs que ens limiten la visió i ens prenen l’horitzó. Malgrat la publicitat salvatge que ocupa tot allò que abasta la mirada i els nostres espais i empenyent-nos a consumir.   L’art urbà no neix (només) com a resposta a aquestes imposicions. Perquè l’art sempre té alguna motivació més neta, més pura. És la reivindicació de l’espai. És l’expressió d’allò…

Com a docent d’arts he pogut descobrir i explorar el treball per projectes artístics a diferents nivells i en diverses situacions, tant a l’ESO com al Batxillerat, i certament és una bona eina d’aprenentatge, un aprenentatge complex. Complex perquè es barregen diferents capacitats cognitives, és més ric. Durant el procés d’un projecte artístic posem en joc coneixements no només per aplicar-los o descobrir-los sinó també per crear-ne de nous. És una altra mirada, un aprenentatge on l’alumne pren constantment decisions, hi ha de “ser”. També és una manera d’aprendre més transferible. L’experiència em diu que dins el gran ventall de…

Un tema important, però que no genera gaire debat, ni se li dedica prou atenció. L’autora explica que l’alumnat negre, sobretot el femení, no es va poder sentir en pla d’igualtat amb els blancs fins que hi va haver un nombre significatiu de professores i professors no blancs. A casa nostra podríem pensar amb l’alumnat gitano i l’estranger. Quan podran trobar a les aules un nombre significatiu de mestres, professores, catedràtiques que formin part dels grups de població minoritaris? Professorat no blanc ajudaria a disminuir les segregacions, a augmentar les relacions en pla d’igualtat i faria palpable a tota la…

El personal de neteja, majoritàriament dones, també és part de la comunitat educativa, però la seva feina indispensable és, generalment, invisible. L’alumnat, i també el professorat i les famílies, hem de ser conscients de la seva presència i dedicació per dos motius bàsics: primer, perquè és de justícia i segon, perquè sense les tasques de cura no és possible desenvolupar cap activitat, ni a les escoles, ni als despatxos, ni a les fàbriques ni a les llars. Per la importància de les tasques de cura, Visca el 8M!!! Els sabers de les dones i de la cura haurien de ser…