Institut, banc, ètica. Tres conceptes aparentment dispersos i allunyats que són la matriu de Biabanca, la banca ètica creada per l’institut Miquel Biada de Mataró. Tres idees que, per un any, han transformat la vida dels alumnes que l’han desenvolupat i que els han despertat l’interès per una qüestió tan controvertida com són els bancs i el seu funcionament avui en dia.
Ja fa anys que l’institut Miquel Biada desenvolupa projectes d’aprenentatge servei, molts dels quals vinculats a l’intercanvi intergeneracional amb gent gran. Enguany, però, des de l’assignatura optativa d’Emprenedoria de tercer d’ESO, han volgut fer un pas més i gràcies a una ajuda econòmica del Centre Promotor d’Aprenentatge Servei, subvencionada per Oiko Credit, han pogut realitzar un projecte vinculat amb la banca ètica. L’educació financera ha estat el pilar de l’aprenentatge servei d’aquest curs i l’objectiu, tal com explica Maite Villaverde, una de les coordinadores del projecte, ha estat “crear una oficina d’una banca ètica al nostre institut”.
Una oficina bancària a l’institut
La banca ètica la integren aquelles entitats bancàries que treballen en pro de les finances ètiques i que procuren que el desenvolupament de projectes socials i ambientals siguin compatibles amb la rendibilitat econòmica. Aquests bancs, minoritaris i sovint desconeguts, practiquen una política de transparència molt major que en les entitats bancàries tradicionals, ja que consideren que els seus usuaris tenen el dret a saber en què s’inverteixen els seus diners i, per tant, eviten involucrar-se en el finançament d’empreses d’armament o de petroleres, com fan alguns bancs.
Com han extrapolat aquestes característiques a un institut? A priori, pot semblar una idea absurda, però l’envergadura del projecte ha traspassat les fronteres de les aules. Després d’adquirir un espai i convertir-lo en l’oficina d’un banc, els alumnes han passat per un procés d’aprenentatge significatiu sobre el sistema financer i la banca ètica, per aprendre, sobretot, “que existeixen alternatives als bancs convencionals”, segons Villaverde.
Sortir de l’aula, factor crucial
La Mireia és una estudiant de tercer d’ESO que ha participat en aquest projecte. S’hi va apuntar sense saber ben bé de què es tractaria i amb el curs a punt d’acabar-se, està contenta amb l’experiència. “Som més crítics amb els bancs i amb què fan amb els nostres diners”, explica la jove que valora especialment “el treball en equip i fora de l’aula” que s’ha realitzat. Preguntada per si ha après moltes coses, reflexiona un segon i afirma convençuda que probablement “molt més que en una classe normal” perquè en aquest projecte “no hem hagut de vomitar res en un examen, sinó que ho hem posat en pràctica i això ens ha servit per veure què som capaços de fer”.
L’experiència adquirida per la Mireia és un exemple de l’envergadura del projecte. A l’institut Miquel Biada hi estudien centenars d’alumnes, una xifra molt gran. Malgrat Biabanca és només l’oficina de banca ètica, la transversalitat del projecte ha superat això i ha implicat alumnes de tercer d’ESO i de Formació Professional. Aquests últims tenen, en el seu pla d’estudis, una assignatura durant la qual s’ha de crear un model de negoci. El microcrèdit que els fa falta per tirar endavant aquest model hipotètic de negoci l’atorgarà la Biabanca, alhora que avaluarà el projecte i valorarà la seva vessant ètica. “Això implica que els alumnes de cicles construeixin una empresa que ja d’entrada contempli principis ètics i de responsabilitat social”, explica Villaverde, que també destaca el paper dels “banquers”, ja que “hauran de decidir si concedeixen el finançament i assessoraran per millorar encara més el negoci”.
“Empoderar-se”
Així doncs, l’estudi previ del sector en què s’havia de desenvolupar el projecte –l’ètica-, i l’anàlisi del sistema financer – en un nivell bàsic – van fer néixer Biabanca, una banca ètica fictícia, però útil en termes d’aprenentatge, servei i valors ja que l’experiència es pot extrapolar – salvant les distàncies – a la vida real. Anna Úbeda, una altra de les professores vinculades al projecte, considera que és aquí on rau l’èxit, en el fet que es tracta “d’un aprenentatge significatiu i útil”.
Amb les premisses i l’esquema d’actuació damunt la taula, els alumnes van “treballar en equip sense forçar-los, de forma autònoma”, segons Úbeda. Sense adonar-se’n, s’han conegut millor i s’han relacionat com no ho havien fet abans, alhora que “s’han empoderat, s’han autoanalitzat i han vist que són capaços de fer moltes coses”.
El fet de sentir-se útils per a la societat en la que viuen és, al cap i a la fi, un altre dels objectius de l’educació perquè es descobreixen a ells mateixos i a la capacitat que poden tenir per transformar el seu entorn en un futur.
