Jaume Balagueró és el director de REC 4. Amb la primera pel•lícula de la sèrie, Balagueró i Paco Plaza van sorprendre el públic amb la manera de filmar un tema que havia estat tractat anteriorment per altres directors. Ells van saber donar un segell personal: filmar què passa i filmar qui filma creant un joc de miralls molt estimulant. D’aquesta manera aconseguien que els espectadors fóssim dins la història fosca que explicaven.
I què filmaven: el misteri que s’amagava en una casa de veïns de Barcelona. Com que estàvem dins la història, com he dit anteriorment, patíem les seves peripècies i ens indignava el tractament que es donava al grup de víctimes des de l’exterior d’aquella casa on vivia una representació del mal, alguna cosa inquietant que anava destruint la vida dels seus habitants. La segona pel•lícula del quartet va perdre pistonada potser perquè la novetat de com va ser filmada ja no ho era. La tercera va pujar el llistó i el casament que acabava amb una bacanal zombi ens provocava l’horror i el fàstic que ens desperta veure els intestins de la gent fora dels seus llocs habituals , però aquestes escenes no ens impedien seguir-les amb humor. Aquesta és una de les aportacions del cine de zombis: la destrucció de l’altra sense cap límit moral mentre l’espectador pot riure sense sordines de cap mena perquè l’exageració ja les té, aquestes contradiccions. Se’m fa difícil imaginar per on podria circular l’argument de la cinquena que no desmereixi les anteriors- té un valor afegit: ser estrenada quan existeix la por social als contagis d’infeccions que puguin fer realitat altres pel•lícules catastròfiques com “Contagio”.
En Jaume Balagueró situa els personatges dins d’un vaixell que ha de mantenir els possibles infectats en quarantena. Però ja se sap que això serà impossible, perquè si fos possible ja no hi hauria pel•lícula. I comencen els trons, els atacs en camarots petits i en passadissos d’angoixa que, en algunes ocasions, ens remeten a la sèrie “Alien” que té en la pel•lícula inicial una de les millors propostes de la ciència-ficció de tota la història del setè art.
Balagueró se’n surt en la manera de presentar-nos l’argument i supera de llarg tots els entrebancs que devia trobar-se pel fet de rodar en condicions tan complicades.
Ara bé, el més destacat és la reflexió que podem fer sobre la por a la societat moderna, la por a allò que no coneixem i que fa que alcem murs i tanquem fronteres. Els zombis s’han convertit en metàfores del nostre temps i quan veus segons quins personatges públics que tornen a l’actualitat amb missatges arnats no pots evitar pensar en “El regreso de los muertos vivientes”.
Tindrem cinquena part? Jo diria que no, que amb aquesta quarta tanca una sèrie que ja forma part de la història del cine. Però no se sap mai, oi?
Fitxa tècnica:
Direcció: Jaume Balagueró
Guió: Manu Díez i Jaume Balagueró
Intèrprets: Manuela Velasco, Paco Manzanedo, Héctor Colomé, Ismael Fritschi, Críspulo Cabezas, Paco Obregón, Mariano Venancio, María Alfonsa Rosso, Cristian Aquino, Javier Laorden, Carlos Zabala
Espanya, 2014
Duració: 95′
Estrena a Espanya: 31 octubre 2014
(font de la fitxa tècnica i del cartell: www.labutaca.net)
