A un grup de futurs professors, estudiants d’una universitat pública brasilera, se’ls va proposar escollir una institució educativa, de caràcter formal o informal, per dur a terme una activitat de l’assignatura Psicologia de l’Educació. Les institucions incloïen escoles públiques, museus, ONG i cursos preparatoris per a l’accés a la universitat[1]. Dividits en grups, els estudiants van visitar aquests espais, van conèixer les persones que hi participaven i hi van conversar amb la finalitat d’entendre quines activitats s’hi desenvolupaven. I, sobretot, com aquestes activitats els impactaven? Influïen en la manera com aquestes persones es veien a si mateixes? Transformaven la idea…
Read More