La literatura és una creació artística feta de paraules que ens permeten als humans construir un món imaginari, expressar sentiments, records, vivències, explicar allò que, a cops, ens resulta inexplicable ajudant-nos a enfilar història rere història verbalment. Així doncs, si la paraula és el centre des d’on es construeix l’arquitectura del pensament, l’art de la paraula pot ser una bona eina per explorar els camins cap a la construcció d’aquest pensament, que entenem com un dels principals factors que fan lliure l’individu.
Podríem provar d’imaginar com capgirar el lloc que ocupen la literatura i la paraula en general en el terreny escolar, fent que la seva presència tingui en compte, també, la part de la creativitat que li correspon? Com podem abordar el rol de la literatura i la paraula?
Un element essencial n’és l’escolta, aquella acció que ha d’acompanyar tot parlant per facilitar-li el gust per la paraula viva, un camp de proves excepcional per experimentar en aquest terreny, sobretot en el camp de la imaginació. Tanmateix, exercir d’oients implica, entre altres coses, crear lligams afectius amb els sons que ens atrapen. Allò que és sonor penetra dins nostre a través de l’oïda i ens manté emocionalment comunicats amb l’entorn.
Quan escoltem, retenim tan sols una part d’allò que sentim, que és allò que ens interessa o ens emociona realment, mentre oblidem allò que ens deixa indiferents. El que guardem queda dipositat a l’armari de la nostra memòria que, amb una mica de sort, tornarà a sortir en forma de paraules (o altres tipus d’expressió) en una recreació a càrrec per la nostra imaginació (facultat de crear imatges). Per tant, la millor guia per entrar amb bon peu en l’escolta és fer-ho de la mà d’una veu adulta, acollidora, procliu a fantasiejar però també a ser porta d’entrada al coneixement.
I com que des de la Fundació Art&Paraula estem convençuts que per aprendre a parlar i a llegir cal conrear l’art de l’escolta a través de les orelles, un dels nostres projectes és els Contes Garrapinyats: un grapat d’històries procedents de la tradició oral o d’autor explicades per diverses veus narradores i amb apunts musicals d’instruments o veus a cappella. Tot un convit a emprendre el vol a través d’un món fet d’històries; a viatjar còmodament per mons fantàstics, on veritat i mentida es fusionen; a augmentar el repertori d’històries capaces d’aixoplugar-nos en temps de bonança o en les maltempsades.
Entenem que els contes ben explicats (i aquests també ho són) exerceixen de beceroles de la parla, de la llengua escrita. Tot infant, tot noi, tota noia, hauria de tenir la sort de deixar-se acariciar les orelles per persones benparlants (propietàries d’un doll de paraules riques en matisos, sonoritats, musicalitat, ritme, accents i tons diversos); havent tastat tot això, dic, l’infant, el jove, adquiriran sens dubte dots expressius. Oi més, havent degustat (també) d’oïdes bones històries, probablement voldran seguir la traça d’aquestes i moltes altres a través de la lectura. Una capacitat que hauran d’aprendre (no naixem proveïts amb aquesta habilitat) i l’escola n’és la dispensadora principal (per bé que no l’única).
Per anar fent boca i adquirir aquest tipus d’aprenentatge… Per què no llegir olorant les paraules? Sentint les paraules? Degustant les paraules? Escoltant les paraules amb l’orella petita o la tercera orella? (Larrosa, 2003). Emprendre la lectura d’aquesta manera pot propiciar descobertes i experiències molt interessants i creatives.
Així doncs, què és escoltar? Escoltar és posar atentament l’oïda per percebre remors o entendre paraules que se senten o que tal vegada es puguin sentir. I per què cal escoltar? Perquè aprenem a parlar i a llegir amb les orelles convé dedicar atenció, a desentrellar el significat d’allò que fa soroll, d’allò que sona, a les paraules que es diuen i a la seva musicalitat. I l’escola és un, entre d’altres, dels indrets idonis per difondre els contes de viva veu.
Dedicant-li una estoneta a la setmana (un bon moment és la primera hora del matí o en començar les activitats de la tarda) els Contes Garrapinyats es poden convertir en un bon costum a adquirir per fer créixer la curiositat i l’interès per la paraula escoltada, la conversa, però també la música, els llibres, les arts plàstiques, l’observació, un nombre de propostes variat i suficient per cobrir tot un curs escolar.
Vaja, que mentre van fent camí els escoltadors petits, mitjans o grans van aprenent a ordenar les parts d’un argument, van cercant al calaix del mateix llenguatge (o del que van aprenent i ampliant) les paraules idònies per explicar, van experimentant com gestionar la veu de cadascú amb l’ajut del gest i tot el cos. Tot un tractat d’oratòria!
Bibliografia:
LARROSA, J. (2003) La experiència de la lectura FCE Espacios para la lectura
El Diari de l’Educació, 2025