No són postes de sol espectaculars, paisatges de desert, boscos tropicals o altres que per les seves característiques o moment resulten impactants i que si cerco en la meva memòria també apareixen, però més fugaços i amb una càrrega experiencial menor. Però són aquests segons als quals donem més valor quan ens referim a un paisatge amb valor. La diferència entre els uns i els altres es podria exemplificar amb la importància o impacte del paisatge d’un volcà en erupció per a l’illenc resident o per al turista que veurà l’espectacle de la natura. La diferència està entre un paisatge viscut o un paisatge visitat. No vull amb això menysprear els paisatges espectaculars que m’encanten visitar i que animo a fer-ho, sinó que voldria posar en valor els paisatges quotidians amb tot el seu contingut experiencial, evocador i significatiu. Paisatges que han estat els constructors del procés de la nostra vida i que per quotidians els obviem i no utilitzem el potencial que tenen com a element de reflexió i d’anàlisi.
Definicions de paisatge tenim moltes, però no és el lloc per entrar-hi. El Conveni Europeu del Paisatge (2000) es refereix a ell com qualsevol part d’un territori, tal com el percep la població i que és resultat de l’acció i interacció de factors naturals i humans. És una realitat física, una realitat percebuda i un recurs que com a producte social i cultural sintetitza història, experiències i ens mostra simbologies que expressen idees i concepcions de la societat. Crec que era Milton Santos que deia que un paisatge és més que un espai físic, més que un espai social i més que un espai econòmic, perquè el paisatge, com a producte social, a més conté materialitat, conté vida, acció, interacció, subjectivitat i existencialitat.
Així, el contingut d’un paisatge no és només el que veiem i acabem classificant com a paisatge rural, urbà, industrial, mariner, d’autoconstrucció, de segona residència, de negocis, comercial, cultural o d’oci. També és paisatge l’olor de mar i l’olor del fum d’una foneria, el tacte de la sorra de la platja i el del tronc d’un arbre solitari, o el brunzit permanent d’una autopista, el bucòlic xiulet d’un tren de rodalia, o el lladruc del gos del veí, o el quiosc, l’escola o el barri que ja no estan per una bomba. Els paisatges quotidians, a més del que veiem, són paisatges de nostàlgia, de records, d’olors i sabors, de colors i formes, de pors, de poder, d’exclusions, de desitjos i expectatives. Són paisatges que incideixen més enllà de la imatge visual, que acullen vida i construeixen valors per la qual cosa és important saber llegir el seu contingut en i amb tots els sentits, així com identificar els actors i valors que han orientat la seva construcció o destrucció com a producte social. Recentment la guerra contra Ucraïna, en pocs dies ens ha mostrat com un paisatge de vida quotidiana l’han transformat en un paisatge de guerra i destrucció.
Els paisatges quotidians, a més del que veiem, són records d’olors i sabors, de pors, desitjos i expectatives. La guerra d’Ucraïna ens ha mostrat com un paisatge de vida quotidiana l’han transformat en un de guerra i destrucció
Tots vivim immersos en paisatges quotidians en els quals conflueixen temps, espai i existència i per tant estan subjectes a dinàmiques socials, culturals, econòmiques i polítiques que ho van transformant i teixint de manera permanent. Això els atorga una gran complexitat i els converteix en un recurs i font inestimable de coneixement i aprenentatge. Descobrir els fils, a vegades invisibles, que van teixint el nostre paisatge quotidià és un repte gens fàcil però necessari perquè ens ajuda a entendre el que veiem, percebem i com ha incidit en nosaltres com a ciutadans. Des de la consciència que som part intrínseca d’ell i que els nostres comportaments també conformen la seva estructura i contingut.
L’observació i la interpretació dels paisatges quotidians és una acció pedagògica crítica, necessària per a la ciutadania en general, per generar coneixement de l’entorn i per a incrementar la sensibilització i valoració mediambiental. La infinitat de continguts relacionats amb la natura, l’urbanisme, el patrimoni, la història, l’economia, la política, la cultura; les continuïtats o canvis i les seves plasmacions en l’espaitemps, al costat dels estímuls relacionats amb l’estètica, psicologia o axiologia, permeten la interrelació de diferents disciplines o àmbits de coneixement i anàlisi. D’altra banda, ens pot induir a identificar problemes, àmbits d’actuació i fomentar accions per a la seva millora des d’una actitud reflexiva, respectuosa i critica.
Sempre vivim en un paisatge, formem part d’ell. Ens fa d’escenari, l’ignorem o solem veure-ho tan sols com una fotografia. Però el paisatge és molt més, especialment en els paisatges quotidians on es fon tot amb major intensitat i complexitat. Interpretar-los i valorar-los ens ajudarà a conèixer-los, respectar-los i a conèixer-nos una mica millor nosaltres mateixos.
