A moltes escoles, quan arriba un mestre novell se li assigna un tutor, un mestre amb més experiència que el guiarà perquè entengui la cultura, la manera de fer d’aquella comunitat educativa.
“Corazones de acero”, del director David Ayer, ens mostra un fet semblant a aquest que acabo d’anunciar, només que no estem a una escola, sinó al bell mig de la Segona Guerra Mundial, quan les tropes aliades inicien la invasió d’Alemanya i l’aula és un tanc. Aquest tanc –el claustre- té cinc membres, amb una missió personal que han d’acomplir perquè els va la vida. Si fallen, poden morir tots. Un dels components del grup hi deixa la pell i és substituït per un noi més tendre que un brot acabat de sortir d’una branca majestuosa. El sergent li ha de fer de tutor, però com podreu comprendre la guerra és una realitat molt dura i aquesta “Corazones de acero”, entre enfrontaments que resulten bells per les lluminàries del foc i el contrast dels colors, ens mostra la crueltat elevada a la màxima potència, ens ensenya el que és capaç de fer-li un ésser humà a un altre.
Perquè ens anem preparant, el director inicia la pel•lícula amb una bellíssima imatge: un cavall i el seu genet avancen entre boires i fum, rodejats de la ferralla dels tancs destruïts. De sobte… esclata l’horror.
Aquesta és una bona pel•lícula bèl•lica que té un component educatiu sobre l’existència de la maldat humana i de com un dels camins per convertir-te en heroi és acceptar que la mort de l’altre és l’única possibilitat per sobreviure. Com acostuma a passar en el cine de batalles on es vol donar relleu a un dels bàndols, els dolents no tenen protagonisme, tot i que a l’última escena, quan el jove aprenent ja comença a ser un expert i és descobert per un soldat enemic, ens deixa un interrogant obert perquè pensem que no tot és pla, en aquesta vida, i que qualsevol guerra, siguin quines siguin les motivacions que ens portin a mantenir-la, sempre és un procés de deshumanització, de tornada a la barbàrie alhora que pot deixar la porta oberta a la compassió.
En Brad Pitt fa un treball excel•lent i el jove Logan Lerman, que va iniciar la seva carrera fent de fill de Mel Gibson a “El patriota”, aguanta molt bé a la seva ombra.
I posats a destacar, cal valorar la importància de la fotografia i de la música que sempre troba el to adequat al que se’ns mostra.
Fitxa tècnica:
Direcció i guió : David Ayer
Fotografia: Roman Vasyanov
Intèrprets: Brad Pitt, Shia LaBeouf, Logan Lerman, Michael Peña, Jon Bernthal, Jason Isaacs, Scott Eastwood, Xavier Samuel
USA, 2014
Duració: 134′
Estrena a Espanya: 9 gener 2014
(font de la fitxa tècnica i del cartell: www.labutaca.net)
