Autor: Josep M. Puig Rovira

Catedràtic de teoria de l'educació de la Facultat d'Educació de la UB i membre del GREM (Grup de Recerca en Educació Moral)
Dic que també és un exemple d’educació popular perquè, com tothom sap, primer de tot la PAH és un moviment de resposta a la crisi de les hipoteques i de defensa del dret a un habitatge digne per a tothom. Un moviment que ha posat en marxa una manera de fer original i efectiva que ha sigut font d’inspiració per altres col·lectius. En aquest sentit, ja que és un moviment exitós i té un fort component educatiu, les formes de procedir de la PAH també poden incorporar-se a camps com la pedagogia, l’educació social i el treball social, i segur…
Expressada de manera sintètica, la idea diu que l’aprenentatge servei és una metodologia pedagògica que s’aplica a continguts molt variats –de fet a qualsevol contingut– perquè el que aporta no és una temàtica –una substància pròpia–, sinó un procediment de treball. El que dèiem, l’aprenentatge servei és un mètode que tothom pot aplicar i fer-se’l seu, sigui quin sigui el seu àmbit d’intervenció. De fet és un mètode que porta un pas més enllà les idees clàssiques de la pedagogia activa: aprendre fent, però sobre problemes actuals de la societat per tal de millorar-la. Una activitat del tot contextualitzada, del tot real.…
La solidaritat com a pertinença es refereix a el sentiment de companyonia i a la voluntat d’ajuda mútua que deriva del formar part d’una mateixa realitat, bé es tracti de la nació, la classe social, la religió, una empresa, un partit polític o un club de futbol. La solidaritat així entesa produeix una forta sensació de vinculació i arrelament, es reforça en compartir tradicions i rituals, i proporciona als seus membres una forta socialització. No obstant això, també és procliu a produir ceguesa davant els punts de vista dels altres i a desencadenar enfrontaments. El que Sennett, en el seu…
Com la nit i el dia, la nostra naturalesa mostra dues cares. Si s’aprèn a usar-les ambdues en els moments adients i en les mides justes, el resultat pot ser òptim. El problema és que hem après a fer justament el contrari: avui és massa normal acceptar la idea –penso que equivocada– que els humans ens movem buscant únicament el profit personal i per aconseguir-lo competim tant com faci falta. Aplicar sempre i amb intensitat aquest principi fa que la vida esdevingui poc amical, aspre, violenta, i al capdavall infeliç. Fa uns anys es va iniciar una forta onada d’opinió…
La igualtat no està de moda, i així ens va. En els últims decennis la bretxa entre rics i pobres ha crescut fins a l’obscenitat. Però les conseqüències de la desigualtat van molt més enllà de l’augment de la distància econòmica que separa les persones. Com s’ha aconseguit naturalitzar la desigualtat? Com s’amaguen els danys que provoca?
La pandèmia ens obliga a cooperar per vèncer-la i la pandèmia ens recorda que la solidaritat és una de les eines de supervivència humana més efectiva. La salvació no està en l’individualisme i la competició, el futur és de les comunitats que cooperen solidàriament.
Les experiències pedagògiques que apliquen la metodologia de l’aprenentatge servei contribueixen a millorar la convivència de l’alumnat. Dit d’un altra manera, és un bon antídot contra el ‘bullying’, l’absentisme i la confrontació amb el professorat. No estem dient que l’ApS serveixi per solucionar totes les situacions conflictives, però hi ajuda i de vegades molt.
Hi ha propostes educatives que no són una preparació per la vida, sinó una acció en la vida mateixa. Una acció amb efectes immediats sobre els reptes que es treballen, però que també prepara per fer millor les coses en el futur.
L’aprenentatge servei no podrà generalitzar-se de manera sostenible si no aconsegueix bastir una xarxa local que connecti els diferents actors implicats en els projectes. Comptem amb prou elements per començar a teixir aquestes xarxes.
El moviment ‘Fridays for Future’ convida a recordar un llibre de l’antropòloga Margaret Mead publicat els anys setanta (‘Cultura i compromís’); allà l’autora afirmava que hi ha moments que la societat ha d’aprendre dels joves, moments que ells creen i transmeten als adults la novetat.
Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?
AMB EL SUPORT DE








El Diari de l’Educació, 2025