Autor: Jaume Cela

Mestres, pares i mares, no us perdeu aquesta joia que deixa més preguntes que respostes. Gran cine en una hora i quart.

Algèria, 1954. Un mestre que intenta que nens i nenes dels voltants aprenguin algunes coses que els serviran per la vida, veu trencat el seu exili en rebre l’encàrrec de portar a la ciutat un home acusat d’assassinat.

Edgar Reitz, veu la vida d’Alemananya a través dels ulls d’una família. La vida personal i domèstica contrasta amb flaixos d’esdeveniments socials i polítics importants. Una obra mestra que no us podeu perdre.

Aquesta pel·lícula torna a deixar constància de la importància que té que el mestre, si vol que els seus alumnes progressin, cregui en ells, que hi confiï, fins i tot que no deixi de donar-los la mà per la por que li reclamin el braç. Creure en els altres, en les seves possibilitats de progrés és un element imprescindible dins l’acció educativa.

“El virus de la por” ens parla de les inseguretats que vivim en el nostre temps, de les pors que sorgeixen davant dels canvis tecnològics i que s’escapen del nostre control, de les ànsies de protecció dels nostres fills i filles, del desig impossible de crear una societat sense cap mena de risc.

“Lilting”, del director de Cambodja Hong Khaou, ens regala una pel·lícula molt interessant, molt intimista tot i que està inscrita en un univers més general que va més enllà de la situació dramàtica que ens presenta.

És una obra molt inquietant, barreja de gèneres, filmada amb molta traça i que permet diverses lectures. Tot plegat pot ser el reflex d’una societat cada dia més deshumanitzada?

Una professora d’anglès en un petit poble de Bulgària. Un alumne li roba uns diners i ella fa tot el possible per saber qui és i poder-lo castigar. Però a cada pas que fa s’embolica més i més fins que arriba un moment que ha de prendre una solució radical i molt polèmica.

“It follows”, del director David Robert Mitchell, és una pel•lícula excel•lent d’aquest gènere que és tan antic com el mateix cinema i que ens ha donat obres mestres i obres que són una mala còpia de les primeres.

És una de les pel•lícules més sorprenents que he vist en tota la meva vida. Buñuel estaria content de veure-la. I jo també d’haver-la vist.