He de reconèixer que al començament com a mestra d’escola bressol, les celebracions tradicionals i les populars eren moments que cuidaven força, ja que els consideraven importants, i dedicaven temps a preparar-les i dissenyar les diferents propostes didàctiques. Una de les festes que esperava amb molta il·lusió era la Castanyada, poder per ser la primera de les festivitats que celebraven després del procés de familiarització o per la pura inèrcia del “sempre l’hem celebrada”… Recordo aquells dies en què una companya es posava els cabells de color blanc, es col·locava una “gepa” i entrava al menjador amb un bastó o…
AMB EL SUPORT DE
El Diari de l’Educació, 2024
Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.