Browsing: Bressol

L’educació és (o hauria de ser) un dels pilars fonamentals més sòlids de qualsevol País. Tanmateix, si donem una ullada…

La vocació: aquella aptitud, disposició o inclinació natural a exercir una professió pot ser un punt de partida, però mai un objectiu final. Pot la vocació aportar sabers? Pot ajudar a l’aprenentatge? 

El que estem vivint és una experiència de vida que ens marcarà com a individus i com a societat. Un cop passi aquest confinament, la tasca dels mestres ha de ser Estar. Estar  presents amb els infants i acompanyar també les moltes famílies que ho necessitaran.

Notem que parlar de portes obertes, lliure circulació o treball per ambients està d’actualitat. No tenim la certesa de res i menys ens veiem en la tessitura de posicionar-nos de forma dràstica. Partim de la idea que tota escola bressol ha de disposar projecte educatiu rigorós fonamentat en l’infant i des del respecte intentem buscar nous punts per connectar la teoria amb la pràctica diària.

Hem de vetllar per tal que en el moment “d’organitzar” o “anar a fer” una visita, no es descontextualitzi ni de l’entorn en què està ubicat, ni de l’evolució de la que és fruit, doncs en aquests processos canviants i dinàmics és sovint on recau el valor i la raó de ser del projecte educatiu.

Hi ha la tendència de mantenir una actitud continuista i gens reflexiva respecte d’una concepció mercantilista i infravalorada de la infància que es va iniciar fa temps en determinats canals de televisió i campanyes publicitàries, en els quals entenen la primera etapa de la vida com una gran possibilitat amb la qual aconseguir un benefici, en què el principal valor és la capacitat d’imitar accions o de fer allò que fan els adults… Infància exhibida i simplificada, en la qual es projecten anhels d’èxit de futur.

Si creiem que l’educació és una responsabilitat de tota la societat (o la tribu) i que ha de tenir com a objectiu combatre desigualtats i treballar per la igualtat d’oportunitats, cal reivindicar i exigir que les administracions inverteixin en educació infantil amb unes escoles dignes i amb uns mestres preparats.

Malgrat la història de canvis dels equips de les escoles bressol públiques, sembla que siguin invisibles, i que els infants d’aquestes edats no existeixin… I en canvi apareixen noves propostes «innovadores» que ni tan sols tenen en compte aquesta etapa.

Ja fa molts anys que des de les escoles es té en consideració la dimensió de l’espai: quin espais? com s’organitzen? què representa l’espai pels infants? com generar diàlegs de qualitat entre el projecte pedagògic i l’espai? I en un moment de tants canvis i reflexions pedagògiques són moltes les escoles que inicien un camí cap a la transformació d’espais. Però, què implica realment tenir en compte el seu disseny i planificació?

Sortir a passejar hauria de ser un luxe, un plaer pels infants i pels adults. Un moment que permeti que el temps s’aturi per gaudir amb les noves descobertes, amb les petiteses que sovint apareixen al atzar, sense massa planificació. I així sabrem que en cada passejada hi haurà mil aprenentatges i tots i cada un d’ells seran diferents. Perquè igual com cada passa que fem, cada infant és únic i irrepetible també.