Ho han tornat a fer

Un vaixell de fusta de dos metres i mig per poc més d’un metre, quatre mesos de construcció i catorze joves implicats en el projecte. El seu destí és el pati de l’Escola Gornal, i els joves que l’han construït són alumnes de la UEC Esclat-Bellvitge[1]. Aquestes són les dades bàsiques del darrer projecte d’Aprenentatge Servei (ApS) que ha realitzat un dels Grups Empresa de la UEC.

Però, com és d’esperar, darrere d’aquestes dades hi ha molta vida. I moltes vides. Comencem per les últimes. Els catorze protagonistes (tots nois) comparteixen algunes dades biogràfiques. La més comuna: haver abandonat l’institut abans de fer els 16 anys. Conductes disruptives, dificultats per seguir el ritme de les classes, absències continuades i sentir-se fora de lloc són factors que els han expulsat de l’escola, la institució dissenyada per formar a tothom. Quan aquests nois parlen de la seva experiència a l’institut no poden amagar un to d’amargor i ràbia. L’expressió “vaig sortir rebotat” és en boca de tots.

Una altra dada biogràfica que comparteixen és l’experiència recent de començar a veure el futur amb esperança i intuir que tenen quelcom a aportat a la societat.

Per tal que els joves hagin pogut capgirar el sentiment de fracàs i la desídia amb què van deixar l’institut, ha estat fonamental un equip educatiu que ha fet intervencions encertades. I moltes. Aquí ens centrarem en una de les més potents: demanar-los ajuda perquè s’impliquin en tasques de millora a les entitats del barri. Sense menystenir les seves necessitats, els educadors destaquen les potencialitats dels joves i els posen en situació de donar. Un fet que sorprèn i descol·loca els nois en descobrir-se com a persones capaces, amb coneixements, destreses i valors que poden posar al servei dels altres. Desfer-se del rol de “mal estudiant” i col·laborar amb professionals d’entitats de l’entorn els sacseja i els fa veure que poden fer moles més coses del que pensaven.

Ajudar ens va fer veure que érem capaços

Introduir la demanda d’ajuda en la intervenció amb joves que es consideren mancats de coneixements i negats pels aprenentatges, ha estat la mesura més innovadora a la UEC. Tot va començar fa quinze anys quan dins d’un projecte de recerca universitari, l’equip es va comprometre a fer una experiència pilot d’aprenentatge servei que consistia a construir un taller de joc ­–una perruqueria– per a les classes d’educació infantil de l’escola Joan XXIII. L’impacte que l’experiència va tenir en els joves va ser més gran de l’esperat. Per això, al projecte de “la perruqueria” li han seguit molts altres com ara la construcció d’un rellotge solar en la façana d’un institut de la ciutat, la creació d’una vaixella decorativa per al restaurant del casal cívic del barri, una taula periòdica feta en ceràmica per penjar en la paret d’un institut, el condicionament d’una perruqueria per a una residència de gent gran i altres projectes de construcció de mobiliari i jocs per a escoles de la ciutat.

L’anàlisi dels aprenentatges, l’impacte en la motivació i l’autoconcepte, el compromís del grup, així com l’efecte que el contacte amb les entitats del barri té en els joves a l’hora de projectar el seu futur, van ser factors determinants per incorporar l’aprenentatge servei com a metodologia pròpia de la UEC. Aquesta decisió va tenir conseqüències tant en el currículum acadèmic com en l’estructura la UEC. La més important: la creació dels grups Empresa, formats pels joves més grans, aquells que tenen 16 anys i estan matriculats a 4t d’ESO. Des dels seus inicis l’eix central dels grups Empresa ha estat el servei que realitzen a entitats de l’entorn. Si bé els primers anys eren els educadors qui presentaven la UEC a les entitats, el procés s’ha invertit i ara són les entitats que, coneixedores del bon fer dels joves, demanen la seva col·laboració. Els nois i noies disposen de quatre hores setmanals en el seu horari per donar resposta als reptes que els arriben.

