Aquest estiu sembla que ha estat atípic. La calor extrema i la sequera persistent ha elevat a primer nivell temes com les retallades d’aigua de boca, la retallada d’aigua per al regadiu, els pous de reg il·legals, l’ompliment de piscines privades, reserves mínimes en els embassaments, ineficiència i falta de control en els sistemes de reg i subministrament, etc. deixant patent que l’aigua és molt més que un recurs natural. Com a bé escàs i indispensable s’ha convertit en una font de beneficis econòmics. Segons la UNESCO és l’“or blau” un recurs limitat i insubstituïble per a la vida pel que es converteix en bé públic i dret bàsic per a tots els habitants del planeta. Per aquest caràcter vital, els seus valors que són múltiples van més enllà de l’econòmic i és imprescindible prioritzar la seva dimensió ètica, encara més preveient les conseqüències del canvi climàtic.
L’aigua és un recurs essencial per a la vida, l’equilibri i la supervivència dels ecosistemes. Té un valor econòmic per a la producció agrícola, la industrial, els serveis, el consum bàsic de la població i la producció energètica, però també i molt més important, és un recurs essencial per a la vida, l’equilibri i la supervivència dels ecosistemes. Això s’ha fet més palès aquest estiu en el qual s’ha aguditzat la interrelació entre la falta d’aigua, la crisi energètica i la producció d’aliments, evidenciant la urgència d’afrontar qüestions com la propietat de l’aigua, la redimensió dels diferents usos d’aigua, la seva eficiència i els límits de la tecnologia per a la solució de l’escassetat d’aigua dolça.
El tema és molt complex, però totes les veus semblen coincidir en una qüestió central que és la importància d’una bona governança i gestió pública d’aigua, com ben públic que és. En tractar-se d’un recurs escàs i vital han aflorat contradiccions a les quals cal fer front com la privatització de la gestió, l’augment progressiu del regadiu quan la major part de la producció s’exporta, producció d’aliments que es rebutja per interessos del mercat, l’escassetat d’aliments per a milions de persones, el reg intensiu de llenyosos que sempre havien estat de secà, el major consum d’aigua de les rendes més altes, els elevats consums d’aigua per a activitats lúdiques, l’increment de la contaminació d’aqüífers, etc. És cert que la tecnologia ajuda a pal·liar el dèficit com en el cas de les dessaladores, la depuració de l’aigua residual o els sistemes eficients de reg, encara que també comportin els seus inconvenients com l’alt consum energètic o què fer amb la salmorra. Però a llarg termini no sembla que sigui la solució.
El que sembla evident és que el ritme de consum i extracció d’aigua dolça és i serà superior a les existències si no s’intervé. I des de la desigualtat de l’accés a nivell mundial és necessària una mirada a la solidaritat global promovent la cooperació internacional per a fer front a l’escassetat d’aigua de les regions i poblacions més vulnerables. L’aigua com ben públic indispensable per a la vida necessita una governança i control des d’una dimensió ètica, amb criteris d’equitat, justícia bàsica, solidaritat, sostenibilitat, transparència, participació, coordinació.
Des d’aquesta mirada ètica s’haurien de tenir present algunes consideracions. Totes les persones tenen el dret a accedir a l’aigua potable per a les seves necessitats bàsiques i de manera equitativa. Les administracions tenen l’obligació de garantir aquest dret al mateix temps que haurien d’assegurar la sostenibilitat del servei sense hipotecar o condicionar la disponibilitat per a les generacions futures mantenint l’equilibri i evitant la contaminació i degradació dels ecosistemes. La responsabilitat de gestionar i preservar l’aigua com a recurs bàsic no pot ser només de les administracions, sinó que ha de ser compartida amb la ciutadania i empreses implicades pel que la seva gestió ha de ser coordinada, participativa i transparent amb alternatives que superin els conflictes d’identitat territorial i els beneficis econòmics com a objectiu principal. Una intervenció prioritària pel seu caràcter públic, per ser imprescindible per a la vida humana i necessària per a activitat econòmica, és redimensionar els usos (agrícola, urbà, industrial, lúdic…), vetllant per la seva eficiència i la seva equitat.
