Com a molts altres estudiants, la pandèmia em va afectar. A mi se’m va afegir el fet que tinc una discapacitat per malaltia crònica. L’aïllament que sentia amb la meva condició, vivint en un poble petit sense conèixer gent que passés per una experiència similar a la meva, es va veure incrementat.
Tenint present la importància de la salut mental, vaig decidir buscar xarxes locals de gent jove amb malalties o discapacitat on pogués trobar una comunitat. Malauradament, tot i que la gent com jo existim, no en vaig trobar. Però sí que vaig trobar una formació portada per “Activa’t per la Salut Mental” per a aprendre a crear i moderar Grups d’Ajuda Mútua (GAM). Vaig apuntar-m’hi encuriosit amb la idea d’aprendre què eren, si no trobava el grup que estava buscant, podria tenir les eines per crear-lo.
Els grups d’ajuda mútua
Un GAM és un espai de treball emocional, privat i de confiança, on un grup de persones amb un problema o experiència en comú es reuneixen per parlar-ne i donar-se suport mútuament, amb l’objectiu de millorar i estabilitzar el seu benestar emocional.
Es regeixen per tres principis fundadors: l’Horitzontalitat (ningú per sobre de l’altre), la Voluntarietat (ningú està obligat a formar-ne part ni a participar) i el Respecte (que tothom se senti còmode i sense ser jutjat). A més d’unes directrius bàsiques com són la confidencialitat, la bona fe, la inclusió i el compromís.
Aquest tipus de grups actuen d’una manera diferent d’altres eines psicològiques i de benestar emocional, i és que es basen en una comunitat autogestionada, flexible i sense ningú actuant de professional terapèutic. Estan dissenyats per ser un espai segur i còmode per parlar amb persones que et poden entendre i donar-te suport des de l’experiència. No són un substitutiu de la teràpia, sinó una eina complementària per a diferents objectius.
Participant-hi, els integrants troben una comunitat segura on expressar-se, rebre suport, trencar amb l’aïllament i estabilitzar la seva salut mental
Tot i aquesta horitzontalitat en la qual es basen, els GAM requereixen que es compleixi un rol de responsabilitat: la moderació, la funció de dinamitzar les sessions i assegurar els aspectes pràctics i organitzatius perquè aquestes es puguin celebrar. És un rol que pot desequilibrar l’horitzontalitat del grup, per això és important que es comparteixi entre els integrants, perquè tothom pugui gaudir del grup i els seus beneficis.
A la pràctica, aquests grups determinen un horari i un espai on celebrar les sessions, un moment on compartir problemes, experiències i donar-se suport sota un tema comú amb el qual tots els membres es poden sentir identificats. Participant-hi, els integrants troben una comunitat segura on expressar-se, rebre suport, trencar amb l’aïllament i estabilitzar la seva salut mental, a més de la satisfacció d’ajudar tant com de deixar-se ajudar.
Salut mental i universitats
La salut mental és des de sempre una part de la salut pública ignorada i estigmatitzada. Estem vivint en un moment en què està començant a rebre atenció i podem veure què implica per a la nostra societat. Algunes de les poblacions més afectades pels problemes de salut mental som els joves, i els estudiants (dos grups que coincideixen molt), que tenim l’afegit de l’estrès dels estudis i la vida formativa. Durant la pandèmia un de cada quatre estudiants va patir problemes de salut mental [1] i els suïcidis entre els joves es van disparar [2].
Aquests grups són també les poblacions més conscienciades, molts d’ells coneixen el perill dels problemes psicològics i utilitzen les eines terapèutiques a la seva disposició. Però tot i l’evolució, l’accés a aquestes eines i coneixements encara està molt limitat darrere de barreres monetàries o llargues esperes al sector públic.
La desestigmatització ha de venir tant amb la millora de l’accessibilitat com amb diferents eines per combatre els problemes de salut mental, i una d’aquestes eines podrien ser els Grups d’Ajuda Mútua. Tot i no ser substituts directes de la teràpia, jo crec que poden ser eines molt útils a l’abast de la població, i concretament, dels estudiants universitaris.
I és que en un ambient ple de persones passant pel mateix moment de la seva vida, amb problemes similars i en una institució que anima a l’associacionisme, agrupament i socialització, els GAM semblen una eina idònia. Els estudiants que en vulguin formar part, de la mateixa manera que s’organitzen per formar part d’associacions o projectes, podrien organitzar un Grup d’Ajuda Mútua propi on poder expressar-se i ser acompanyats durant aquesta època tan complexa.
Ara que s’està desestigmatitzant la salut mental, espero que els Grups d’Ajuda Mútua rebin l’atenció que es mereixen
Hi podrien haver GAM generals per a estudiants, o alguns més específics dirigits a carreres concretes, o concentrats en factors que poden afectar la seva salut mental. Aquesta eina seria molt valuosa per crear xarxes de suport per a aquells que pateixen una pressió social o uns perjudicis concrets: estudiants amb discapacitats, exclusius per dones, estrangers i fills d’estrangers, estudiants LGTB+, etc.
Crear un Grup d’Ajuda Mútua és complicat, no només es necessita l’empenta inicial de fer-ho, sinó que s’han de trobar integrants, trobar disponibilitat, crear uns horaris, una sala per celebrar les sessions… Això crec que és un problema amb el qual les universitats mateixes (i les associacions estudiantils) poden ajudar. Aquests òrgans educatius no només són els generadors dels horaris sota els quals viuen els estudiants, sinó que tenen accés a la seva atenció i a recursos que poden prestar amb facilitat.
Si la universitat preveu la possibilitat d’existència de GAM, quan se’n creï un, aquesta podrà contribuir a fer difusió per trobar interessats, deixar el lloc a les facultats on fer les sessions, i ajudar-lo a florir i continuar per al benefici l’alumnat. No només això sinó que la universitat mateixa podria animar a crear-los donant-los a conèixer, oferint crèdits de voluntariat o ensenyant als estudiants amb formacions similars a la que vaig participar jo. Aquesta eina podria no només ser normal a les universitats, sinó que podria arribar a ser-ho també a la resta de la societat, gràcies als joves que sortirien preparats per utilitzar-la personalment en les seves vides adultes.
Ara que s’està desestigmatitzant la salut mental, espero que els Grups d’Ajuda Mútua rebin l’atenció que es mereixen, i que es comencin a utilitzar, no com la solució única, sinó com una eina més al nostre abast. I les universitats són un molt bon lloc on començar a donar-se a conèixer.
[1] Xarxa Vives d’universitats, Informe Via Universitària: accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2020-2022), 2022.
[2] El Confidencial – Alimente, Los alarmantes datos de suicidios en España tras la pandemia, especialmente entre los jóvenes, Fran Sánchez Becerril, 19/12/2022
El Diari de l’Educació, 2025