Construir amb les mans per reconstruir-se per dins

Al llarg d’aquests quinze anys la majoria dels serveis s’han realitzat en escoles, un aspecte que no es pot menystenir si recordem que són joves amb trajectòries acadèmiques marcades pel fracàs. Tornar a l’escola a contribuir i millorar-la permet iniciar processos de reconciliació i té, en alguns casos, efectes curatius. La seva acció sempre és ben rebuda pels equips directius i mestres amb qui es relacionen durant els mesos que dura el projecte. I, sobretot, finalitza amb un acte d’agraïment on se’ls reconeix la feina ben feta i la seva generositat.

Fer un bon projecte sempre és un èxit. Sovint puntual. Però mantenir l’aposta al llarg del temps, tal com ho ha fet l’equip educatiu de la UEC Esclat, té un mèrit indiscutible. I el té perquè suposa teixir xarxa amb les entitats del barri, fer real la pedagogia inclusiva vinculant als joves a entorns normalitzats i fer-ho reconeixent la seva vàlua, elements que permeten als nois confiar en el futur i començar a pensar en projectes de vida allunyats de la marginació.

I tornem al vaixell i a la vida. La darrera setmana de maig és intensa. Els educadors ho saben. Saben que els nois (i ells) ho han tornat a fer. Un any més, han contribuït amb el seu esforç i les seves habilitats a millorar un espai. Una escola. És moment de tancar el projecte. De deixar tot a punt per ser instal·lat. Durant quatre mesos, l’escola Gornal ha estat molt present en els dos grups d’Empresa. Mentre un construïa un vaixell pirata, l’altre feia una cabana, una cuineta i dos armaris per guarda les bicicletes. Ara, a mesura que el projecte es va tancant, els educadors aprofiten qualsevol ocasió per ajudar els nois a prendre consciència dels aprenentatges fets. Molts recorden la quantitat d’hores que han dedicat a tallar fustes, prendre mides, resoldre imprevistos, negociar, posar-se d’acord i col·laborar. No sempre ha estat fàcil.

Tornar a l’escola per contribuir

I arriba el dia de fer la instal·lació. Cap entrebanc. Tot surt com està previst. En acabar, els joves observen el pati i s’adonen que és un altre, que en unes hores l’han transformat.

L’endemà tornen a l’escola. En el pati són rebuts amb un llarg aplaudiment pels infants d’educació infantil, les seves mestres i la coordinadora del cicle. Cada jove rep, de mans d’un infant, un diploma i una polsera com agraïment per la seva feina. Però més enllà del protocol, els petits frisen per jugar. Tan aviat com les mestres els ho permeten, surten corrents a ocupar el vaixell, la cabana, a jugar amb la cuineta i a comprovar que les bicicletes entren i surten fàcilment dels armaris.

Els nois es sorprenen en veure que els infants dominen a la perfecció el funcionament del vaixell. Mentre uns porten el timó, altres controlen els voltants mirant pel calidoscopi, alguns vigilen des de proa, i un grup nombrós seu a popa, amagant un tresor de pedres i branquetes que recullen del pati.

Els adolescents, més tímids al començament, responen a la invitació dels petits a sumar-s’hi al joc. Ben aviat, s’hi troben envoltants de nens nenes que els hi fan menjar a la nova cuina i els demanen ajuda per qualsevol cosa.

De tornada a l’Esclat, comentaris de satisfacció i orgull per tot el que han aconseguit com a grup, i emoció per l’agraïment rebut. Però conscients que és un agraïment sincer i merescut. Perquè sí, el pati de l’escola Gornal és molt més bonic que fa una setmana.

Una manera boníssima de tancar el curs. I d’acomiadar-se de la UEC.

[1] Recordem que les UECs són un recurs contemplat dins el sistema educatiu català que s’adreça a nois i noies entre 14 i 16 anys que no poden seguir el ritme acadèmic i la dinàmica de treball pròpia dels centres escolars ordinaris. El seu currículum adaptat contempla una part important d’activitat manipulativa que es realitza mitjançant tallers.