Recordem que, amb la Primera Revolució Industrial, es passà de la producció dispersa a concentrar la producció en les fàbriques; i amb els nous invents i les noves màquines s’acabaria automatitzant la producció i es transformarien les comunicacions i el transport. Espai i temps deixarien de ser considerats categories subjectives (a priori, havia dit Kant) per a esdevenir condicions físiques, determinants de les condicions de vida i de treball de la població i dels nous procesos que afectarien les societats industrials del segle XIX i principis del XX, en totes les seves dimensions.
El conjunt dels problemes derivats de les transformacions operades per la Revolució Industrial i els canvis operats en les societats (econòmics, en l’estructura social i en el món del treball i de la cultura) serien coneguts com la “Qüestió Social”. La “qüestió obrera” seria un dels seus més significatius vessants, però no l’únic. Així es donava a entendre en el Pavelló dedicat a la Qüestió Social a l’Exposició Universal de París de l’any 1900. La Qüestió Social, com deia Robert Castel, ha viscut, durant les darreres dècades, una profunda metamorfosi “que fa tremolar totes les certeses i recompon tot el paisatge social”.
Un camí imparable fins a la digitalització
El camí cap una automatització més plena, amb la robòtica i la digitalització seria ja imparable: del taylorisme (l’Organització Científica del Treball), a les Relacions Humanes, al postfordisme i la producció lleugera. I així fins als xips, les computadores, internet, els smartphones i ara les xarxes 5G amb l’internet de les coses i l’aplicació a la futura conducció autònoma. Tot un món nou que està canviant, sens dubte, les nostres maneres de viure, de produir i de treballar.
Han aparegut formes inèdites d’existència que han redefinit la nostra comprensió del temps i de l’espai, de la mà “d’una expansiva tecnologització de les existències”, d’una “digitalització de l’Univers”, d’una “vida on line” i “una irresitible expansió del liberalisme digital”. Avui, estaríem passant de la distinció entre “racionalitat substantiva i instrumental” (Max Weber dixit) al domini d’una “racionalitat tècnica o robòtica primària” que se’ns presentaria com una “nova socialitat”, en un espai-temps “universalment distribuït”, que tendiria a una “progressiva abolició de l’atzar” i a la promoció d’una “humanitat híbrida”, d’individus humans “algorítmicament assistits”: una “humanitat augmentada”, fent servir expressions de Sadin.
L’actual Revolució Digital ha iniciat una nova etapa, de la mà de la comunicació entre les màquines. Una nova Revolució Industrial, que passa per la conexió de molts dispositius computacionals de manera simultània. Com diu Joan Majó, som davant d’un canvi que és molt més que una tercera o quarta revolució industrial.
Quines són les conseqüències en el conjunt de la nostra Societat? O, dit d’una altra manera, quins són els trets característics de la “qüestió social” en la Societat Digital?
En tots els processos històrics de mundialització s’ha de distingir quatre vessants essencials: l’econòmica, la social, la cultural i la política. Aquests ordres no funcionen per separat, però en cada circumstància històrica algun d’ells pot tenir primacia, com ha passat amb l’econòmic. Ens encarem a una realitat complexa que no pot limitar-se a l’anàlisi de qualsevol d’aquests quatre vessants, relativament autònoms en la seva pròpia dinàmica, en el seu context i el seu temps. Tractar aquests aspectes per separat seria “desnaturalitzar-los i trair la complexitat de les motivacions dels seus protagonistes” (J. Fontana).
La cultura en la Societat Digital
Avui la cultura està vindicant la seva autonomia, obrint pas a noves possibilitats d’acció i transformació de la vida col·lectiva, en un llarg període d’entropía social i d’aparent desordre. En els nostres dies “la cultura tendeix a abstreure’s de la història i la geografia, quedant sotmesa a un hipertext audiovisual digital: crear imatges, crear codis culturals es crear poder. És l’autonomia de la cultura respecte de les bases materials de l’existència. La informació és el fil bàsic o ingredient clau de la nostra actual organització social”, en paraules de Manuel Castells. Aquest és un primer tret característic de la Qüestió Social dels nostres dies.
Una nova etapa del capitalisme
La globalització dels anys 1990 suposaria una desregulació desenfrenada, al servei d’una nova classe corporativa, però l’ortodòxia neoliberal acabaria posant en evidència que els mercats no són savis, ni s’autoregulen ni són eficients: a l’hora de la veritat els Estats van haver de rescatar les finances, entre 2008 i 2013. Adam Smith havia escrit que “l’estabilitat del Banc d’Anglaterra equival a la de l’Imperi”: un principi liberal clàssic que s’havia oblidat o amagat.
