Autor: Salvador Carrasco Calvo

Dos escrits recents Amb la distància d’un mes llegia dos recents escrits que m’han fet pensar i veig profundament relacionats. A La Vanguardia (27.III.2024, p.24) escrivia l’Enric Crous i Millet, expresident de la Fundació Pere Tarrés, un aclaridor i valent article que titulava amb un interrogant: Involució en les fundacions eclesials? A l’escrit es denuncia com “certs sectors conservadors, persones amb ambició, que coneixen les febleses de la forma jurídica, s’aprofiten d’una jerarquia poc coneixedora de la realitat, per mirar de prendre les regnes d’una entitat que difícilment sabran gestionar”. Estava parlant de la Fundació Pere Tarrés: “es nomenen patrons…

Les guerres són, sense pal·liatius ni excepcions, una vergonya i el repte més sagnant dels nostres dies. No oblidem aquella consigna que proclamàvem, farà ja sis dècades, des del moviment d’Escoles per la Pau: “ni un infant més víctima de les bombes”. Els que a peu d’aula hem treballat per la Pau, sabem que, en darrera instància, aquesta és una qüestió de cultura i passa indefugiblement per l’educació. La pau serà un somni irrealitzable, donada la condició humana, però constitueix un objectiu reclamat per la raó. La pau s’instaura i construeix, com la conquesta humana que és, també a través…

La cura d’un mateix La cura d’un mateix busca promoure un món on l’extern és accidental i on l’interior regeix com allò substancial i determinant per la pròpia existència, en expressió de Jung. Té a veure amb l’esperança, amb la utopia o la força interior transformadora que convida a sortir de nosaltres mateixos, a sumar-nos activament a l’esdevenir de la història i comprometre’ns, anticipant el futur en el present. És una funció essencial de l’esser humà. Estem parlant de capacitat de crear un ideal per a millorar la societat, les persones i el Planeta. Un ideal que ofereix metes a…

Entenem l’algoritme com a “conjunt de regles per a resoldre un problema en un nombre finit de passos”. Així, parlem d’una construcció programada per facilitar l’elecció i interpretació de les dades d’aprenentatge, de manera que es pugui predir la conducta dels usuaris dels dispositius tecnològics digitals. Els algoritmes són sistemes automatitzats complexes amb capacitat de modelitzar el món social; tenen opacitat i els biaixos dels seus dissenyadors o dels seus finançadors. La realitat, tanmateix, en la seva complexitat, és, sortosament, irreductible als algoritmes, que poden ser utilitzats de molt distintes formes, per exemple en la creació de protocols que ajudin…

La meva generació, des de la nostra joventut, sabem com és de relatiu això de construir unes relacions socials pacífiques entre les persones, els pobles i les nacions: els mateixos que, amb el Profeta (Isaies 9, 5-6) anunciaven al “Princep de la Pau” i ens ensenyaven aquella benaurança que proclamava “feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus” (Mt. 5,9), havien beneït com a croada una guerra civil i s’havien comportat com a vencedors d’una maleïda confrontació fratricida. Ben aviat vàrem aprendre allò que llegiríem a l’Escriptura, respecte de la secta dels fariseus: una cosa és…

Recordem que, amb la Primera Revolució Industrial, es passà de la producció dispersa a concentrar la producció en les fàbriques; i amb els nous invents i les noves màquines s’acabaria automatitzant la producció i es transformarien les comunicacions i el transport. Espai i temps deixarien de ser considerats categories subjectives (a priori, havia dit Kant) per a esdevenir condicions físiques, determinants de les condicions de vida i de treball de la població i dels nous procesos que afectarien les societats industrials del segle XIX i principis del XX, en totes les seves dimensions. El conjunt dels problemes derivats de les…

Recordem el tipus d’activisme que ha caracteritzat sempre l’educació en el lleure, des de fa més de quaranta anys en el món de l’esplai, i el profund impacte que van deixar en moltes persones, uns aprenentatges que esdevindrien inoblidables. Van ser experiències que definiren certs estils de vida, perceptibles encara avui, molts anys més tard. Voldria abordar el tema des d’una doble vessant:  des del tipus d’acció que impulsem i l’estil de vida en i per al que eduquem. Donem, a l’acció un important paper en la vida de les persones i en l’educació en el lleure per què ens…

El món del lleure educatiu fa anys que treballa en les plataformes digitals, al servei de les persones i de la societat. Ho fa fomentant la inclusió digital, lluitant contra les bretxes digitals; facilitant l’accés i l’us de les tecnologies; formant en competències digitals a molts infants, adolescents i joves; promovent, també digitalment, la cura solidària del planeta, alineats amb els Objectius del Desenvolupament  Sostenible (ODS). I ho fa amb uns objectius i prioritats clares; des d’una pregona inquietud ètica; amb una actitud crítica, oberta i activa, des de la qual és possible millorar les coses, ara i aquí, per…

Durant l’Estat d’Alarma i els inicis de la pandèmia ens va xocar la utilització d’un llenguatge militar per part del president del Govern i d’alguns ministres. El cap d’Estat Major de las Forces Armades (JEMAD) arribaria a dir que el coronavirus ens havia portat a una “guerra irregular”; que s’exigia una “economia de guerra”; que tots “som soldats” i estàvem cridats a fer realitat “l’esperit de servei” dels soldats; i que es necessitava una “OTAN sanitària”. Comencem per dir amb rotunditat que no tots els ciutadans som ni ens hem de sentir soldats. Que veiem la covid19 com el que…

Es tracta d’una crisi que està convertint el risc i la incertesa en una condició molt significativa en el nostre dia a dia, i que fa de la innovació el repte més gran de les polítiques públiques necessàries per transitar cap a una nova situació. També s’imposen canvis en els models de gestió, tan públics com privats. Les conseqüències de la pandèmia ens obliguen a qüestionar, inevitablement, les nostres pràctiques, la nostra manera de treballar i de planificar l’acció, tot i que les coses semblin bastant imprevisibles. Vivim sumits en una crisi global, una crisi de civilització (H. de Pirenne)…