El que sembla evident és que el ritme de consum i extracció d’aigua dolça és i serà superior a les existències si no s’intervé
Des del present i amb perspectiva de futur és necessari actuar des de l’educació i conscienciació sobre els valors de l’aigua com ben públic. Evidenciar la distribució desigual i canviant de l’aigua en el planeta i els problemes que suposa la seva contaminació. Incidir en l’escassetat permanent d’aigua en moltes regions i veure com el canvi climàtic fa que aquesta sigui imprevisible i canviant (pluges torrencials-sequeres). Sensibilitzar sobre la importància de conservar-la i utilitzar-la de manera responsable i sobre la necessitat de fer canvis d’hàbits en el seu ús. Relacionar i comprendre la importància de l’aigua potable per a la salut i per a evitar la propagació de malalties, així com per a la producció alimentària, per a la reducció de la pobresa i per a aconseguir un desenvolupament sostenible i equitatiu en els territoris. Analitzar com des de la cooperació i solidaritat en la gestió de l’aigua es pot ajudar a reduir els conflictes i tensions generades per l’escassetat.
Tractar curricularment el tema de l’aigua no suposa cap dificultat. És un tema amb un gran potencial interdisciplinari que es pot desenvolupar des de gairebé totes les disciplines o àrees, de manera específica des de la matèria o transversal entre vàries, com a nucli conceptual, com a centre d’interès, com a projecte comunitari, com a eix socialment rellevant… L’aprenentatge de continguts conceptuals és important per a comprendre i explicar la necessitat d’un canvi de valors i hàbits. Però no menys important és el seu enfocament ètic incidint en els valors de l’aigua per a la vida com els ja apuntats, equitat i justícia social, solidaritat, cooperació, alteritat, responsabilitat, eficiència, etc.
La metodologia de treball pot ser molt àmplia, amb exposicions o conferències per part del professorat, a través d’activitats interactives i cooperatives, amb activitats o projectes d’intervenció en el context utilitzant-lo com a recurs didàctic o amb projectes amb intencionalitat de conscienciació, ajuda o millora del problema en el context. És evident que didàcticament per a construir valors, a més dels coneixements conceptuals, seria convenient plantejar situacions d’aprenentatge que a través de dinamismes pedagògics reforcin aquests mateixos valors. Així serà important que el mateix alumnat identifiqui els problemes o les necessitats en el seu entorn relacionades amb l’aigua, pensi de quina forma podria ajudar o participar en la solució o millora del problema, amb qui podria col·laborar, com podrien conscienciar i implicar més persones, identifiquin els coneixements que tenen sobre el tema i els que necessiten per a poder comprendre i actuar, reflexionin sobre el que aprenen i sobre la seva aportació al problema, etc.. És a dir, didàcticament es pretén que hi hagi observació, coneixement científic sobre l’aigua, participació, reflexió, ús responsable, aportacions a la resolució o millora del problema, valoració i reconeixement de l’aprenentatge i dels resultats. En aquest sentit, la metodologia d’aprenentatge-servei s’adequa perfectament a la construcció de valors al voltant de l’aigua.
Com dèiem al principi, l’aigua és molt més que un recurs. Com a recurs vital i dret bàsic té múltiples valors, més enllà dels econòmics, i la seva comprensió i respecte són imprescindibles per a assegurar la seva disponibilitat en el present i en el futur de manera sostenible i justa. Una ciutadania informada, formada i conscienciada sobre aquests valors serà més competent per a exigir polítiques justes, equitatives i sostenibles en l’ús de l’aigua i tindrà més elements de reflexió per a canviar hàbits que vagin en aquest sentit. Els canvis i alteracions del clima estan urgint una intervenció.
