L’aprenentatge servei és una metodologia educativa amb incidència social. Ho és perquè els joves aprenen tot realitzant una activitat de servei útil a la comunitat. Però això no significa que amb l’aprenentatge servei es puguin solucionar els problemes que té plantejats la societat: no és el seu objectiu, ni té cap possibilitat d’aconseguir-ho. L’aprenentatge servei és una proposta educativa que ni vol ni pot substituir el que correspon fer a l’Estat a través de l’acció dels serveis públics.
Ho recordem perquè massa sovint se senten veus que, amb la voluntat de desmantellar l’estat del benestar, defensen que la responsabilitat de satisfer les necessitats personals i socials ha de recaure en la família o en institucions dels àmbits de la cooperació, la caritat, el voluntariat o la iniciativa privada. Ens sembla una pèssima manera de procedir. No perquè la família i les altres institucions no realitzin una tasca sovint encomiable, sinó perquè aquest camí només provoca l’afebliment dels serveis públics i l’amplificació de les diferències entre els que poden pagar-se prestacions de qualitat i els que queden en mans d’uns serveis públics insuficients, o simplement en mans de la compassió. Els serveis públics són un bé comú a reforçar, i les famílies i les entitats socials també, però cadascú en l’àmbit d’acció que li és propi.
Malgrat tot, cal destacar l’aportació de l’aprenentatge servei quan, per exemple, s’avalua l’impacte de l’acció dels joves en les campanyes de donació de sang, en els programes de reforç de la lectura, en la formació en competències digitals de la gent gran o en altres accions semblants. Moltes accions petites poden produir un resultat notable i, per a la persona que rep l’ajuda, una acció puntual pot ser determinant. Aquestes constatacions no signifiquen que l’aprenentatge servei pot assumir les responsabilitats dels serveis públics, mostren únicament la força del compromís dels nois i noies.
Moltes accions petites poden produir un resultat notable
La primera raó de ser de l’aprenentatge servei no és tant el volum del servei realitzat com la capacitat per afilar la consciència cívica dels participants. Aconseguir aquesta consciència cívica suposa viure l’experiència i també reflexionar-la. L’aprenentatge servei proporciona als protagonistes almenys tres adquisicions de relleu: valorar la relació de cura sempre present en el servei; descobrir la idea de justícia que reclamen les necessitats socials i mostrar que l’acció comuna apodera els protagonismes i els permet introduir canvis positius en la realitat.
L’aprenentatge servei ofereix l’experiència de tenir cura d’alguna persona en particular o, de manera més àmplia, de tenir cura d’una realitat que al final repercutirà en benefici dels membres de la comunitat. La cura destaca el vincle entre qui dona i qui rep l’ajuda. A més, demana activar-se en favor d’una causa: mobilitza les mans, el cor i el cervell en un acte d’ajuda directa, càlida i gratuïta. La cura és sensibilitat, empatia, dedicació i responsabilitat en qui ajuda i agraïment en l’ajudat. Adonar-se de tot això durant el servei no sempre és fàcil, però pensar-ho, donar-li nom i destacar-ne la importància per la vida humana són aspectes que facilita la reflexió pausada en l’experiència d’aprenentatge servei.
La cura és sensibilitat, empatia, dedicació i responsabilitat en qui ajuda i agraïment en l’ajudat
Però juntament amb l’experiència de la cura, l’aprenentatge servei també il·lumina la idea de justícia. Sovint les activitats d’aprenentatge servei s’enfronten a realitats amb mancances, necessitats peremptòries, limitacions o situacions indignants. Com hem dit, en moltes d’aquestes situacions l’aprenentatge servei no pot solucionar el problema, no li correspon, però el pot pal·liar en alguna mesura i contribuir a formar la idea de justícia en els participants. Davant d’una situació d’injustícia, no és suficient quedar-se en l’acció de servei, cal anar més enllà i adonar-se de les causes que la provoquen i de la necessitat de les accions polítiques que caldria endegar per solucionar-les de veritat, accions que sovint atacarien interessos que no són fàcils de remoure. De moment, però, a la reflexió li correspon la tasca de formar la consciència crítica i el compromís dels protagonistes, així com transmetre la idea de justícia.
Donat que les situacions d’injustícia no permeten als protagonistes de l’aprenentatge servei una acció sociopolítica que les esmeni en profunditat, pot créixer la sensació que no hi ha res a fer i que és impossible millorar en profunditat la realitat. Per fer front al perill de desànim novament convé apel·lar a la reflexió que ha de mostrar que unint-se i cooperant poden introduir-se canvis del tot reals, canvis que en aquest moment potser només seran pal·liatius, però que mostren el camí per assolir-ne d’altres més profunds en el futur. A més a més, el que s’ha aconseguit amb les seves forces limitades dels escolars, pot convertir-se en un símbol, en una demostració esperançada que per aquest camí és possible un futur millor.
En resum, l’aprenentatge servei és una metodologia educativa amb impacte social, que no permet substituir les prestacions de l’estat del benestar, però que pot introduir millores significatives i que, pel damunt de tot, pot crear reflexivament una aguda consciència de la importància de les relacions de cura, de la idea de justícia i de l’acció comuna per intervenir en la vida pública.
