En Joan Castells, que va ser director de La Passió d’Esparreguera i professor de l’Institut del Teatre, en alguna ocasió ens comentava: “a Berga tenen La Patum i nosaltres tenim La Passió”. I és ben bé així. Però, què ens volia dir el Joan quan feia aquesta afirmació? Doncs que a Esparreguera tenim molta sort de tenir un patrimoni de cultura popular amb un potencial molt gran, amb tot el que això representa tant des del punt de vista de les oportunitats que ens dona com de les responsabilitats que se’n deriven de la seva conservació. També des del punt de vista educatiu.
Vaig arribar a Esparreguera amb dos anyets, de la mà del procés migratori de la meva família i fa més de trenta anys que participo en La Passió. Per mi, des de ben jovenet, era un espai on “passar el diumenge” que m’ha aportat relació social, millora de l’expressió oral, fer fora la vergonya a parlar en públic, coneixements d’interpretació i sentiment de pertinença, entre molts altres aprenentatges. Ara hi participem en família, tan a dalt de l’escenari com al fossar on hi ha l’orquestra. Per les persones que “fem Passió” es tracta d’una festa, d’una celebració en comú d’aquest patrimoni de la nostra societat. Un exemple d’aquesta permeabilitat de La Passió a la vida de la vila és la incorporació de frases del seu text a les converses dels esparreguerins i esparreguerines que passen de generació en generació.
La Passió és un espectacle total, però sobretot, com hem dit, és un fenomen social
Des del punt de vista artístic abasta múltiples expressions (teatre, música en directe, dansa) i necessita una extensa infraestructura i suport (un teatre aixecat ad hoc el 1969 per acollir La Passió amb 1.800 localitats, un escenari amb 15 metres d’amplada, il·luminació, decorats, vestuari, maquillatge, utillatge, personal de sala, pàrquing i serveis). Tot plegat ens confereix un munt d’oportunitats educatives, projectes, situacions d’aprenentatge, que ens presenten experiències dins del context teatral i que plantegen reptes on infants i joves (i persones de totes les edats) poden desenvolupar competències, però també actituds i valors.
Tenim un gran privilegi com a vila de poder disposar d’un teatre tan impressionant i poder gaudir-lo des de dins. Els que hi participem ho veiem com una cosa normal, però créixer en un espai i un ambient de socialització, lleure i cultura autònoma i al marge del mercat és un privilegi que no està a l’abast de tothom. Des del punt de vista social, a La Passió confluïm un munt de persones (gent diversa en ideologies, procedències i preferències) que treballem per un projecte comú, de forma voluntària, on cadascú té un paper específic, però necessari, que fa que tot l’engranatge funcioni amb l’objectiu de fer un espectacle millor a cada representació i de mantenir viu el seu llegat popular. I aquest també és un potencial educatiu i de valors de primer ordre.
És evident que la interpretació és el pilar central de l’espectacle i que representa una oportunitat excepcional perquè infants i joves es puguin iniciar en el teatre. En aquest sentit, tothom pot aportar-hi coses perquè el personatge del “poble” té un protagonisme cabdal i accepta les incorporacions de persones de totes les edats. També al “quadre dels nens” podem trobar moments on aquells nois i noies viuen l’experiència que significa aprendre un text i desenvolupar-lo en l’escena o gaudir del fet de posar-se en la pell d’un infant de fa més de dos mil anys. En l’àmbit de la interpretació, també hi ha el suport del viver de l’escola de teatre de La Passió i el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Arts Escèniques de l’Institut El Castell que reforcen la pedrera actoral i la seva qualitat.
A Esparreguera la música és cabdal. A La Passió també. Esparreguera és una vila de forns de pa (molt bons!), però n’hi ha un d’especial. El forn Borràs, al carrer Gran, va veure néixer el que seria l’autor de la música de La Passió, el mestre Josep Borràs i Farrés (1929-2020). La música de La Passió és una obra emocionant i excepcional que acompanya (o fa que es pugui acaronar, diria jo) el text del poeta local Ramon Torruella Satorra (1913-1968). La simbiosi entre text i música és una tercera obra d’art, fruit de la relació (discussions i tertúlies) que van tenir els dos autors en el seu procés creatiu.
Actualment, La Passió d’Esparreguera és l’única que té música en directe amb una orquestra i un cor amb persones de totes les edats. L’Escola de Música Municipal (actualment Escola les Arts) va ser creada el 1976 i ha estat tradicionalment un viver de persones dedicades a la música que han aportat membres a l’orquestra i al cor de La Passió. Tenir una orquestra i un cor a un espectacle és una gran oportunitat per infants i joves per aprendre en conjunt i desenvolupar-hi els seus coneixements i aprendre plegats. Recentment, per exemple, s’hi han incorporat dues violinistes de dotze anys, arribades de l’Escola les Arts, que són les més novelles de la colla i estan encantades de formar part d’un espectacle on toquen, aprenen i gaudeixen de la música. També en altres àmbits com, per exemple, el personal de tramoia, no és difícil veure membres ben joves donant suport a múltiples tasques d’entrada i sortida dels diferents estris necessaris a cada escena. És curiós veure com participen, vestits de negre, d’aquestes tasques amb total control de la situació i amb una precisió envejable.
La Passió, en definitiva, és un camp d’aprenentatge, un microcosmos social que compta amb la passió de totes les esparreguerines i els esparreguerins que preparem un espectacle que val la pena veure
Per als espectadors i espectadores és la representació d’un drama sacre, un espectacle de cultura popular centenari que s’ha mantingut al llarg dels segles, que és impressionant de conèixer i que sempre els acaba sorprenent. Per a les persones que “fem Passió” és tot això i també un fet social que ens configura i que ens modela any rere any.
