Mireia Biel – L’Hospitalet de Llobregat és una de les ciutats de Catalunya on es desenvolupen més projectes d’aprenentatge servei. Prop de 75 experiències dutes a termes gràcies a la implicació d’un centenar d’escoles i entitats que actuen en àmbits socials diversos amb l’únic objectiu d’enfortir la vocació de servei comunitari. Enric Roldán, coordinador del llibre, assegura que crear una xarxa d’aquestes característiques no és complex i afirma que les experiències d’APS són més enriquidores del que semblen.
Acabes de presentar el llibre Aprenentatge Servei a l’Hospitalet de Llobregat. Ens fa créixer’, que vol ser un recull d’experiències alhora que una guia per a projectes futurs.
El llibre, primer de tot, vol explicar com L’Hospitalet de Llobregat ha passat de tenir 7 o 8 projectes d’aprenentatge servei a tenir-ne prop de 75. Hi ha explicades onze experiències que es realitzen a l’Hospitalet, així com també hi ha recollida l’opinió d’onze persones que treballen a la ciutat en diversos àmbits com els serveis socials o els instituts. Vam considerar que també era rellevant que hi intervinguessin una desena d’opinadors de fora de la ciutat perquè poguessin analitzar què està fent l’Hospitalet i com es percep des de fora. I per últim, tenim un capítol introductori a càrrec de Roser Batlle i un de tancament que engloba el punt de vista més teòric de la mà de Josep Maria Puig.
D’on va sorgir la idea de tirar endavant el llibre?
La regidoria d’Educació va marcar l’aprenentatge servei com una prioritat educativa per a la ciutat. Va encarregar al Centre d’Estudis de l’Hospitalet de Llobregat fer un llibre sobre l’aprenentatge servei que es fa a la ciutat. Jo estava jubilat des de feia un parell de mesos i em van proposar de coordinar-lo. Primer vaig pensar que calia fer un llibre sobre aprenentatge servei, després vaig creure que el que havia de fer era coordinar-lo i implicar molta més gent. Aleshores vaig embolicar a gairebé cinquanta persones per a fer el llibre.
Què va passar perquè a l’Hospitalet les experiències es multipliquessin tan ràpidament, de 7 a 75 en pocs anys?
Hi ha hagut una coincidència en el temps de persones, grups i institucions que ha provocat tota aquesta història. El punt d’inflexió és el 2007, quan a la zona nord de la ciutat s’estaven duent a terme els Plans Educatius d’Entorn. Aleshores es va escollir l’Hospitalet com a ciutat pilot per portar a terme la metodologia de l’aprenentatge servei. Per què? Perquè en un dels barris on s’estava experimentant hi havia el programa Joves pel barri que estava sent molt reeixit. Arran d’aquesta experiència pilot es va crear un grup permanent per potenciar, difondre i pensar què es podia fer amb l’aprenentatge servei. Vam tenir la sort que hi havia molta predisposició per part dels centres i l’Ajuntament creia en el projecte i el considerava una prioritat.
El resultat són 75 projectes en marxa que ajuden a teixir complicitats entre escoles o instituts i entitats.
El Pla Educatiu d’Entorn va ser un bon generador de treball en xarxa. L’aprenentatge servei només ha fet que enfortir aquesta xarxa ja existent. Diem que hi ha 75 projectes, però hi ha més de 40 centres educatius i més de 40 entitats. En aquest moment, estem parlant de relacions de centres educatius amb esplais, serveis socials, entitats culturals, residències d’avis, biblioteques… Hi ha un entramat molt sòlid que deixa veure la complicitat i confiança que hi ha entre els actors. Crear un projecte d’aquestes característiques no té un grau de complexitat molt alt, calen ganes de fer-ho i identificar les necessitats de l’entorn per a construir experiències al seu voltant.
Molta diversitat de propostes. És un al·licient més per als joves?
Joves pel barri és una experiència entre l’Institut Eduard Fontserè i l’Esplai La Florida a través de la qual els joves estudiants de batxillerat participen en un curs d’iniciació al voluntariat i realitzen pràctiques d’ajudants de monitor a l’esplai. Aquests joves potser no sabrien que existeix un espai com aquest al barri ni les activitats que s’hi realitzen. I no només això, sinó que existeix la possibilitat que un d’aquests joves pugui incorporar-se com a voluntari o monitor a l’esplai. Conèixer és estimar reuneix alumnes de l’IES Bisbe Berenguer i l’Escola d’Educació Especial Escorça per compartir activitats d’educació física. Estic segur que coneixerien què és una discapacitat i què implica, però no de la manera que ho fan ara. L’aprenentatge servei els permet conèixer la realitat del seu entorn, la vida de la ciutat. És una metodologia que no només fa que els alumnes sàpiguen que és ser bona persona, sinó que els ajuda a ser-ho. Aquesta és la finalitat última de l’educació.
