La bona escola necessita mestres que trobin que els dies es fan tan curts, tant, que els dies passen volant. Docents que se sentin molt afortunats per compartir els dies que passen volant amb uns quants dels habitants més fràgils del planeta, però que cada dia caminen més segurs i saben aprendre més i més de pressa que ells mateixos, els ensenyants.
La bona escola disposa d’una biblioteca escolar en plena activitat o d’una biblioteca pública a la vora amb equips de professionals com també de voluntaris entusiastes de la lectura. Bibliotecaris i bibliotecàries que no reclamen silenci perquè tenen cura de facilitar les atmosferes tranquil·les.
Igualment, és necessari un hort participatiu més que productiu, moltes estones d’aire lliure o en espais d’interior on han de succeir les millors experiències de coneixement que gairebé sempre són en grup -petit o no tant- com també les coreografies i les geografies personals o col·lectives. A la bona escola tothom sap dir bon dia i adéu, encara que no se sap com serà o com ha estat el dia si magnífic o espantós.
Els més petits sempre tenen raó quan dialoguen amb els representants dels sindicats de professionals, algun dels quals fa pensar que no va anar a una bona escola. Els costa molt entendre que una escola no és com una fàbrica o un centre comercial, que els educadors han d’exercir tots els drets de reivindicació laboral de la manera més efectiva i alhora menys lesiva. La bona escola valora amb equitat tots els professionals de la comunitat educativa, els retribueix bé i s’interessa de manera regular pel seu programa de reciclatge, actualització de coneixements o investigacions en curs. Sí. A la bona escola es pot fer recerca compartida amb el món acadèmic perquè també hi ha acadèmics vivament interessats en les primeres etapes de l’aprenentatge i els primers nivells de l’educació. La bona escola deplora l’inici de curs amb els claustres parlant de festius i ponts. És, sempre, una calamitat el professorat de qualsevol nivell a qui no li agrada la seva feina, sentiment que no es pot dissimular i que el silenci dels professionals de l’entorn agreuja.
A la bona escola s’hi va a peu, i els trajectes d’anada i tornada són com una llarga conversa que cada dia recomença.
A la bona escola s’hi va a peu, i els trajectes d’anada i tornada són com una llarga conversa que cada dia recomença
Qui tria anar a l’escola en cotxe o bus particular està en el seu dret, com també en l’obligació de pagar-lo íntegrament de la seva butxaca. La bona escola i els seus inspectors vetllen per l’estabilitat dels equips, són solidaris amb els esforços que fan molts docents i assumeixen la responsabilitat de fer de l’ètica el fonament de les moltíssimes relacions humanes que una escola genera.
La capacitat d’educar està molt lligada al sentit de la responsabilitat, a l’art d’adaptar-se a situacions difícils amb sentit comú, a l’esforç per aprendre a conèixer les lliçons més afortunades de la història de l’educació, també la catalana: l’escola del Bosc, la del Mar, les classes nocturnes als ateneus, Pau Vila, Alexandre Galí, Francesc Ferrer Guàrdia, Maria Montessori, Lola Anglada, el C.E.N.U. o Narcisa Freixas.
És nefast que un professor de futurs mestres no hagi llegit ni Mohamed Shukri ni Agota Kristof, perquè van haver d’aprendre de grans i ho van explicar molt bé des de la literatura. És gairebé una maledicció que hi hagi professors als qui no els agrada llegir o que són indiferents a les ciències o a les arts. No acabem de trobar la bona escola, la millor, la dels professionals humils i preparadíssims, amb sentit de l’humor i amb sentit crític, amb sentiment d’orgull davant dels progressos de tota mena, humans o acadèmics.
No sabem quina és la millor escola. Recordem, però, els millors mestres, als qui els dies els passaven volant.
El Diari de l’Educació, 2025