En un bonic entorn natural, als afores de Mollet del Vallès, hi trobem l’escola municipal d’educació especial Can Vila. Formen part d’un institut municipal que també inclou CEDIAP, escola, taller i centre ocupacional. Aquest curs a Can Vila hi estudien 137 alumnes d’edats compreses entre els 3 i els 20 anys. Amb un total de 70 persones, entre docents i altres professionals de l’educació especial, s’organitzen per etapes educatives i també segons les necessitats i capacitats de cada alumne.
Com cada any per aquestes dates, tots i totes estan una mica nerviosos perquè preparen l’espectacle del projecte Teatre a l’escola. Una proposta que fomenta el benestar i autoestima dels seus alumnes i que té la capacitat d’implicar-hi a tota la comunitat educativa: alumnes, docents i professionals, i també l’AFA.
Els benèfics de les arts en l’educació especial
Amb el projecte Teatre a l’escola a Can Vila poden treballar tots els beneficis que aporten les arts. Per això, els professionals d’aquest centre d’educació especial consideren que el teatre, el cinema, la música, la plàstica, etc. són recursos molt valuosos. Com bé explica la directora del centre, Pilar Garcia, “tenim molts alumnes que tenen dificultats de comunicació, i aconseguim que s’expressin gràcies a les arts”.
Els nens i nenes poden aprendre i gaudir amb les arts. Amb el teatre, però han aconseguit un objectiu molt important: fer-se visibles. “Les arts són una eina de comunicació però també d’inclusió. Tots necessitem fer-nos visibles per existir, i aquesta oportunitat ens l’ofereix el teatre el cent per cent”. Amb aquest projecte els alumnes també aprenen autocontrol, autogestió de les emocions i confiança en ells mateixos.
Dalt de l’escenari els alumnes poden mostrar les seves capacitats encara que sigui als seus familiars. Una visibilitat que els aporta benestar, autoestima, motivació i sobretot un reconeixement per la feina feta.
Un projecte que integra el 100% de l’alumnat de l’escola
El projecte de Teatre a l’escola fa molts anys que es fa a Can Vila. Va néixer com una cosa petita, la típica obra de Nadal dels Pastorets. De mica en mica, van considerar que com a escola laica podien anar més enllà, obrir la mirada i fer una proposta integrada al centre.
Els primers espectacles eren de temes de proximitat, arrelats a la nostra cultura i a les nostres tradicions. A més, amb aquest canvi de temàtiques van aconseguir que els alumnes tinguessin més motivació i els suggerís alguna cosa. L’espectacle es feia a l’escola, però aviat van veure que no hi cabien i van traslladar-se al teatre de Can Gomà de Mollet. Això implica una organització de centre molt complexa, perquè per a ells desplaçar-se és laboriós i requereix molt d’esforç. Perquè demana anticipació i molta organització pel benestar dels seus alumnes.
La comissió d’aquesta activitat es reuneix amb la resta del claustre abans d’acabar el curs, al juny, per presentar la proposta de tema per a la següent edició. I ja a inicis de setembre tots els mestres es posen a treballar en el projecte. Durant el curs el tema triat és el fil conductor i es tracta de forma transversal, en l’obra de teatre, però també en les sortides, en els tallers, activitats, etc.
Quan arriba el mes de desembre el teatre de Mollet queda col·lapsat. Un dia abans assagen i hi tornen l’endemà per l’estrena. Al principi feien una sola funció, però ara ja són tants alumnes i tantes famílies que ho han hagut de repartir en dos. Combinen diferents edats i “és molt més àgil i cada alumne té més espai i temps de visibilització”, subratlla Garcia.
El que fa diferent aquest projecte realment és que l’obra de teatre integra el 100% de l’alumnat de l’escola. Ningú en queda fora, tothom té el seu rol, segons les seves necessitats i capacitats.
“Hi ha una feina brutal darrere de Teatre a l’escola, ens hi deixem la pell perquè hi creiem molt. Tot l’alumnat hi participa, és cert que hi ha nens i nenes amb TEA que els molesten les llums, el so, etc. que a l’inici mostren rebuig. Però al centre sempre busquem els recursos perquè realment se sentin còmodes, puguin participar, aprendre i gaudir segons les seves capacitats” afirma Pilar Garcia.
