Més de trenta cossos menuts pugen corrents les escales del Santa Mònica, planten la geganta de la seva escola a l’entrada, exploren tots els racons de l’exposició, dinen macarrons a la sala d’actes, juguen lliurement a la terrassa, tenen converses amb artistes residents i experimenten amb una gran diversitat de llenguatges artístics. Sojornar és una residència a la inversa, en què són els infants els que habiten un espai artístic durant un temps. Sojornar esdevé un espai per somiar i imaginar, pe comprendre com l’aprenentatge pot succeir en qualsevol lloc, no només dins de l’aula.
El projecte Sojornar esdevé, així, un espai físic i temporal on artistes vinculades al Santa Mònica comparteixen les seves metodologies de recerca artística amb dos grups de quart de primària d’una escola del barri, desenvolupant propostes que fusionen l’art i la pedagogia. La planificació del Sojornar es fa de manera coordinada entre les artistes i les mestres durant el primer trimestre, establint el fil conductor en relació a l’exposició que hi haurà al centre durant la setmana de residència, establint un nexe amb el projecte anual del centre, i acostant les metodologies de recerca i experimentació artística als infants i a les mestres.
El projecte va néixer el 2021 com una col·laboració entre les artistes del gremi d’Educació residents del Santa Mònica, i l’escola pública Drassanes, situats a menys de 300 metres de distància, al districte barceloní de Ciutat Vella. El projecte va sorgir d’un encontre entre el Santa Mònica, que volia convidar la realitat del seu entorn al centre, i l’escola que buscava com aprofundir en la seva línia de l’ús del mètode artístic com a eina d’aprenentatge. Mentre l’escola tenia el suport de professorat de la Universitat de Barcelona per la inclusió dels processos artístics a l’aula, l’equip de mediació del Santa Mònica ha acompanyat les artistes coordinadores del Sojornar, esdevenint enguany un projecte propi del centre.
Què significa Sojornar per als infants?
En situar-se en un nou entorn, els infants veuen com una part de les convencions, comportaments i hàbits associats a l’aula desapareixen, i se’ls convida a practicar i desenvolupar formes de pensament que utilitzen habitualment els artistes, com la curiositat, la intuïció, la sensibilitat estètica, en la seva pròpia recerca artística. Aquesta intensa experiència educativa creativa ofereix oportunitats als infants per explorar les seves relacions personals amb l’escola i el seu propi aprenentatge, amb les seves companyes, l’equip docent i amb la seva comunitat.
Què significa Sojornar per al professorat?
Les docents, d’altra banda, s’aventuren a una experiència que els fa sortir de la zona de confort. Se’ls convida a revisar valors, hàbits i pràctiques de l’escola en un entorn segur, amb el suport d’altres professionals de l’àmbit cultural, experimentant metodologies de recerca artística que després es podran incorporar als processos d’aprenentatge a l’escola. El seu temps de residència és per al professorat un espai de fricció i de confiança, en el qual deleguen una part de la seva tasca educativa a les artistes participants, que dinamitzen propostes de treball i experimentació on bona part dels rols que són habituals a l’aula es transformen.
Què significa Sojornar per les artistes i professionals del centre artístic?
Tant per les artistes que participen en el cicle expositiu que coincideix amb Sojornar, com per les artistes residents dins el programa de Les Mòniques, i per les professionals de mediació del centre artístic, la participació en el projecte significa sortir de la perspectiva adulta per pensar com un grup d’infants -acompanyades per les seves mestres-, poden habitar el centre d’arts i produir coneixement a partir dels llenguatges i del pensament artístic. Les artistes mostren els seus processos de recerca, i en el diàleg amb els infants, apareixen preguntes curioses que es van responent de manera orgànica i creativa. Les artistes solen observar que els infants sovint es senten més propers a les seves idees que els adults docents.
Sojornar com un espai per la indagació
Sojornar representa una oportunitat perquè les agents educatives reimaginin l’aprenentatge, transcendint els límits de l’aula i fomentant la inspiració en un entorn creatiu com és un espai de creació artística. Aquest “entorn d’indagació” transforma l’aprenentatge dels infants, potenciant la seva pròpia agència i establint relacions dinàmiques entre infants i mestres, que entren en interacció amb artistes que comparteixen les seves metodologies de recerca. Així, durant uns dies, es produeix un diàleg fructífer entre tots ells, on el pensament emergeix a través de l’observació de l’exposició, la conversa amb els artistes, el dibuix comunitari i la creació d’esbossos i poemes sense moltes limitacions, en un entorn on el joc i la recerca artística impregnen totes les hores lectives.
Durant aquesta residència al Santa Mònica, els infants desenvolupen projectes diferents dels que habitualment treballen a l’aula, desenvolupant les seves idees amb llenguatges artístics que comparteixen les artistes que coneixen durant la residència. En aquest espai, els infants se senten confiats i recolzats per les mirades imaginatives d’adults que habitualment desenvolupen els seus projectes mitjançant estratègies artístiques. Durant les tres convocatòries del projecte Sojornar hem comprovat que la inspiració, la immersió i la invenció són claus per a l’aprenentatge dels infants, i que la residència esdevé un estímul creatiu per a les mestres, que participen d’estratègies metodològiques que poden seguir treballant a l’escola.
El projecte fomenta una observació atenta, una escolta activa, preguntes obertes i un diàleg constructiu. Es produeix una reflexió contínua, una revisió constant i una col·laboració rigorosa entre l’equip d’adults, format per artistes, mestres i l’equip de mediació del Santa Mònica. A més, el projecte ha comptat amb la col·laboració de professionals vinculats al món de l’educació, com professors de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona, i amb la participació d’estudiants universitaris que s’estan formant com a mestres. El projecte concep, així, el centre d’art com un espai formatiu dins del que hauria de ser la ciutat educadora que Tonnuci demanava, on els espais i les experiències proposades per la ciutat tenen en compte la infància com a ciutadans. D’aquesta manera, el Santa Mònica es converteix en el nucli d’una seqüència d’aprenentatges compartits entre infants i adults diversos, artistes, mediadors i mestres. Tots ells col·laboren en un entorn estimulant, es rebolquen junts pel terra de la sala d’actes, es disfressen, s’amaguen en racons inesperats del claustre, comparteixen entrepans a l’hora del pati a la terrassa, i dibuixen somnis a la Sala Bar. Durant aquesta setmana, el Santa Mònica s’omple de cossos diferents, que transformen el centre amb la seva presència curiosa i riallera.
