Autor: Josep M. Puig Rovira

L’aprenentatge servei va camí de convertir-se en un exemple de lenta revolució educativa, encara que avui ens costi adonar-nos dels canvis que s’esdevenen a foc lent.

Està acceptat que els educadors i les educadores donen de múltiples maneres la seva ajuda als joves. Potser no està tan difosa la idea que l’educació no acaba fins que els nois i noies son capaços d’entregar alguna cosa a la seva comunitat. És el doble do de l’educació: primer dels formadors als joves i després dels joves a la comunitat

La ciència ciutadana té com a objectiu incorporar ciutadans en la realització de tasques pròpies de la recerca científica. Animats per les enormes possibilitats que ofereix aquesta iniciativa, s’estan multiplicant els projectes, i més que en sorgiran en el futur

Les Mestres Àvies Recuperadores de Contes són un grup de mestres, jubilades però no retirades, que dos dies a la setmana es desplacen a l’escola que els ho demana per explicar contes. Estan convençudes de la força educativa de la narració oral i han convertit la difusió dels contes en un projecte de voluntariat i civisme, a més de ser una manera de no quedar-se quietes

Voldria recordar propostes d’educació en valors que ensenyen a viure en situacions d’alta diversitat, i a viure d’una manera lliure, democràtica, justa, convivencial i feliç.

Fer dels grups-classe nuclis d’ajuda mútua és un repte, alhora antic i nou, d’una escola democràtica

Cal preveure bones pràctiques i cuidar el seu bon desenvolupament per tal que expressin tota la càrrega de valors que arrosseguen

Aprendre a cuidar, tant els nois com les noies, clar, això és el que ens va proposar Bronfenbrenner i avui ens ensenya l’aprenentatge servei.

Els valors no són innats, ni apareixen espontàniament, ni s’aprenen sense esforç, ni s’ensenyen simplement anomenant-los, fent amonestacions o esperant que s’adquireixin per imitació

Josep Maria Puig – Malauradament la persecució de l’interès individual és un principi que avui dóna forma a molts aspectes de la vida dels homes i dones. En aquest marc, la tasca de l’escola s’ha vist arrossegada a ocupar-se en excés del rendiment i l’èxit individual dels seu alumnat. Naturalment tothom ha d’assolir un desenvolupament complet de la seva individualitat, però aquest objectiu legítim no s’ha de confondre amb una preparació orientada a obtenir el màxim profit personal de l’educació. Si l’objectiu és que cada persona arribi sola el més amunt possible, el resultat és que unes poques van molt lluny…