Una feina que va més enllà del dia de l’estrena
La gran majoria dels seus espectadors són familiars, però també hi van representants dels serveis educatius i altres representants municipals. De fet, l’Ajuntament de Mollet del Vallès els dona suport econòmic, especialment per als desplaçaments. El feedback de tots ells és molt emocionat al dia de l’estrena, els aplaudiments d’aquell dia duren tot l’any.
“Nosaltres sempre ho fem tot des de la tendresa i des de l’amor, i això és el que volem transmetre als espectadors. I crec que ho aconseguim molt a escena. És el valor de la nostra labor”, diu emocionada Pilar Garcia. Fins i tot, els han demanat de fer bolos, i s’ho estan pensant per a altres escoles de Mollet. Perquè com molt bé explica la directora: “cal que els altres alumnes coneguin realitats que no són les seves perquè realment construïm una societat inclusiva en el futur”.
Però la feina de Can Vila va molt més enllà que l’obra de teatre. Són un centre petit, i a vegades senten que no hi ha prou consciència també a nivell administratiu de qui són, què fan i què necessiten. “La gent es pensa que un cop els infants són aquí, ja està, ja ens ho farem i no, això no és així. Continuen sent nens i nenes del sistema educatiu, que tenen drets i necessiten els mateixos suports, les mateixes oportunitats i els mateixos recursos que qualsevol infant. I a vegades, el sistema educatiu, que és prou complex, se n’oblida una mica”, comenta la directora del centre.
A l’escola es treballa molt perquè tots els alumnes tinguin tot el que necessiten. Com ara potenciar la relació social, per això fan activitats compartides amb altres escoles ordinàries. Sovint aquestes propostes sorgeixen gràcies a la seva iniciativa incansable.
En aquest sentit, la directora comenta: “per a nosaltres, el premi Baldiri ha estat un enorme reconeixement, i ha permès que moltes altres escoles coneguin el nostre projecte i la nostra tasca. La veritat és que totes les escoles d’educació especial fan una gran feina, i quan se’ns reconeix s’agraeix. És una forma de treure’ns de sobra l’estigma i les etiquetes negatives de què som segregades”.
Una escola transformadora que creu en l’educació inclusiva
Can Vila és un centre formador, ensenyen tot el que fan, per què i com. Hi va molta gent a fer pràctiques de diverses professions, mestres però també logopedes, fisioterapeutes, cicles formatius d’atenció a les persones amb dependència, integració social, etc.
També formen part del programa CEEPSIR (Centre d’educació especial proveïdors de serveis i recursos). Actualment, les escoles s’estan trobant cada cop amb més dificultats per aconseguir una escola inclusiva. Cada cop hi ha més detecció d’alumnes amb NEE i amb diversitat. Formar part d’aquest programa els permet entrar a totes aquelles escoles que els ho demanen, més enllà de les escoles ordinàries a on van els seus alumnes amb escolaritat compartida.
Quan l’escola ordinària detecta una necessitat, és l’EAP l’encarregat de sol·licitar la seva participació. Així els professionals de Can Vila fan la funció d’observadors i acompanyament a les escoles que ho necessiten. “Entrem a l’aula, observem la dinàmica i donem recursos. Hi ha realment situacions molt complexes que no són fàcils. Nosaltres els ajudem a fer petits canvis, o habilitació de l’entorn (cal sortir de la rigidesa, cal adaptar), que es vegin en cor de fer, perquè realment els alumnes amb NEE puguin tenir una escolarització com cal. És un suport intensiu perquè ens hi estem tot l’any, hi anem un cop per setmana”, explica Garcia. I afegeix: “per les escoles ordinàries tenir el suport CEEPSIR és un alleugeriment”.
Cal que l’escola ordinària faci un canvi de mirada. Fer petits canvis que s’acostin a les necessitats de tot l’alumnat i que es tingui en compte el seu benestar, però també el del professorat.
“Nosaltres sempre diem: Inclusió sí, però no acosta del nen. Si el nen gaudeix i aprèn a l’ordinària sí. Però si el seu malestar no li ho permet, no cal fer-lo patir, estarà millor a l’escola d’educació especial”, subratlla la directora de Can Vila.
El Diari de l’Educació, 2025