Molts països de l’Amèrica Llatina han disparat la seva inversió en l’educació, conscients del seu paper en la transformació social i creixement econòmic. Però encara queda camí per recórrer sobretot pel que fa a l’educació infantil. Els diners que es destinen per a cada infant llatinoamericà en els primers anys de vida és tres vegades inferior als de la mitjana de països desenvolupats -de l’OCDE-. Tot això malgrat que l’etapa infantil és considerada fonamental en el desenvolupament de les capacitats dels nens i nenes.
A Mèxic, la despesa anual en educació infantil va ser de 2.217 dòlars l’any per alumne; a l’Argentina, de 2.427 dòlars, i al Brasil, de 2.111 dòlars. Unes xifres que contrasten amb els 6.275 dòlars de mitjana que destinen els països de l’OCDE a aquesta finalitat. D’aquest abisme, que fa que molts infants llatinoamericans entrin a l’escolarització obligatòria amb evidents mancances, se’n feia ressò aquesta setmana el diari El País.
El rotatiu destaca els beneficis de l’escolarització en els primers anys de vida, sobretot per als fills de famílies amb pocs recursos, d’acord amb el programa Perry d’educació preescolar als Estats Units. En un dels seus estudis, es destaca que si s’inverteixen 100 dòlars en l’educació d’un infant d’entre 0 i 4 anys, el retorn econòmic promig és d’entre 7 i 1o dòlars anuals, tant pels millors resultats laborals com per la baixa taxa de criminalitat.
En definitiva, explica el reportatge, l’educació en l’etapa infantil serveix per esmenar les dificultats dels que els costa més aprendre, que d’una altra manera evidenciarien molt més a l’educació secundària.
