Si com s’afirma en els darrers informes prospectius i podem comprovar al llarg d’aquests anys posteriors a la pandèmia, la intel·ligència artificial generativa serà la innovació de la propera dècada i la protecció física i tecnològica serà fonamental per abordar els nous desafiaments que comporta la societat digital, aleshores cal considerar la formació en valors com un dels components principals de l’educació que cal preservar avui en la formació de les generacions d’infants i joves.
Educar en valors significa propiciar situacions i condicions que facilitin millor autoconeixement, més capacitat de pensament i comprensió crítica sobre la realitat, més competències d’autoregulació i autocontrol, més habilitats socials per la convivència, més empatia i perspectiva social, més desenvolupament de raonament moral, més capacitat per transformar l’entorn, o millors competències comunicatives i pel diàleg. Educar en valors significa crear condicions per tal que tot això sigui possible en tots i totes i cadascunes dels infants i joves.
La societat digital comporta un nou règim d’informació, comunicació i organització que es caracteritza per canvis no solament tecnològics. Genera canvis socials, i canvis en les persones. Canvis que afecten la nostra seguretat i privacitat, i que propicien una informació excessiva difícil de ser incorporada significativament. En aquest context, la intel·ligència artificial generativa IA és un sistema que integra processos automàtics que fan tasques complexes, estratègies d’aprenentatge automàtic i estratègies habitualment considerades com a intel·ligents i que pot generar informació nova a partir d’un conjunt d’objectius definits per persones en forma de continguts nous, prediccions i recomanacions.
La societat digital planteja riscos que afecten clarament la formació dels infants i joves perquè, entre altres raons, la sobreabundància d’informació a l’abast de tothom i des de les primeres edats dificulta el desenvolupament de l’atenció, distreu i impedeix sovint tenir temps per desenvolupar esperit crític i criteri propi.
La sobreabundància d’informació a l’abast de tothom i des de les primeres edats dificulta el desenvolupament de l’atenció
També planteja aquests riscos a la població adulta i altres que no analitzarem aquí, en envair esferes de la vida de les persones modificant hàbits i costums i relacions personals, afectives i laborals. Les xarxes, la premsa diària i les monografies sobre el tema de revistes de divulgació i també de pensament, com per exemple la Revista de Occidente, han dedicat números específics a tractar aquestes qüestions. Institucions i organitzacions, com per exemple la Unió Europea, es proposen regular la IA per evitar que aquests riscos facin més vulnerables a les persones. Però la qüestió no és només una de lleis i regulacions. És una qüestió que fa encara més palesa la importància de la formació de la persona per tenir cura no solament de l’altre- un clàssic en l’educació en valors- sinó també i especialment per tenir cura d’un mateix.
Si dues de les metes principals de l’educació són la formació de persones amb criteri i capaces de governar la seva vida de manera sostenible, a la societat digital i davant els desenvolupaments de la IA caldrà intensificar l’acció pedagògica que prepari per donar resposta a les vulnerabilitats contextuals derivades de la societat digital i que s’afegeixen a les vulnerabilitats intrínseques i essencials a la persona i a les contextuals de caire social i de desemparament.
Ara bé, cal valorar la situació fixant l’atenció en els riscos de la societat digital i de la IA, però també en les oportunitats que ens pot oferir. La transformació educativa que cal avui ha d’intentar evitar els efectes no desitjables de la societat digital, per exemple els de la IA, i a la vegada cerca els possibles guanys. Cal actuar pedagògicament per evitar l’anul·lació d’esperit crític i la dissolució del sentit de compromís i a la vegada, per exemple, aprofitar els avenços tecnològics per ser, en lloc de consumidors d’informació, participants i creadors de continguts. Les actuals eines digitals permeten compartir informació i construir col·laborativament millor que abans. Els sistemes generatius permeten a més persones expressar-se mitjançant la parla i l’art. Són bones eines per practicar cultura participativa i per compartir, per fer. I compartir sempre fa més atractiu el fer. En aquest context, l’educació en valors que cal conrear per afavorir la construcció de la personalitat moral convé que prioritzi el desenvolupament de pensament crític, la cura d’un mateix, la participació i l’acció comuna.
Seria bo que les innovacions en educació alliberessin temps per als aprenentatges artístics, comunicatius, el treball col·laboratiu i l’aprenentatge ètic
Més enllà de l’educació en valors, però pensant en com propiciar més espais i temps per la formació ètica i en valors a l’escola, cal aprofitar els avenços que permeten la societat digital i la IA per dur una transformació educativa que ens ajudi a repensar l’escola, a innovar i especialment a conservar el que cal que preservi l’escola. L’aprenentatge de continguts -que calen i que cal escollir bé- té un bon aliat amb les eines digitals per personalitzar més el seu assoliment i per lliurar temps. Temps per altres aprenentatges -més tous i sovint considerats socialment menys importants – que cal preservar i pels quals cal apostar amb fermesa. Seria bo que les innovacions en educació alliberessin temps per als aprenentatges artístics, comunicatius, el treball col·laboratiu i l’aprenentatge ètic. Aquests aprenentatges requereixen presencialitat i una mirada més pedagògica per part del docent. Requereixen docents amb capacitats i coneixements suficients que a més dels propis de la seva disciplina li permetin generar una escola on la conversa i l’anàlisi crítica de la realitat tinguin un lloc central. Suposa una escola que disposi de temps perquè els escolars puguin fixar metes i dur a terme accions compartides i desenvolupar la seva capacitat creadora i expressiva. Docents compromesos amb una escola que prepari per entendre la complexitat del nostre món i aprofundir-ne en la millora en funció dels valors d’una societat democràtica i inclusiva.
Amb el risc que falti algun, aquests serien els principals reptes en educació en valors que moltes escoles ja aborden i que cal promoure com essencials a la societat digital:
- Aprofitar el que té de debò la societat digital per cooperar, desenvolupar la creativitat humana crear i no solament consumir productes.
- Reivindicar arreu, aprofitant la potència de les eines digitals, el respecte als Drets Humans, denunciant i actuant per transformar la nostra societat mitjançant accions comunes.
- Desenvolupar el pensament crític.
- Propiciar situacions que permetin autoregulació i autocontrol davant les provocacions dissenyades i pensades per consumir més i contínuament.
- Cercar el bé comú. Recuperar la formació d’hàbits i virtuts per viure en societats democràtiques.
- Saber més i contrastar millor informacions.
- Aprofitar els contravalors que mostra la nostra societat per prendre consciència d’on som i poder avançar en la transformació cap a un mom millor amb esperança però també amb realisme.
