Imagineu que tenim un motor de combustió convencional, amb combustible a disposició i un disseny que li permet transformar l’energia química en energia mecànica. El tenim acoblat a una caixa amb rodes que anomenem cotxe, un sistema de carreteres per circular i la voluntat de fer un viatge per conèixer el país. Ho tenim tot a punt per iniciar un recorregut engrescador, però no podem donar per fet que ho aconseguirem. Per tal que el motor es posi en marxa cal una ínfima però essencial condició: una petita font d’energia externa que encengui la barreja de carburant i oxigen. La ignició del motor depèn d’una espurna que desencadenarà la combustió, que després es mantindrà sense la presència contínua de la guspira inicial. La ignició és, doncs, l’acció d’encendre o activar un procés.
El concepte d’ignició s’ha usat de manera metafòrica per descriure com l’aparició d’un petit esdeveniment puntual actua damunt les condicions en què es troba un sistema i desencadena un canvi de gran abast en el seu funcionament. S’ha aplicat sovint en política per descriure revoltes a partir d’una situació de malestar i d’un fet detonant. Però també recentment en neurociència per estudiar la manera com un grup de cèl·lules d’una àrea local del cervell afecten el funcionament global. Crec que la metàfora de la ignició ens serveix també per descriure el repte principal que avui ens planteja l’aprenentatge servei.
L’aprenentatge servei és una metodologia educativa que combina el servei a la comunitat amb un conjunt d’aprenentatges acadèmics i no acadèmics. De fet, és més que una metodologia, és també una filosofia de l’educació i una manera de connectar els centres educatius i la comunitat. La història de l’aprenentatge servei en el nostre país comprèn una primera època destinada a donar-lo a conèixer i fer les primeres proves, una segona en què es multipliquen les experiències i es converteix en política pública, i una tercera preocupada per arrelar-lo de manera sostenible en pobles, ciutats i barris. Per explicar el repte que se’ns planteja en aquesta tercera etapa, el concepte d’ignició pot ajudar-nos a entendre les dificultats que trobem i les possibilitats que tenim a les mans.
L’aprenentatge servei no podrà generalitzar-se de manera sostenible si no aconsegueix bastir una xarxa local que connecti els diferents actors implicats en els projectes. En aquests moments comptem amb prou elements per començar a teixir aquestes xarxes. Tenim una idea clara de què és l’aprenentatge servei, sabem com incorporar-lo en els centres educatius, hi ha experiències d’èxit sobre com les entitats socials dissenyen projectes, s’acumulen casos de cooperació entre centres i entitats, tenim una normativa legal sobre com aplicar l’aprenentatge servei a l’educació secundària (el Servei Comunitari), hi ha voluntat d’aplicar-lo també a d’altres edats i en altres situacions educatives (per exemple, el lleure), hi ha tècnics d’educació i tècnics municipals que tenen l’encàrrec d’impulsar l’aprenentatge servei, algunes administracions municipals han expressat i fet operativa una clara voluntat política a favor de l’aprenentatge servei, hi ha educadors i altres persones que s’han implicat més enllà de la seva obligació per fer possible l’arrelament local d’aquesta metodologia, i ben segur que tenim encara altres elements disposats a treballar per l’aprenentatge servei.
Malgrat tot, tenim també dificultats per aconseguir que aquests elements es connectin en una xarxa local i es llencin a treballar conjuntament per definir projectes, repetir-los, generalitzar-los i donar-los continuïtat. Tornant a la nostra metàfora, comptem amb l’automòbil, el combustible i la voluntat de viatjar, però ens falta l’empenta inicial: la ignició del motor perquè comenci la combustió i el moviment. En el cas de l’aprenentatge servei, tenim prou elements per bastir i fer funcionar una xarxa que l’implanti localment amb garanties, però costa activar la xarxa. La pregunta que ens fem és evident: Què falta per aconseguir que arrenquin les xarxes locals d’aprenentatge servei? Quin tipus d’espurna aconseguiria connectar i moure les xarxes? Quines accions afavoririen que els elements a favor de l’aprenentatge servei entrin en ignició? Com articulem els elements disponibles per implantar localment l’aprenentatge servei?
Sembla que de la mateixa manera que un motor requereix una petita aportació d’energia exterior per entrar en ignició i funcionar, als elements de la xarxa de l’aprenentatge servei també els cal una intervenció exterior, limitada però prou intensa, que ajudi a posar en marxa la xarxa, i que un cop acabada la feina pugui retirar-se perquè la xarxa sola segueixi funcionant sense aturar-se. Si volem una xarxa per a l’aprenentatge servei no podem confiar que disposar dels elements sigui suficient per tenir-la realment. És necessari afegir una intervenció singular que ajudi a cohesionar-la i l’activi. Aquest és el camí que han recorregut les experiències locals més exitoses.
Aquesta espurna o intervenció exterior, que no és per sempre i que intenta fer emergir les qualitats d’una xarxa, no consisteix en una formació convencional centrada a impartir un curs i explicar un conjunt d’idees, sinó que actua com un líder facilitador que, amb tècniques pròpies de l’assessorament educatiu, l’acció comunitària, l’animació sociocultural o la intervenció social, ajuda a fer que siguin els actors locals els que vagin construint per si mateixos la seva xarxa per a l’aprenentatge servei. No és el moment aquí d’explicar els principis, les estratègies i les tècniques que es poden utilitzar per impulsar aquest procés d’apoderament de les forces locals. Però sí per afirmar que poden ser l’espurna que activi la ignició de la xarxa local de l’aprenentatge servei. Per tant, i per acabar, podem formular la hipòtesi que voldríem sotmetre a debat: per activar una xarxa local que arreli i faci sostenible l’aprenentatge servei sovint és necessària una intervenció temporal de persones externes que, actuant com a líders facilitadors, ajudin a activar i cohesionar les forces locals a favor de l’aprenentatge servei.