Els darrers anys, un nou ordre, qualificat per Martin Wolf com a ordoliberalisme, refundaria el capitalisme financer internacional amb una selva de normes sistemàticament ignorades pels gestors de les finances internacionals, mentre s’imposaven polítiques d’austeritat i s’aprofundien a tot arreu les desigualtats.
La nostra és la societat del risc i la inseguretat, ho hem d’acceptar amb inquietud lúcida i activa per conèixer la profunditat i complexitat de la vida col·lectiva, i prioritzar la salvaguarda dels drets dels infants
En aquest marc, les grans corporacions de les tecnologies digitals han gaudit d’oportunitats i possibilitats ben aprofitades d’actuació: sense control, sense límits, contra tota visió crítica i ètica i supeditant-ho tot al màrqueting. Un nou liberalisme digital esdevindria el portaveu polític d’un fort determinisme comercial.
La tecnologia, per altra banda, ha incrementat la productivitat, ha millorat el treball i el benestar, a la vegada que ha plantejat reptes imprevistos per als quals no estàvem preparats, que demanen un replantejament a fons de la noció mateixa de treball.
La lluita contra la bretxa digital
La desigualtat econòmica i la polarització social està creixent molt, tant a nivell mundial com estatal, i no fan altra cosa que anunciar una espiral descendent d’exclusió social, que la pandèmia no ha fet més que agreujar. Es calcula que la bretxa digital deixa fora un 35% de la població, de persones i llars vulnerables. Com denunciava Ulises Cortés (UPC) “l’analfabetisme digital és patent i creixent”. I afegia que hem creat una discriminació perquè “no ens hem preocupat de facilitar el trànsit cap al digital”, ni tan sols coneixem quins són els drets personals i socials en el món digital (“tenim drets digitals? És el mateix la privacitat digital que l’analògica? I la intimitat?”).
Els dies 25-27 d’aquest mes de maig Fundesplai i la Plataforma Red Conecta celebraran un Foro sobre el camí de la transformació digital, des de la triple perspectiva dels Drets Humans, la Inclusió Social i les Bretxes Digitals.
No sembla que haguem aprés gran cosa de l’experiència dels dos darrers anys. Com deia Josep Fontana, el futur no ens vindrà donat “per elits que liderin masses, sinó de la mà de forces socials sorgides de baix, de les lluites quotidianes dels homes i les dones”. La nostra és la societat del risc i la inseguretat, especialment pels sectors més vulnerables de la societat. Ho hem d’acceptar, com un fet, però sense desesperança, amb una inquietud lúcida i activa que ens permeti conèixer la profunditat i complexitat de la vida col·lectiva, sumida en la desregulació dels mercats i en una societat cada dia més flexible, més controlada, amb més restriccions que mai pel desenvolupament d’un subjecte social (les persones), i en la qual cal salvaguardar, de manera prioritària, els drets dels infants, dels joves i dels més grans. Importa molt tenir clares les prioritats i identificats els subjectes més exposats a acabar en els marges d’un sistema digital que opera sense pietat ni ètica. S’imposa tornar al treball de comunitat als barris i als territoris on som presents, anant a l’essencial per abordar la complexitat.
Referències
- Éric Sadin: La humanidad aumentada.La administración digital del mundo (Caja Negra Editora, Buenos Aires, 2017) i La siliconización del mundo. La irresistible expansión del liberalismo digital (Caja Negra Editora,Buenos Aires, 2018).
- Manuel Castells L’Era de la Informació. La societat xarxa (vol.1). Barcelona, UOC, 2003).
- Martin Wolf La gran crisis: cambios y consecuencias. Deusto. Barcelona,2015.
- Joan Majó “Crisis y trabajo”. El País, 2 abril, 2014, p.2; “Els robots són eines” (febrero 2022). Via Empresa.Revista Digital.
- “Entrevista a Ulises Cortés” (catedràtic i investigador de la UPC). La Vanguardia. Monogràfic Especial. Dijous, 27 de gener de 2022, 4-5.
- Josep Fontana El siglo de la revolución. Una historia del mundo desde 1914. Ed. Crítica, Barcelona,2017.
