Els bons professors i les bones professores es divorcien, tenen problemes de comunicació amb els fills, pateixen estrès, pensen en si val la pena continuar fent classes, tenen dies bons i dolents, i s’aixequen per anar a l’escola o l’institut tot prioritzant el benestar i l’aprenentatge de l’alumnat, així com el companyerisme amb la resta de docents.
‘Los buenos profesores’ és la nova pel·lícula de Thomas Lilti, en què Pierre, Meriem, Fouad, Sophie, Sandrine, Alix i Sofiane se’ns presenten com un grup de professors compromesos. Se’ls uneix Benjamin, el nou profe de matemàtiques, que està fent una suplència, no té experiència i ràpidament coneix les dificultats de portar una classe amb 30 alumnes, a vegades amb èxit i altres amb autèntics problemes que van més enllà de les parets del centre educatiu.
La pel·lícula mostra la passió per l’ensenyament i també la fragilitat. Aporta la visió del professorat, que també duu les seves motxilles familiars i personals, amb les seves pors i els seus somnis.
D’aquesta manera, el cineaste i metgeThomas Lilti, conegut per films com ‘Hipòcrates’ i ‘Un doctor al camp’, fa un retrat coral d’un grup de docents, posant el focus en Benjamin (Vincent Lacoste) i en petites trames de cadascuna de la vida de la resta de companys i companyes.
Benjamin mira de buscar l’atenció dels estudiants i, per això, acaba cercant tutorials a Internet i assaja com fer les classes. Hi ha altres perfils: el del veterà que sap posar ordre però no sap si ho està fent bé, el de la mestra vocacional que comparteix la custòdia del seu fill petit amb el seu ex, el de la professora preocupada per les classes i pel seu fill adolescent i agressiu, o el de la parella d’educadors físics que d’alguna manera i sense dir-ho amb paraules té una gran complicitat.
El títol original de la pel·lícula és ‘Un métier sérieux’ (‘Una feina seriosa’) i s’apropa al que vol mostrar Lilti: la implicació d’uns personatges que ho volen fer bé perquè tenen la responsabilitat de guiar els joves. Tot i les diferències, el professorat es fa costat debatent, discutint i, sobretot, aportant empatia.
